El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) és un pla desarrollista, centrat en la construcció
indiscriminada d'infraestructures d'alta capacitat i alta velocitat, que
respon a un vell plantejament, ja abandonat en molts països del nostre
entorn, que consisteix a pensar que els problemes de mobilitat se
solucionen construint més infraestructures, oblidant que moltes vegades
són generadores de problemes més greus i no, com planteja el pla, la
seva solució.

En aquest sentit, Ecologistes en Acció considera que els punts més
problemàtics del PITC són els següents:

- És un pla que segueix potenciant el ja fort creixement del transport
per carretera (més del 3% anual), amb la construcció de 1.500 km nous
d'autovies, donant un nou impuls a la motorització, a l'augment dels
viatges amb cotxe i de les distàncies recorregudes pels mateixos,
accentuant d'aquesta manera els problemes ambientals i la ineficàcia del
propi sistema de transport. Amb això, oblida que Catalunya, amb 1.104 km
de vies ràpides, no té dèficit d'aquest tipus d'infraestructures, sinó
que en l'actualitat la seva densitat de xarxa és molt superior a la
mitjana espanyola i europea: 27,6 km/1.000 km2 (Espanya: 17,9 i mitja
UE-15: 15,9). Si la relacionem amb la població, Catalunya també se situa
per sobre de la mitjana europea amb 16,2 km/100.000 habitants (UE-15:
13,6), però per sota de l'espanyola, que amb 22,9 està al capdavant de
la UE, només superada per Luxemburg. Si es duen a terme les actuacions
previstes en aquest pla, Catalunya haurà superat a tots els països
europeus, ja que només l'estat espanyol té uns plans de construcció
d'infraestructures tan megalòmans com el PITC.

- Les inversions en ferrocarril es destinen sobretot a la construcció de
línies d'alta velocitat ferroviària. Es construiran 800 km d'aquest
tipus de vies, enfront de només 300 de noves vies convencionals, amb una
inversió que suposa més de la meitat de la prevista per al ferrocarril
(incloent les inversions del PDI que ja s'estan executant en el metre i
tramvia de Barcelona). Si deixem a part aquest pla, més del 80% de les
inversions prioritàries van per a les línies d'alta velocitat, deixant
per al futur la millora de la xarxa convencional si hi ha pressupost.

- El PITC no aposta pel transport públic, oblida els greus problemes de
connexió en transport públic de nombroses poblacions de Catalunya, la
saturació de les rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona i la
urgent necessitat d'incrementar la circulació i l'augment de trens i
serveis. També s'oblida de l'autobús i l'única actuació que planteja, la
construcció de carrils bus-VAO en algunes vies d'accés a Barcelona, no
és una actuació prioritària i se segueix posposant a pesar de necessitar
un pressupost ridícul si la comparem amb les megalòmanes
infraestructures que es construiran prioritàriament.

- No es tenen en compte els greus impactes ambientals que tindrà sobre
el territori, el consum d'energia i l'atmosfera. L'Avaluació Estratègica
Ambiental està plantejada per a justificar la inversió en carretera i no
per a amidar els impactes que suposaran aquestes noves vies. En aquest
sentit, Ecologistes en Acció vam considerar especialment inacceptables
els següents aspectes:

- No s'avaluen els impactes sobre el paisatge i la biodiversitat,
malgrat que les noves infraestructures afectaran a 27 espais d'interès
natural, repartits per tota la geografia del país, 9 dels quals
gaudeixen de figures de protecció. En aquest sentit, el Pla fa cas omís
de la legislació ambiental vigent i de les Directives europees que
estableixen l'obligatorietat d'incloure els impactes sobre la xarxa
Natura 2000 en l'informe de sostenibilitat ambiental de qualsevol pla o
programa d'infraestructures que l'afectin. Així mateix, la Directiva
Hàbitat obliga als estats membres a evitar la degradació de qualsevol
espai protegit (xarxa Natura 2000) i estableix que únicament es
considerarà l'execució de projectes que afectin negativament a aquests
espais si no existeixen alternatives possibles i sota supòsits
d'excepció.

Un altre element a tenir en compte en aquest sentit és l'efecte barrera
que tenen les infraestructures i la ruptura dels corredors biològics
entre diferents ecosistemes per la construcció de noves
infraestructures, fet que provocarà l'empobriment biològic i la pèrdua
de biodiversitat dels ecosistemes afectats.

- L'impacte sobre el consum d'energia i les emissions de CO2 no
s'avaluen convenientment ni s'estableixen objectius concrets de reducció
d'acord amb el Protocol de Kioto. Cal tenir en compte que la construcció
de noves autovies augmentarà la quantitat i longitud dels viatges amb
cotxe, principal causant de les emissions de CO2 procedents del
transport, i que és el sector on més creixen (un 56% entre 1990 i 2015
segons el Pla d'Energia de Catalunya). Tot això fa urgent un pla de
transport que inclogui objectius concrets de reducció d'emissions, a fi
d'adequar-se als compromisos internacionals.

- No hi ha referència a la contaminació atmosfèrica i acústica produïda
pel transport i als problemes de salut que aquesta contaminació provoca,
malgrat la declaració d'atmosfera contaminada en 40 municipis de l'àrea
metropolitana de Barcelona. Tanmateix, el PITC no estableix objectius
concrets de compliment de la legislació vigent en temes de qualitat de
l'aire.

Per tot això, Ecologistes en Acció de Catalunya proposem:

- La retirada del PITC i la redacció d'un Pla de Mobilitat amb objectius
concrets de reducció de la mobilitat motoritzada en vehicle privat.

- L'establiment d'una moratòria a la construcció de noves vies de gran
capacitat i alta velocitat (autovies, autopistes i línies exclusives
d'alta velocitat ferroviària).

- Considerar prioritària la millora del transport públic que s'ha de
convertir en l'eix del Pla de Mobilitat. Això suposa la millora dels
serveis d'autobús, la construcció de carrils-bus en les carreteres
d'accés a les grans poblacions, la millora de la xarxa ferroviària
existent i de la qualitat i gestió del ferrocarril, afavorir la
intermodalidad, la construcció de noves línies ferroviàries en zones amb
problemes de congestió i actuacions destinades al transport de
mercaderies per a afavorir el canvi modal de la carretera al
ferrocarril.

- Introduir criteris ambientals en la planificació de la mobilitat, que
incloguin els impactes sobre el paisatge i la biodiversitat, objectius
de reducció de les emissions de CO2 i de la contaminació atmosfèrica i
acústica procedent del transport i reducció de la sinistralitat segons
els paràmetres introduïts en els països europeus més avançats en aquest
aspecte.

- Crear un Observatori de la Mobilitat que avaluï el compliment dels
objectius ambientals assenyalats i proposi mesures a fi d'adequar la
mobilitat a criteris de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i
utilitat social.