El jardi escolar de les Rotes

Totes les versions d'aquest article: [Català] [Castellano]

La divulgació dels valors naturals i culturals mediterranis de l’horta valenciana són evidentment importants, com també ho són la recuperació i divulgació entre els més joves de les tècniques agrícoles tradicionals.

Avui en dia ningú dubta que un punt de vista només cultural és necessari per tal de recuperar la dignitat del treball agrícola. Com també és essencial recuperar les llavors locals per tal de protegir la biodiversitat i de plantar les espècies d’arbres en via de desaparició.

Els professors del món sencer defensen que la jardineria escolar estimula i reforça l’interès dels alumnes respecte a totes les disciplines pedagògiques...

Però estem davant d’un nou fet que convé afirmar : el jardí escolar es el lloc ideal on podem informar als xiquets dels comportaments habituals que hem de canviar si volem disminuir el canvi climàtic que les generacions precedents patiran.

I podem fer-ho ajudant a obrir-se en ells el respecte i l’amor envers aquesta natura que maltractem, però de la qual som encara part. Allò que no aprens de menut no s’aprèn més tard. Es sabut que un xiquet de deu anys coneix almenys deu marques de cotxe, al mateix temps s’ignora que aquets mateix nen no coneix gairebé més de tres noms de flors.

Som l’última generació a poder intervenir positivament sobre el canvi climàtic; seria imbècil i fins i tot criminal no utilitzar la meravellosa palanca dels jardins escolars en aquesta finalitat.

Els jardins escolars no són una invenció nova. Fa més de dos-cents anys, al petit ducat d’Oldenburg (Bade Wurtemberg, sud oest de Alemanya) que sembla tingué l’honor de tenir el primer privilegi legislatiu per la creació d’un jardí per a cada escola.

I això des del segle XVIII, l’any 1790 quan se’n recomanava la seva creació a Alemanya, des de 1831 al Québec (Canadà) i des de 1847 a França, i alguns any més tard a Austria i a Hongria. És veritat que en aquesta època es volia ensenyar als nens les tècniques modernes de l’agricultura i les noves varietats de plantes però es volia també posar-los alerta contra les plantes verinoses, cultivant-les enquadrades la seua perspectiva. En aquesta època ja es volia educar els pares mitjançant els seus fills, de manera que es volia influenciar el comportament dels adults per les reflexions dels menuts...

Avui en dia els jardins escolars existeixen arreu al món, des de els Andes a Burkina Faso, des de Bòsnia al Brasil, des de Cambodja a Corea, d’Haití al Salvador... Fins i tot en la majoria d’aquests països les collites fetes en aquests jardins escolars són una necessitat vital que contribueixen a l’equilibri dels nens que els cultiven.

Però a Altea els xiquets de l’escola Les Rotes no coneixen la gana. Per això, la intenció de l’iniciador d’aquest projecte respon a les raons pedagògiques evocades en la introducció.

Llançar-se en la creació d’un taller de jardineria no s’improvisa. S’ha començat de res i ha calgut triar el pati de preescolar en el qual l’emplaçament assolellat era millor, i ajudats pel Manual Práctico para el Huerto Escolar Ecológico “Vamos a hacer un huerto” de Jesús Maria Cantero i José Manuel Gutierrez vam inventar aquest jardí. Amb Robert Rubio vam començar a recuperar tots els cossiols de flors disponibles als hivernacles del Eco Garden, vam comprar humus de sac i vam prendre llavors de les nostres collites i altres que vam comprar, totes de conreu bio. El jardí havia nascut. Quan la municipalitat ha pogut reemplaçar una banda del pati incultivable per una capa de terra conreable, vam començar “de manera seriosa”.

Com no teníem eines i calia buscar-ne les adaptades a la talla dels alumnes, Robert i jo vam fer la recol•lecció de tots els llegons i de tots els nostres rascles, de totes les llegones i de totes les nostres aixades per tal que poguérem començar a treballar la terra. Músculs d’acer no són necessaris ni suficients per a esdevenir un jardiner bo. Ací, com a qualsevol altre lloc, per ser un bon obrer, encara cal tenir bones eines. Evidentment eines d’adults no són adaptades per a nens i nenes de 7 a 8 anys. Però les van permetre fer descobriments sobre les seves formes, les seves funcions i els gests per utilitzar-los. Van comprendre bastant de pressa que una eina no és una joguina. Encara que vam haver d’insistir perquè alguns nens no ho entenien.

