NOTES SOBRE LA CONSTITUCIÓ DE LA XARXA EUROPEA PÚBLICA DE L'AIGUA DURANT EL FÒRUM SOCIAL EUROPEU

La sequera de Barcelona del passat any va posar en evidència el gran poder de les multinacionals sobre la planificació hidrològica en el nostre país. Aigües de Barcelona (AGBAR) apareix com principal actor en totes les accions que proposava el govern català. AGBAR havia aconseguit endarrerir la posada en marxa de la desalinitzadora del Prat de Llobregat fins aconseguir la seva gestió i provocar la falta de garantia del sistema, flotar els vaixells que havien de portar l'aigua a Barcelona, de gestionar les accions d'injecció d'aigua depurada en l'aqüífer del Llobregat, aigües del qual eren també gestionades en alta per la mateixa empresa, etc. El major protagonisme d'AGBAR arriba amb el Decret Reial de transvasament de l'Ebre a Barcelona, on gràcies a les seves gestions amb el Ministerio, passant per davant dels projectes de la Generalitat (Isòvol), la seva intenció de construir l'obra i el seu intent d'ampliar el seu mercat amb l'àrea de Tarragona. Per concloure, una vegada derogat el transvasament de l'Ebre, com a compensació, AGBAR es va fer amb la gestió de la futura desalinitzadora de Cunit.

Passada la sequera s'inicien contactes informals entre Enginyers sense Fronteres de Catalunya (ESF), Ecologistes en Acció de Catalunya i la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua (XNCA). ESF ha treballat a fons la mercantilització de l'aigua en el Sud i dóna un nou pas al participar en problemàtiques del nostre país, la XNCA té molt bons tècnics i representa un ampli ventall d'organitzacions que aposten per un ús racional de l'Aigua a Catalunya i Ecologistes en Acció aporta la seva experiència en temes d'aigua i el seu reconeixement respecte a un ecologisme social carregat d'arguments. Les tres organitzacions decideixen crear el grup de treball Mercantilització de l'Aigua a Catalunya (MAC). A la qual s'incorpora la PDE i un grup de professors i investigadors de la UAB que col•laboren amb el reconegut i expert en economia ambiental Martínez Alier. A destacar que la MAC té com un dels seus objectius principals estendre la seva incidència a la resta de l'Estat per consolidar un fort moviment estatal.

Des de ESF se'ns anima a participar en el Fòrum Social Europeu i més concretament en el Fòrum de l'Aigua. Assisteixen membres d'ESF, una persona de la XNCA i una altra en nom d'Ecologistes en Acció de Catalunya. Participem en diversos tallers i en l'assemblea on es forma la Xarxa Europea per una Aigua Pública, la qual es coordinarà amb les Xarxes Sud-Americanes i Africanes ja en funcionament.

A la xarxa se sumen organitzacions de 15 països, on destaca per la seva experiència el Fòrum de l'Aigua italià. La realitat és que en alguns països europeus les lluites contra la privatització de l'aigua porten un llarg recorregut. A subratllar que a París enguany s'ha reconduït la gestió de l'aigua i ha tornat a ser pública. Tanmateix, la Xarxa Europea no té experiència ni considerava aspectes mediambientals en el seu discurs. Finalment, a proposta d'Ecologistes en Acció s'introdueix el punt número 9 del manifest aprovat, el qual recull els objectius principals de les nostres lluites pel bon estat ecològic de les masses d'aigua i contra els transvasament i embassaments. Com anècdota caldria destacar el fet que mentre es constituïa aquesta Xarxa Europea per una gestió pública de l'Aigua des del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid es llençava la proposta de privatitzar el Canal Isabel II

La Xarxa Europea Pública de l'Aigua es fixa com objectiu immediat participar en l'organització del Fòrum Mundial Alternatiu de l'Aigua que se celebrarà el proper Març del 2009 a Istambul. Com ja coneixereu l'organització i protagonisme del Fòrum Mundial de l'Aigua ha estat delegada pels governs a les grans multinacionals de l'aigua

Donada la importancia de la problemàtica i les novetats succeïdes durant el Fòrum Social Europeu membres d'Ecologistas en Acción decideixen tractar aquesta qüestió durant el proper Congrés Estatal.


