En los últimos años, la práctica totalidad de la población española y europea viene respirando aire contaminado, que incumple los estándares recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS). Esta situación ha sido puesta de manifiesto por la Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) y, en nuestro país, por los informes sobre la calidad del aire en el Estado español que desde hace década y media viene publicando anualmente Ecologistas en Acción.
Las últimas estimaciones globales de la AEMA y la OMS sobre la repercusión sanitaria de la contaminación atmosférica son muy preocupantes. En el Estado español, elevan hasta treinta mil las muertes prematuras por la mala calidad del aire en el año 2016, 24.100 por exposición a partículas inferiores a 2,5 micras (PM2,5), 7.700 por exposición a dióxido de nitrógeno (NO2) y 1.500 por exposición a ozono troposférico. Lo que supone duplicar los 16.000 fallecimientos anuales que se estimaban una década atrás.
Las evaluaciones del impacto en salud diferencian los efectos de la contaminación estructural a largo plazo de aquéllos otros más inmediatos asociados a los episodios agudos de mala calidad del aire, debidos a circunstancias meteorológicas que impiden la dispersión de los contaminantes emitidos por el tráfico o la industria, transportan a larga distancia grandes masas de polvo en suspensión procedentes de regiones áridas o activan la formación de contaminantes secundarios como el ozono troposférico.
Si bien su frecuencia se limita a unos pocos días o semanas al año, los episodios de contaminación del aire son responsables en el Estado español de más de 10.000 muertes prematuras, cada año, según han puesto de manifiesto los trabajos más recientes del Departamento de Epidemiología y Bioestadística del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). La contaminación tiene así un impacto en salud a corto plazo muy relevante, que multiplica por seis la mortalidad de los accidentes de tráfico.
Para prevenir y limitar los episodios de mala calidad del aire, la normativa española y europea prevé la adopción de planes de acción a corto plazo para determinar medidas inmediatas en las zonas expuestas, que establezcan el control o la suspensión de las actividades que sean significativas en la situación de riesgo, incluyendo el tráfico. No obstante, hasta la fecha son pocas las ciudades que tienen protocolos de actuación frente a las puntas de contaminación en situaciones meteorológicas adversas.
La crisis de la COVID-19 ha puesto de manifiesto que las medidas de limitación de la circulación y de ciertas actividades económicas, incluso las más drásticas, pueden implementarse en periodos cortos con una aceptación social generalizada, siempre que su adopción responda a la necesidad de preservar la salud pública, en especial la de las personas más vulnerables como son los niños y niñas, las mujeres gestantes, las personas mayores y aquellas con enfermedades respiratorias y cardiovasculares.
En este contexto, el presente informe pretende identificar y analizar los protocolos frente a episodios de mala calidad del aire, vigentes y en elaboración en el Estado español, formulando propuestas que permitan mejorar su contenido y aplicación, generalizando la adopción de estos instrumentos de lucha contra la contaminación.
Para su elaboración, se han consultado las páginas Web de las 19 Comunidades y Ciudades Autónomas y de los 150 municipios españoles de más de 50.000 habitantes, incluidas las dos capitales de provincia que no alcanzan esta población (Soria y Teruel), y se han comparado los niveles de actuación y las medidas contempladas en los protocolos existentes con los de la OMS y otros países de nuestro entorno.

En els últims anys, la pràctica totalitat de la població espanyola i europea respira aire contaminat, que incompleix els estàndards recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta situació ha sigut posada de manifest per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i, al nostre país, pels informes sobre la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol que des de fa dècada i mitja publica anualment Ecologistes en Acció.
Les últimes estimacions globals de l’AEMA i l’OMS sobre la repercussió sanitària de la contaminació atmosfèrica són molt preocupants. A l’Estat espanyol, eleven fins a 30.000 les morts prematures per la mala qualitat de l’aire l’any 2016: 24.100 per exposició a partícules inferiors a 2,5 microns (PM2,5), 7.700 per exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i 1.500 per exposició a ozó troposfèric. Això suposa duplicar les 16.000 defuncions anuals que s’estimaven fa una dècada.
Les avaluacions de l’impacte en salut diferencien els efectes de la contaminació estructural a llarg termini d’aquells altres més immediats associats als episodis aguts de mala qualitat de l’aire, deguts a circumstàncies meteorològiques que impedeixen la dispersió dels contaminants emesos pel trànsit o la indústria, transporten a llarga distància grans masses de pols en suspensió procedents de regions àrides o activen la formació de contaminants secundaris com l’ozó troposfèric.
Si bé la seua freqüència es limita a uns pocs dies o setmanes a l’any, els episodis de contaminació de l’aire són responsables a l’Estat espanyol de més de 10.000 morts prematures, cada any, segons han posat de manifest els treballs més recents del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII). La contaminació té així un impacte en salut a curt termini molt rellevant, que multiplica per sis la mortalitat dels accidents de trànsit.
Per a prevenir i limitar els episodis de mala qualitat de l’aire, les normatives espanyola i europea preveuen l’adopció de plans d’acció a curt termini per a determinar mesures immediates en les zones exposades, que establisquen el control o la suspensió de les activitats que siguen significatives en la situació de risc, incloent-hi el trànsit. No obstant això, fins ara són poques les ciutats que tenen protocols d’actuació enfront de les puntes de contaminació en situacions meteorològiques adverses.
La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest que les mesures de limitació de la circulació i de certes activitats econòmiques, fins i tot les més dràstiques, poden implementar-se en períodes curts amb una acceptació social generalitzada, sempre que la seua adopció responga a la necessitat de preservar la salut pública, en especial la de les persones més vulnerables com són els xiquets i xiquetes, les dones gestants, les persones majors i aquelles amb malalties respiratòries i cardiovasculars.
En aquest context, el present informe pretén identificar i analitzar els protocols enfront d’episodis de mala qualitat de l’aire, vigents i en elaboració a l’Estat espanyol, formulant propostes que permeten millorar el seu contingut i aplicació, generalitzant l’adopció d’aquests instruments de lluita contra la contaminació.
Per a elaborar-lo s’han consultat les pàgines web de les 19 comunitats i ciutats autònomes i dels 150 municipis espanyols de més de 50.000 habitants, incloses les dos capitals de província que no arriben a aquesta població (Sòria i Terol), i s’han comparat els nivells d’actuació i les mesures previstes en els protocols existents amb els de l’OMS i altres països del nostre entorn.