Durant 2007 es van produir ni més ni menys que 22 aturades no programades i 68 successos notificables en les centrals i les instal·lacions nuclears espanyoles. Destaquen l'aturada no programada de Vandellòs II, que es va paralitzar durant 10 dies al desembre del 2007 per problemes severs en les barres de control, i també la llarga aturada de recàrrega de Cofrents per a reparar una vàlvula. És una de les contradiccions de les centrals nuclears: quan ja estan amortitzades i són més rendibles és justament quan comencen a patir més problemes tècnics i quan aporten menor garantia de subministrament.

Durant 2007 les centrals nuclears espanyoles van patir ni més ni menys que 22 aturades no programades: 4 en Vandellòs II (Tarragona), 6 en Ascó II (Tarragona), 5 en Trillo (Guadalajara), 2 en Garoña (Burgos), 3 en Cofrents (València) i 2 en Ascó I (Tarragona). D'aquestes destaquen els 8 dies d'aturada d'Ascó II al maig, justament quan hi havia tres nuclears més aturades per recàrrega, la qual cosa va suposar que la meitat del parc (uns 4000 MW) estiguera fora de servei.

Enguany les aturades per a recarregar van ser especialment llargues en alguns casos a causa de les necessàries reparacions i revisions que s'hi van dur a terme. Destaquen en aquest capítol la central de Vandellòs II, amb problemes que continuen sense solucionar-se, i que va estar fora de servei des del 5 de maig fins a l'1 de setembre (un total de 128 dies); i també la de Cofrents, aturada des del 29 d'abril fins al 30 de juliol (un total de 90 dies). En el cas de Vandellòs la causa és la continuïtat dels greus problemes de seguretat descoberts en 2005, alguns dels quals s'arrosseguen des de 1993. L'aturada de Cofrents va ser tan llarga pel fet que es va escometre la difícil soldadura de les penetracions de les barres de control. Les tècniques triades en un primer moment i autoritzades pel CSN (Consell de Seguretat Nuclear) van ser ineficaces, cosa que va obligar a triplicar el temps típic d'aturada per a canviar de tecnologia i dur a terme les proves pertinents. En aquest complicat any, el total de dies emprats en aturades per a recàrrega, que es van aprofitar per a inspeccions i reparacions, van arribar a 406 en totes les centrals. Aquesta xifra és la més alta dels últims 5 anys, inclòs 2005, quan Vandellòs II va patir una llarga aturada de 5 mesos i mig per a reparar els greus problemes de corrosió apareguts en el circuit terciari. Els dies totals d'aturada per a recàrrega van ser: 112 en 2003, 172 en 2004, 394 en 2005 i 127 en 2006.

A més d'aquestes aturades no programades i programades per a recàrregues i reparacions, es van produir 68 successos notificables en el parc nuclear espanyol, un 30% més que l'any 2006. En aquest capítol van destacar Ascó II (Tarragona) amb 15 successos, Vandellòs II amb 14 successos i Cofrents amb 11. Vandellòs II continua amb la seua col·lecció de problemes, i també Cofrents. A més, Ascó II va fallar en el moment més inconvenient per al parc elèctric.

Un dels arguments que s'esgrimeixen per a proposar l'energia nuclear com a alternativa vàlida per a lluitar contra el canvi climàtic és que contribueix a la garantia del subministrament d'electricitat. És a dir, se suposa que les nuclears sempre estaran disponibles quan hi haja demanda d'electricitat. No obstant això, les estadístiques són cada vegada més tossudes a demostrar el contrari. Com s'ha vist en les anteriors xifres, les centrals nuclears incorren també en interrupcions inesperades del subministrament, fins i tot en moments en què la demanda és alta. Amb la gravetat que l'aturada d'una central nuclear suposa l'eixida de la xarxa d'una gran quantitat de potència (normalment 1000 MW). Una tràgica contradicció de la indústria nuclear és que l'energia nuclear més barata és la que produeixen les centrals velles, ja amortitzades, que són justament les que poden començar a donar major quantitat de problemes tècnics, atés que els seus sistemes comencen a fallar. Per tant, les centrals més barates són les que menys garantia de subministrament aporten.