Manifest: Cap a un espai europeu de la xarxa pública d'aigua

Reconeixem les Cartes de la Ciutat de Mèxic (Declaració Conjunta dels Moviments en Defensa de l'Aigua) i Nairobi, així com el mètode de treball inclusiu i unitari que ha caracteritzat els fòrums socials des del seu naixement. En particular exigim:

1. El reconeixement i la implementació del dret humà a l'aigua potable com aliment necessari per a la vida. L'accés a l'aigua com un dret humà universal hauria d'encloure's en totes les constitucions dels països membres, i en els principis bàsics i les actes de la Unió Europea. El prepagament d'aigua ha de ser prohibit.

2. Que l'aigua s'exclogui de tots els acords comercials internacionals, inclosos els tractats de l'Organització Mundial del Comerç.

3. Que la Comissió Europea, el Consell Europeu i els governs europeus retirin el seu suport al Fòrum Mundial de l'Aigua, ja que es tracta d'un deficient marc per a la presa de decisions sobre l'aigua. Com es va aprovar al març de 2006, en una resolució del Parlament Europeu, és inadequat que al Consell Mundial de l'Aigua, un organisme privat sense cap tipus de legitimitat democràtica, se li permetés tal influència sobre les polítiques globals de l'aigua.

4. Que la Unió Europea i els països membres afirmin que l'aigua és un bé comú essencial per a la vida i, com a tal, no pot ser considerada una “mercaderia” susceptible de comercialització com qualsevol altra. La propietat, la gestió i el control del cicle integral de l'aigua ha de ser pública i participativa a nivell social i comunitari. Els principis de participació pública, plena transparència i rendició de comptes democràtica han de ser respectats.

5. Que es garanteixi el dret a l'aigua de bona qualitat, sabent que això només pot assegurar-se sota control públic.

6. Suport polític i financer a les diverses formes de col•laboració públic-públic, a través de la cooperació internacional per al desenvolupament i la cooperació financera per a garantir l'accés a l'aigua, l'intercanvi de millors pràctiques entre les empreses públiques i les autoritats locals, així com models de participació i de solidaritat entre els ciutadans i les comunitats de diferents països i regions. També volem promoure la solidaritat entre les persones en situacions de sequera.

7. Que les inversions necessàries per a garantir la seguretat i el proveïment d'aigua sostenible per a tots a Europa i en tot el món sigui una responsabilitat col•lectiva, que ha de ser pagada mitjançant impostos generals.

8. L'exclusió dels contractes industrials per a l'explotació d'aigua mineral embotellada, a fi de protegir i conservar aquest recurs per a les generacions futures.

9. Una gestió sostenible que protegeixi els cicles naturals d'aigua, mantingui les funcions ecològiques i la qualitat de les aigües en els nostres rius i aqüífers. Aquest model de gestió també ha d'evitar la construcció de grans projectes d'infraestructures (preses, transvasaments, etc.), finançats mitjançant inversions públiques que promouen directament la comercialització de l'aigua per les grans corporacions.

10. Bones condicions de treball dels empleats de les empreses públiques d'aigua. Els treballadors també han de ser integrats en els processos de decisió democràtica sobre el desenvolupament dels serveis d'aigua.

La Xarxa Europea per a l'Aigua Pública dels Moviments, encara que treballa en la qüestió de l'aigua, està oberta al diàleg i la col•laboració amb tots els Moviments i Xarxes que lluiten contra la privatització dels serveis públics i béns comuns.

Participarem i donarem suport, juntament amb altres xarxes continentals i les forces progressistes a Turquia, les contrapropostes del Consell Mundial de l'Aigua del Fòrum Mundial de l'Aigua (Istanbul, març 2009), que es presentaran dintre i fora del Fòrum. Presentarem en el pròxim Fòrum Social Mundial de Belem (gener de 2009) propostes i accions per a garantir que l'aigua es converteixi en un dels reclams de les mobilitzacions de tots els fòrums socials al voltant del món.