Alzira projecta una urbanització amb camp de golf, hotel i 780 xalets a la Vall d'Aigües Vives, requalificant terrenys agrícoles protegits de l'entorn del Lloc d'Interès Comunitari LIC de la Serra de Corbera, el procés de protecció de la qual s'arrossega més de 30 anys, des que l'ICONA i la CTU inclogueren La Murta i Les Agulles al catàleg d'espais a protegir.

La junta de govern de l'ajuntament d'Alzira ha presentat davant la Junta de Portaveus el PAI anomenat Medievo que contempla urbanitzar més de 76 ha de Sòl No Urbanitzable Protegit, on ara es cultiven tarongers, per edificar un hotel ambientat a l'edat mitjana envoltat d'un camp de golf de 18 clots i 780 xalets a la capçalera de la Vall d'Aigües Vives.

L'ambient temàtic coincideix amb l'apadrinament per part d'ajuntament i la Generalitat del primer sender valencià de gran recorregut el GR Pas del pobre, ruta dels Monestirs que partint de Gandia, unirà el de Sant Jeroni de Cotalba amb el de la Murta passant pels d'Aigües Vives i La Valldigna i que es batejarà oficialment a la propera edició de FITUR.

El golf del Medievo, com el de La Casella, foren presentats al departament d'Urbanisme dies abans de expirar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística LRAU i ha estat aparcat des d'aleshores per l'aversió mostrada pels alzirencs tant formalment, mitjançant dictamen en contra del Consell Municipal de Medi Ambient, com a conseqüència de la mobilització ciutadana promoguda des de la plataforma cívica Salvem la Casella que, oposant-se als dos, recollí més de 18.000 signatures superant el 54% del cens electoral. Els populars, afectats pel rebuig, desistiren d'urbanitzar la vall de La Casella traslladant les expectatives a l'allunyada partida de La Garrofera. Amb l'opinió pública en contra l'alcaldessa popular, es presentà davant l'electorat desmarcant-se del Medievo, afirmant que no el considerava prioritari a curt ni a mig termini per lo que ni tan sols l'inclogué al Concert Previ aprovat que ara es tramita.

Revalidada la majoria a les urnes, els populars, conclouen tan llarga i accidentada gestació, i amb la sala ja aparaulada per al bateig, s'espera el part programat per al darrer Ple d'enguany.

La plataforma cívica Salvem la Casella, constituïda per aturar els PAIs que amenaçaven el paisatge, l'ecosistema i la integritat de la Serra de les Agulles, ha estat argumentant la seua oposició a la requalificació en la necessitat de preservar de la voracitat del negoci urbanístic, els terrenys no urbanitzables actualment sotmesos a protecció específica pels seus valors ecològics, paisatgístics, agrícoles i edafològics, per tal de fer efectiva la conservació mantenint la franja de protecció que allunya els assentaments humans del paratge protegit.

Necessitat que fou palesada després del darrer incendi que estigué a prop d'arrasar la vall de la Murta com a conseqüència de les espurnes emeses per una xemeneia de la urbanització de Sant Sofí a Llaurí. Argument que també ha esgrimit el departament de Gestió del Medi Natural, depenent de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat en desestimar els 500 xalets del PAI Monte Favara, a l'altra part de la Serra per que causaran efectes negatius e incompatibles amb els objectius i valors continguts en la zona LIC Serra de Corbera.

Altre argument que ha calat a l'opinió pública ha estat el dèficit hídric que pateix el terme, que veient impotent com agonitza el Xúquer que el travessa, no concep que es vulguen destinar cabdals d'aigua a usos lúdics dels que es deuria de prescindir.

Un dels motius d'aquest dèficit s'atribueix a la disminució de la superfície forestal i la pèrdua de capacitat de retenció d'aigües de pluja, produïda en el sòl com a conseqüència d'abancalaments amb finalitats agrícoles i urbanístiques, que disminueixen l'absorció, baixant el nivell dels pous, i augmenten la velocitat d'escorrentia de les pluges torrencials proporcionalment a l'augment de la impermeabilització del sòl provocada per la urbanització, danyant el terme i inundant el casc urbà situat precisament a la plana d'inundació dels barrancs de l'Estret i Casella.

La política de permetre urbanitzar impermeabilitzant la capçalera del barranc de l'Estret, sols pot competir en irracionalitat amb la de promoure el creixement urbanístic en la seua plana d'inundació, ambdues inconcebibles des del sentit comú i l'interès general i sols interpretables des de la perspectiva d'afavorir determinats interessos especulatius.

Que queda confirmada en aquest cas amb la flagrant renuncia municipal a obtenir un metre de sol protegit per cada metre requalificat que la Llei Urbanística Valenciana li possibilita, compensació que sí s'ha aconseguit amb la reubicació del golf de La Casella a La Garrofera.