Els dies 15 i 16 de març del 2008 s'ha celebrat a Derio, Biscaia (Vall del Txori-Herri), el primer Fòrum “Amb Sobirania Alimentària, Sense Transgènics” en el qual s'ha reunit un ampli conjunt de moviments i organitzacions socials de la Península Ibèrica i les Illes per a articular lluites i estratègies a favor de l'agricultura i l'alimentació lliures de transgènics. En la trobada també han participat representants de «Via Campesina» de quatre continents i ha eixit enfortida la coordinació i col·laboració dels moviments socials i organitzacions de l'estat Espanyol i Portugal.

La iniciativa s'ha organitzat en un moment clau en la lluita a favor de la sobirania alimentaria i en contra de l'ús d'Organismes Modificats Genèticament (OMG) en l'agricultura i l'alimentació:

- L'oposició ciutadana als aliments transgènics s'ha mantingut ferma durant els últims anys a pesar de l'enorme pressió exercida per les empreses d'enginyeria genètica i les actituds i accions a favor dels transgènics de molts governs en diferents llocs del planeta.

- En la Unió Europea s'està evidenciant un clar i creixent desmarcatge de nombrosos governs regionals i estatals respecte a la posició a favor dels transgènics de la Comissió Europea.

- En el context europeu, la Península Ibèrica continua sent el lloc on se sembra la major superfície de varietats modificades genèticament (MG), per la qual cosa les estratègies adoptades pels moviments socials i les organitzacions són claus en la lluita contra els transgènics en la resta d'Europa i, en conseqüència, en la resta del planeta.

En el fòrum s'han reafirmat els principis següents:

1. La necessitat de garantir l'agricultura i l'alimentació lliures de transgènics, tant ecològica com convencional/tradicional.

2. La “tolerància zero” a la contaminació genètica en totes les activitats i tots els productes agraris i alimentaris.

3. La impossibilitat de la coexistència entre sistemes de producció agrària i alimentària MG i no-MG.

4. El dret a la sobirania alimentària i al lliure ús i conservació de la biodiversitat per part de la població agrària, ambdós incompatibles amb l'agricultura i l'alimentació MG.

Els moviments socials i les organitzacions presents en el Fòrum van arribar a un conjunt d'acords sobre els quals es comprometen a col·laborar i coordinar-se en els següents aspectes, duent a terme diverses activitats i accions directes no-violentes:

1. Exigir la il·legalització dels cultius modificats genèticament. Exigir als governs de Lisboa i de Madrid la introducció immediata d'una moratòria (posada en marxa de la clàusula de salvaguarda de la directiva europea 2001/18) sobre el cultiu de les varietats Mon 810 als seus territoris i la no aprovació de noves varietats MG. Per a l'estiu de 2008 ha de ser il·legal cultivar varietats MG en els territoris d'ambdós estats. Açò seria un senyal esperançador per la resta dels pobles del món i corregiria el mal exemple que han donat els successius governs de l'Estat espanyol i permetria generar un debat social sobre els OMG.

Continuar abordant totes les iniciatives legals i civils encetades o programades pels diferents moviments i organitzacions (per exemple, les ILP, les declaracions de zones lliures, etc).

2. Promoure i donar suport a la creació de Zones Lliures de Transgènics (ZLT) en diferents àmbits territorials, institucionals i privats, entenent que el procés de sensibilització, tant sobre els riscs i conseqüències dels OMG com sobre la importància del consum responsable, és fonamental per a aconseguir les esmentades declaracions i la seua implementació.

Identificar i posar en marxa aquelles mesures que doten de contingut pràctic a les dites declaracions en parcel·les de cultiu, ramaderies, menjadors col·lectius, botigues d'alimentació, requerint a les institucions que també aborden i promoguen aquesta tasca amb recursos humans, financers i materials.

3. Denunciar el nul esforç de les administracions per facilitar informació i garantir la transparència sobre les aplicacions tecnològiques que se'ns presenten com a innovacions positives (Terminator, Transcontainer, nanotecnologia, etc).

Aquestes tenen com a finalitat un major control sobre la població agrària i llauradora, les llavors i els recursos i l'alimentació, agreugen els riscs econòmics, ecològics, socials i polítics de l'actual model agroalimentari i impossibiliten la sobirania alimentària.

Articular les iniciatives pel manteniment de la moratòria a la tecnologia Terminator de cara a les reunions del Protocol de Cartagena de Bioseguretat (MOP4) i del Conveni de Diversitat Biològica (COP9).

Exigir, en virtut del principi de precaució, una moratòria sobre les aplicacions de la nanotecnologia, de la biologia sintètica i de la manipulació genètica vinculada a la producció de combustibles.

Reclamar la participació de la societat i el control públic en la definició i execució dels projectes d'investigació.

4. Donar urgència a la lluita contra el control de les transnacionals sobre l'agricultura i l'alimentació.

Enfortir les aliances entre organitzacions urbanes i camperoles.

Denunciar el lobby exercit per aquestes empreses en els àmbits administratius i polítics.

Denunciar i lluitar contra l'actuació impune de les transnacionals agroalimentàries i també contra les estructures que sustenten l'acció de les transnacionals (Tractats de Lliure Comerç i Inversions, etc.) i impulsar un Observatori d'aquestes. Coordinar amb les iniciatives ja existents (Campanya contra les Grans Superfícies de Distribució d'Aliments, etc.).

Exigir la reorientació de les polítiques europees en matèria d'importació i producció interna de matèries primeres per a alimentació del bestiar, que actualment entre altres coses respon únicament als interessos de les multinacionals.

5. Lluitar per la posada en marxa d'un model agroalimentari basat en la sobirania alimentària com a única resposta real a les necessitats socials, ambientals i alimentàries de la humanitat.

Alguns dels components fonamentals d'aqueix model, i en els quals es treballarà són:

- La llibertat per a guardar, intercanviar i vendre llavors d'acord amb els criteris de les comunitats locals.

- El rebuig de la propietat intel·lectual sobre la vida.

- El manteniment de la població agrària al camp.

- La promoció i la defensa dels mercats locals.

Vall del Txori-Herri, Derio, País Basc, març de 2008