Després de 24 anys de funcionament i el trist rècord de ser la central nuclear que més successos notificables ha patit des de 1990 —240 d'un total de 1.500 en tot el parc nuclear espanyol— pot dir-se amb xifres en la mà que la central nuclear de Cofrents, situada en la Vall d'Aiora, no reuneix condicions per a continuar el seu funcionament més enllà de 2011, any en què finalitza el seu permís d'explotació.

Es tracta de l'única central “moderna” del model BWR que hi ha a l'Estat espanyol, ja que l'altra BWR, la de Garoña (Burgos) ja ha arribat als 40 anys de funcionament. Les BWR, de tecnologia nord-americana, no són precisament les majoritàries en el món, a pesar que els EUA tinguen més de 100 centrals al seu territori, i pateixen problemes característics principalment per dos causes: les penetracions de les barres de control del reactor, que entren per la part inferior, i el tipus de refrigeració.

Aquesta classe de centrals només utilitza dos circuits d'aigua: el primari, que està en contacte directe amb el combustible i ompli el vas del reactor, i el de refrigeració. Aquest circuit, que entra en contacte amb el primari, altament radioactiu, pren l'aigua del riu i li retorna al voltant del 30% -calent-, mentre que el 70% restant va a l'atmosfera. El consum necessari és continu de 1.000 litres per segon, quantitat considerable per a un país, el valencià, que es caracteritza per la seua constant demanda d'aigua.

PDF - 163.6 kB
2011 tanquem Cofrents

Els problemes de la central són constants. Sense retrocedir massa en el temps, la recàrrega de combustible de l'any passat es va allargar més de tres mesos —quan el normal ha de ser un mes—, precisament per la necessitat de canviar tots els tubs d'accionament de les barres de control. Això va conduir a una altíssima dosi per als treballadors, més d'11 Sieverts… i continua havent-hi fugues de líquid. Aquest problema també existeix —més greu encara— en la nuclear de Garoña i és típic d'aquest tipus de centrals. Per si no fóra poc, en posar-se en marxa la central el 2 d'agost es va produir un incendi en el transformador principal, que va fer que s'estenguera la preocupació per la Vall d'Aiora.

En 2008 s'han produït 10 successos notificables, amb dos prealertes d'emergència el 7 d'abril i el 10 de juliol, aquesta última per l'obertura d'una vàlvula d'alleujament del circuit primari que va tenir com a conseqüència una parada de la central el 25 de juliol, que va durar una setmana. D'altra banda, el 2011 no és un any qualsevol. A més d'expirar el seu permís d'explotació, en eixe any ja no hi haurà lloc per al combustible gastat que haurà generat la central durant els seus 27 anys de funcionament.

El fet que no hi haja solució per als residus d'alta activitat que generen, obliga les 437 centrals nuclears del món a conservar el seu combustible gastat en una piscina annexa a l'edifici del reactor fins que es trobe solució —i ja han passat més de 50 anys des que es van construir les primeres centrals—. Doncs bé, la piscina de Cofrents s'omplirà amb la pròxima recàrrega de l'estiu de 2009.

Per tot això, Ecologistes en Acció ha manifestat reiteradament que és el moment de decidir el tancament d'una central amb massa problemes per a continuar funcionant més enllà de 2011.