Manifest de València

Menys per a viure millor: “decréixer” amb criteris d'equitat

Fa deu anys, centenars de grups ecologistes de tot l'estat vam decidir sumar esforços per a multiplicar la lluita contra el deteriorament ambiental i social i impulsar la construcció d'alternatives que permeteren caminar cap a la sostenibilitat i la justícia. Naixia així Ecologistes en Acció. En el nostre document fundacional destacàvem el moment crític que vivia l'espècie humana i denunciàvem els efectes sobre l'entorn i en l'aprofundiment de les desigualtats que causava el sistema socioeconòmic imposat per Occident.

Deu anys després podem comprovar que a escala planetària quasi tots els factors fonamentals per a la vida han anat a pitjor: el clima, l'aigua, l'alimentació, la biodiversitat, la qualitat de l'aire, l'accés a recursos, l'articulació social i comunitària…

La humanitat viu canvis sense precedents i cada vegada més accelerats. En els últims 50 anys, l'ésser humà ha transformat els ecosistemes més que en cap altre període de temps comparable de la història humana. No obstant això, totes les persones depenem de la natura i dels serveis dels ecosistemes per a poder portar una vida digna, saludable i segura. A més, només ara s'estan posant de manifest els vertaders costos associats amb els suposats beneficis d'aquesta transformació a favor d'una minoria de la població mundial.

Ecologistes en Acció recorda que el canvi climàtic avança sense que les actuacions del poder econòmic i els governs desemboquen en una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle; s'ha posat en perill la producció d'aliments; la biodiversitat disminueix a un ritme esgarrifós, amb la qual cosa desapareixen potencials solucions a malalties, plagues o d'altres problemes; els recursos s'exhaureixen, amb especial esment dels combustibles fòssils, dels quals depén ara mateix el sistema econòmic global; l'accés a l'aigua cada vegada es complica més; i a més, la crisi ambiental es dóna en unes circumstàncies de desigualtat social cada vegada més aguditzada. La crisi és, per tant, ecològica, però també política, econòmica, cultural i social. La crisi ambiental és una crisi moral d'institucions polítiques, d'aparells jurídics, de relacions socials injustes i d'una racionalitat instrumental en conflicte amb la trama de la vida.

Els tímids i escassos avanços en la conscienciació ambiental i en les polítiques posades en pràctica no guarden relació amb la gravetat del problema que tenim al davant. Continuem sense afrontar l'element central de la crítica ecologista des de fa algunes dècades: el conflicte bàsic entre, d'una banda, un planeta Terra amb recursos limitats i finits i, d'una altra, un capitalisme globalitzat, basat en la necessitat de creixement i acumulació constants, que produeix un consum energètic a l'alça, i s'ancora en la idea de creixement “sense fi”.

Els recursos que els éssers humans utilitzem cada any com a fonts de materials i energia i com a embornals de residus superen fa temps la producció anual de la Terra. Els càlculs de petjada ecològica mostren que hem sobrepassat els límits que el planeta imposa i ho hem fet a costa de les generacions del futur i de les injustes desigualtats socials en el present, violant sistemàticament els drets humans de la majoria en el món.

El creixement econòmic, basat en un ús creixent de recursos i en una ingent generació de residus, tal com déiem fa deu anys, continua sent un problema en un món finit i no un indicador de progrés. Després d'algunes dècades de malbaratament frenètic, els efectes són palpables a tot el món: desordre climàtic, guerres pel petroli, conflictes per l'aigua, milers de milions de persones empobrides i abocades a emigrar, extinció massiva d'espècies, amenaçant encara més el nostre propi benestar, creixent dificultat d'accés als aliments que afecta en major grau les persones més empobrides, ciutats contaminades on respirar fa emmalaltir, desocupació i precarietat que augmenten per la crisi financera mundial, estrés, ansietat…

En nom del creixement econòmic, el treball productiu ha sigut portat al màxim culte i va ser acceptat com el “millor que et pot passar”, mentre que el treball reproductiu va ser invisibilitzat i generalment dut a terme per dones. El primer ha comportat l'augment de la producció i l'hiperconsumisme. El segon, en canvi, ha tingut com a valor principal l'atenció de la vida. Sota aquesta lògica de domini del productiu, cada vegada es dedica més temps a realitzar treballs que, lluny de cobrir realment necessitats, estan associats a l'estrés, al malestar i a la impossibilitat de portar una vida digna i feliç.

