JPEG - 68.3 kB
Cala del Mascarat (Altea)

El model urbanístic actual comporta greus impactes ambientals, segregació social i ineficàcia econòmica. El sòl, tractat fins ara com un mer recurs econòmic és un recurs natural escàs i no renovable.

L'urbanisme valencià ha consumit el territori, el litoral ha estat transformat, l'horta pràcticament esquilmada i la piqueta amenaça barris tradicionals. Entre 1997 i 2007, al País valencià, s'han construït 927.320 habitatges, el 14,5 % del total construït al territori espanyol, percentatge només inferior al d'Andalusia, amb un 19,5%. D'aquest volum total, en els últims sis anys (2001-2007) s'han construït 478.898 habitatges.

La crisi econòmica ha posat de manifest el caràcter especulatiu de l'activitat urbanística valenciana. Actualment existeix un estoc valorat entre 120.000 i 160.000 habitatges. Això suposa entre el 25% i el 33% del total construït al període 2001-2007. Aquesta circumstància evidencia que s'ha construït més del necessàries. Per una altra banda a pesar del volum construït, l'habitatge de protecció ha estat el gran oblidat. En el període 1997-2007, s'ha produït una reducció en el nombre d'habitatges de protecció construïdes. En 1997 es van acabar 13.271 habitatges, enfront dels 5.317 de 2007. Igualment, al 2007, es van iniciar 4.872 habitatges de protecció, enfront de les 74.765 lliures, el 6,5%.

Davant d'aquestes dades, es pot concloure obertament que la funció social de l'urbanisme no ha estat el motor de l'activitat urbanística valenciana. És a dir, la destrucció del territori valencià, la transformació del paisatge i de paratges amb alts valors culturals com l'horta, no ha perseguit l'accés a l'habitatge. Aquests fets denunciats reiteradament per Ecologistes en Acció en els últims anys, resulten ara d'una evidència indiscutible.

L'especulació vinculada a l'urbanisme implica, a més, uns altres conseqüències molt negatives, mès encara, en aquests moments de crisi. La urbanització dispersa i desordenada vinculada, en molts casos, a resorts amb camps de golf, és ineficient econòmicament pels elevats costos energètics, de construcció i de manteniment d'infraestructures i prestació de serveis públics.

Per això, cal un canvi en la concepció actual de l'urbanisme, l'ordenació del territori ha de considerar el sòl com a un recurs natural, escàs i no renovable. El territori no urbà, protegit, l'agricultura i d'altres usos del sòl han de ser valorats adequadament. L'urbanisme ha de minimitzar els impactes del creixement apostant per la ciutat compacta i la regeneració de la ciutat existent, respectant en tot caso la idiosincràsia dels barris i poblacions actuals.