JPEG - 74.1 kB
Vertedero de Fontcalent

Al País Valencià, el Pla Integral de Residus (PIR), aprovat en 1997, ha quedat desfasat i amb la major part de les seues previsions incomplides. Al desembre de 2000, la Llei Valenciana de Residus va deixar la iniciativa de la planificació al sector privat, que no va aportar cap solució pràctica al problema. Ara el nou PIR, pendent d'aprovació, considera «imprescindible” la construcció de tres incineradores, una per província, després de constatar el fracàs en la implantació de noves infraestructures de tractaments de residus.

En aquest moment,el País Valencia compta amb vuit abocadors, tres d'ells ja saturats, i amb sis plantes de tractament (i dues més provisionals). Aquesta situació fa que algunes localitats exporten les seues escombraries fora de l'àmbit del seu Pla Zonal, fora de la comunitat.

L'inventari de residus de la Comunitat estableix una producció de residus urbans per habitant i dia en augment continu: 1,56 Kg en 2002, 1,59 Kg en 2003 i 1,63 Kg en 2004. Paradoxalment, l'esborrany de PIR de la Conselleria de Medi ambient preveu una generació per habitant i dia de 1,11 Kg, una xifra si més no discutible si abans no s'implanten polítiques eficaces de reducció.

Respecte a les incineradores de residus, Ecologistes en Acció recorda que per molt modernes que siguen, les seues emissions tòxiques suposen un important risc per al medi ambient i la salut, a més de fer molt difícil qualsevol iniciativa sostenible de reducció, reutilització i reciclatge. A més,creen un fort rebuig popular, com es va constatar en el projecte de la incineradora de Vall d'Alba(Castelló),patrocinat per la pròpia Conselleria que va haver de fer marxa enrere en el projecte, després de la crisi que es va produir en el “Pacte sobre residus” aconseguida pel PP,PSPV i Bloc.

També exigeix que els plans de gestió tinguen en compte els principis de precaució, de proximitat i que qui contamina paga. Quant a la reutilització, el PIR valencià oblida totalment els “Sistemes de Dipòsit, Devolució i Tornada”, previstos en la Llei d'Envasos i Residus d'Envasos i el foment dels quals seria una mesura eficaç per a reduir els residus.

En qualsevol cas, una gestió racional dels residus comença per implantar una bona recollida selectiva: segons les dades oficials de 2004, la recollida selectiva de vidre, paper-cartró i envasos lleugers va representar únicament el 4% del total (el REAL DECRET 252/2006 imposa un objectiu de recollida del 60 % en pes del vidre i del paper-cartró). També segueix sense implantar-se la recollida separada de la fracció orgànica, amb la conseqüent mala qualitat del compost obtingut a partir de residus barrejats.

En conclusió, a la falta de voluntat política, de pressupostos i d'una política de consens amb els agents socials i econòmics, s'uneix al País Valencià una manca de cultura de la prevenció de residus, de canals de valorització de residus i d'una xarxa d'instal·lacions de gestió adequadament dimensionadas i tecnológicamente preparades.