La terra és més dura per a treballar que la arena de jugar els mes petits de pre-escolar, just al costat del jardí. La jardineria és una tècnica que posseeix el seu llenguatge, assabentant-se de la paraula justa per designar els objectes, certs alumnes van comprendre com la comunicació era facilitada.

Amb la jardineria els nens de 4 classes s’introdueixen en un projecte comú, cadascun hi té la seva part de responsabilitat i d’autonomia, el que afavoreix la seva obertura individual. La competició no existeix al jardí escolar pel que fa que els alumnes practiquen la solidaritat. Certs nens han descobert sens dubte, intuïtivament, que la jardineria és la satisfacció entre el món intel•lectual (vida escolar tradicional al pupitre) i el món manual. Alguns comprendran potser més tard que cap treball necessita més intel•ligència i coneixements que el de pagès, el de l’agricultor multiproductor. Els coneixements són variats, es té la ma treballant massa però el cap funciona. Alguns alumnes comprendran posteriorment que la jardineria que han practicat és una activitat científica que els ha iniciat vers el pas experimental: totes les sembres, totes les plantacions, i totes les collites no s’aconsegueixen, hi ha fracassos, cal establir hipòtesis, cal experimentar i treure conclusions.

En el moment d’aquest « pas » científic, han descobert les bases de la fisiologia, clau indispensable a la comprensió del món vegetal. Les plantes són per a ells nous éssers vius. Han descobert les bases de l’ecologia : l’interès despertat per aquest dilluns al jardí escolar permetrà abordar les relacions universals de les plantes, dels insectes i dels essers humans amb el seu mitjà.

Amb la jardineria, els nens han descobert, sense saber-ho, la tecnologia i han aprofundit el pas tècnic. Amb la jardineria, els nens han descobert un ampli ventall de tècniques indispensables a la disposició del jardí (traçar línies al cordell), a la bona salut des les plantes (regar, però no massa), a l’observació del temps, a l’informe de les activitats... en total, una gran riquesa de pràctiques per desenvolupar qualitats de rigor i d’organització. Encara que petits, els alumnes que han participat a aquestes jornades setmanals de jardí escolar han aprofundit les diverses nocions de l’univers de les matemàtiques. La disposició del jardí i conreu de les plantes procuren nombrosos exercicis per organitzar l’espai (geometria), orientar-se en el temps, comprendre la cronologia de les activitats, l’encadenament de les accions, per aprendre les unitats de mesura (litre d’aigua, quilogram, metre de mànega de reg), per aprendre a posar i a resoldre problemes, per aprendre a confrontar-se a la difícil realitat de la gestió.

Amb els xiquets hem abordat la història, els hem contat la dels primers homes nòmades que caminaven collint els seus aliments, i després la d’aquestos homes que es van parar per practicar l’agricultura. Llavors els vam haver de parlat de geografia dient-los on havia tingut lloc tal aventura: al Mitjà i Proper Orient així com a Nova Guinea. Abans de sembrar llavors, nosaltres els diguérem d’on venien i els parlarem de les especificitats de la comarca de la Marina Baixa.

Quan un dia d’abril vam descobrir el jardí mig destruït i cobert de detritus, va ser l’ocasió d’un curs d’educació cívica pràctica: tots a l’obra per netejar el pati i el jardí. L’astronomia no va ser tampoc estalviada, explicant-los la importància de les fases de la Lluna en agricultura, els xiquets van prendre el costum d’aixecar les seves caretes cada vespre al cel per comprovar el seu estat sempre canviant. Vam abordar la geologia explicant la transformació de les roques en capa de terra fèrtil. Les pedres i els líquens van passar de mà a mà. Una mica d’educació nutricional quan nosaltres els hem hagut d’explicat la importància de menjar fruites i llegums frescos i, si és possible bio, per al bon funcionament del seu cos i del seu cap.

Vam parlar d’apicultura i la relació entre la pol•linització i les abelles, i també d’agronomia, veient la relació entre els llombrígols i la qualitat de la terra, així com de la caca de les ovelles i de les cabres per la riquesa del sòl.