Per a Ecologistes en Acció resulta evident el fet que la societat de creixement ha superat els seus límits. Aquest model, no és desitjable des d'un punt de vista ambiental i social, ja que es troba construït sobre la misèria de la major part dels éssers humans i sobre el deteriorament de l'entorn del qual depenem. El creixement econòmic no es relaciona unívocament amb el benestar. La guerra o la malaltia, per exemple, són importants negocis que creen creixement monetari, mentre que els seus efectes generen destrucció, dolor i mort.

Ecologistes en Acció considera que decréixer en la despesa global d'energia i materials, i també en la generació de residus, no és simplement una opció, és una necessitat que imposa un planeta amb recursos limitats. Òbviament, qui pot decréixer és qui gasta de forma majoritària els recursos i genera els residus, és a dir, els països més enriquits.

En aquesta reducció de pressió sobre els béns naturals i els embornals del planeta, la tecnologia i l'ecoeficiència podrien jugar un paper important. No obstant això, encara que totes dues són necessàries, no són suficients. Els exemples d'augments de despesa de matèria i energia associats a la millora de l'eficiència i al progrés tecnològic són nombrosos: mitjans de transport més moderns i eficients permeten l'increment de les distàncies que es recorren; el desenvolupament de l'electrònica crea milers de nous productes que es consumeixen en massa; l'estalvi en combustible de cotxes que consumeixen menys queda anul·lat davant de l'augment de la quantitat de cotxes.

Per tant, a l'ecoeficiència li hem d'afegir una reducció significativa. Si les persones volem portar una vida decent en el futur, en un entorn sense violència i en condicions d'equitat, hem de preguntar-nos com reconduir l'estil de vida, de producció, de consum, de transport, d'ocupació del territori, de concentració de poder, cap a la sostenibilitat… Un horitzó de sostenibilitat ambiental i justícia social requereix accions, no sols tècniques, sinó fonamentalment polítiques que suposen canvis radicals.

Per a començar aquest camí cal revisar els nostres valors: primar la cooperació front a la competència, la solidaritat front a l'egoisme; adaptar les estructures econòmiques i productives al canvi de valors; ajustar la producció i el consum essencialment a escala local; revitalitzar els mons rurals; reduir la mobilitat motoritzada; redistribuir amb criteris ecològics i d'equitat l'accés als recursos naturals i les riqueses; limitar el consum a les capacitats de la biosfera; basar el nostre consum energètic en el sol; tendir cap a béns que duren, que es puguen reutilitzar, reparar i conservar; i reciclar en totes les nostres activitats.

Açò no pot ocórrer sense un replantejament del concepte de treball, de manera que servisca realment per a cobrir necessitats i que incloga el productiu i el reproductiu, perquè, primant sempre aquelles tasques que cuiden la vida, puga ser repartit per igual entre totes i tots.

Ecologistes en Acció considera que si l'actual crisi va ser causada per l'ésser humà, correspon i és la facultat de la humanitat ser artífex de les solucions. El gran repte del decreixement en els països enriquits és aprendre a produir valor, llibertat i felicitat reduint significativament la utilització de matèria i energia, així com les deixalles. Es tracta d'aprendre a viure millor amb menys per a poder passar d'una cultura de guerra amb els territoris i el conjunt dels éssers vius a una cultura de pau que permeta construir una altra forma d'estar en el món. En aquest interés ens reafirmem i tornem a trobar el motiu de la nostra unió deu anys després.