La tècnica del compost ha segut estudiada en un racó del pati on vam amuntegar totes les herbes adventícies i els peus de faves que havíem arrencat després de la collita. Hem intentat que se’n adonen dels perills del Sol en aquestes hores aconsellant-los proveir-se d’ulleres i de barrets. Hem parlat d’higiene, convidant-los a rentar-se les mans després d’haver treballat la terra.

Plantar arbres en via de desaparició que donaran ombra i fruites als nens del futur és també embellir l’escola. Sense saber-ho, els participants al jardí escolar 2007-2008 tenen millorat el seu entorn, el seu medi ambient, i han donat una imatge revaloritzada de la seva activitat que sempre s’ha desenrotllat en llengua valenciana, i tant que és possible!.

S’ha exercitat fins i tot en el periodisme, publicant un article de 5 pàgines de fotos, dibuixos i comentaris en el número 55 de la Revista de l’escola Les Rotes. En classe, el centenar de nens es van entrenar en la lectura consultant un fascicle relatiu a la fava, van dibuixar el que havien fet, van fabricar un petit llibre i van anotar les seves experiències. Hem millorat els vincles familiars, ja que ara aquestos xiquets acompanyen als seus majors a treballar la terra, per que hem normalitzat eixe treball a l’escola, i han consultat als iaios tots aquells dubtes que els han aparegut, per què hem revaloritzat l’experiència com a base de la cultura i de la investigació científica.

Van fer una prova de participació ciutadana activa quan cadascun dels cent alumnes va fer arribar al senyor Alcalde d’Altea les seves demandes per obtenir l’any pròxim un jardí escolar de millor qualitat, més ben protegit contra la intrusió dels vàndals, amb un sistema d’irrigació eficaç, mes terra a cultivar i les eines a les seves talles.

El senyor Alcalde, rebent les seves queixes haurà comprès bé que la jardineria escolar no és una pèrdua de temps, sinó una activitat estimulant per a adquisicions fonamentals com la lectura, l’escriptura o l’expressió oral...

El jardí escolar de les Rotes va ser també l’ocasió de multiplicar les relacions amb l’exterior: per definir el projecte (Ecologistes en Acció de la Marina Baixa) per ajudar als treballs (Excel•lentissim Ajuntament d’Altea que ha subministrat la terra i ha pagat els treballs), per rebre consells de professionals i aportacions materials (Eco Garden). L’ajuda de l’associació de les mares i pares d’alumnes (AMPA) ha estat indispensable, sense ella no hauríem pogut pagar llavors i plantes. El suport de l’escola a la seva totalitat, de la direcció, el conserge, i de les mestresses era indispensable, ara bé els nens ho han obtingut. Gràcies també a tots els pares i grans pares d’alumnes que han intervingut.

Durant aquests 7 mesos els alumnes han plantat una dotzena d’arbres, faves, pèsols, alls, cebes, espinacs, porros, ràvens, carlotes, cols, orenga, tomaques, bledes, bròquils, floricols, blat, gira-sols, llentilles, etc.

Un centenar d’alumnes de l’escola Les Rotes han descobert l’alegria de plantar, l’alegria de veure créixer, l’alegria de collir, però també l’alegria de rebre els compliments de les mamàs i dels papàs que veuen empènyer el jardí darrere les reixes del pati. Però també un centenar d’alumnes descobrint les dificultats: poca terra a cultivar, mancança d’una aixeta per irrigar bé, vàndals que destrueixen el que hem plantat...

Si el proper any es vol veure de nou l’admiració que provoca la vida vegetal en els xiquets al jardí escolar caldrà que tots els actors es mobilitzen una mica més encara i que aquesta iniciativa siga dotada d’un pressupost que permeta comprar verdaderes eines, en suficiència, un sistema d’irrigació per degoteig, més terra, per tal que cada nen no gaudeixi només de 37,5cm2 de terreny, etc.

És també necessari que els xiquets siguen més disciplinats, més atents a les recomanacions dels monitors i des les mestres. Cal també més concertació entre els monitors i el cos docent i si el padrinatge és encara necessari, que la participació de més socis d’Ecologistes en Acció Marina Baixa així com d’altres mitjans justifiquen la reivindicació d’actor actiu d’aquesta associació en el procés de creació del jardí escolar.

Per Ecologistes en Acció Marina Baixa, Francis Colin




Visitants connectats: 342