L'aprovació d'un conveni entre l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i l'empresa URBASER per a la ubicació d'un macroabocador en aquest municipi per al tractament final dels residus de rebuig que es generen en els ecoparcs de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) evidencia el fracàs del Pla d'Actuació per a la Gestió dels Residus Municipals (PROGREMIC), especialment pel que fa a una política preventiva en la generació de residus i a l'aplicació de plans de recollida selectiva i ulterior tractament.

Quan a les Terres de l'Ebre encara no s'han acabat de resoldre els propis problemes en matèria de gestió de residus, ha de suportar, en canvi, els passius ambientals que no tan sols deriven de les pròpies mancances com alienes, ja que al macroabocador Tivissa s'hi transfereixen residus d'altres àmbits territorials, més quan aquest funciona sota una gestió nefasta i sobrepassa amb escreixos les previsions inicials de deposició. Si la instal•lació del macroabocador de Tivissa, que té una capacitat de deposició molt superior a les necessitats del seu àmbit, constituïa una enorme temeritat, la ubicació d'un nou macroabocador en el mateix àmbit territorial, que incrementaria per tres la capacitat de deposició, per a encolomar els residus que a la RMB no saben o no volen tractar representa una temeritat mot pitjor encara.

Tot i que el PROGREMIC promou els principis de suficiència per a tots els residus generats a Catalunya i el de proximitat per tal d'afavorir que les instal•lacions de gestió de residus es situïn els més a prop possible dels focus de generació de residus i així reduir-ne el desplaçament, tampoc evita que es puguin generar situacions com la que ens ocupa i en la qual els residus haurien de viatjar uns 200 km aproximadament. Aquest és un fet del tot incongruent tenint en compte l'encariment dels preus dels combustibles, en especial pel que fa al sector del transport, i més quan s'albira un futur d'escassetat pel que fa als hidrocarburs convencionals arran dels pics en la producció dels mateixos i la contaminació que es derivaria del mateix. Per a Ecologistes en Acció de Catalunya aquests principis haurien d'aplicar-se d'una manera taxativa.

Amb aquest conveni l'empresa Urbaser, que gestiona, entre d'altres, 4 dels 5 ecoparcs de la Regió Metropolitana de Barcelona, pretén resoldre el problema que li suposa la mala gestió dels residus en el seu origen.

Tot i que els ecoparcs parteixen d'uns criteris tècnics raonables, ja que permeten d'una banda el triatge de residus i per una altra el compostatge i metanització de la fracció orgànica, els ecoparcs que funcionen a Catalunya ho fan amb grans dificultats ja que les administracions locals que disposen d'aquestes instal•lacions al seu abast no es prenen amb seriositat el tema de la recollida selectiva i utilitzen aquestes instal•lacions com si fossin centres de tractament de residus finalistes. Per tant, els residus que entren en aquestes instal•lacions porten grans quantitats d'impropis que acaben per malmetre la qualitat i quantitat del compost, i generen, d'altra banda, una ingent quantitat de material de rebuig que difícilment es pot recuperar per al seu reciclatge, i per al qual, només hi han previstes dos vies d'actuació, que són la compactació, embalatge i deposició en abocadors i, pitjor encara, la incineració –anomenada Combustió de Derivats dels Residus (CDR).

Tot plegat fa que la gestió dels residus, que hauria de ser un servei públic s'acabi per gestionar en règim de concessió, la qual cosa comporta que la gestió dels mateixos ha propiciat un mercat d'oligopoli, concentrat en unes poques empreses, filials de grans conglomerats empresarials i que encara tenen la barra de promocionar-se com a empreses que fan gestions ambientals.

D'altra banda, segons ha pogut transcendir, l'empresa Urbaser aportaria a les arques municipals 4 € per tona dipositada, encara que l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre es reserva una aportació mínima de 300.000 € anuals, que equivaldrien a la deposició de 75.000 tones de residus anuals, el que significa que Urbaser calcula que aquesta serà la deposició mínima de residus a l'abocador. Aquesta xifra, quintuplica la quantitat de residus que entrava a l'antic abocador de Tivissa, avui en dia clausurat, i que rebia els residus de les Comarques de La Ribera d'Ebre, El Priorat i La Terra Alta, quan encara els plans de recollida selectiva eren molt minsos en aquestes comarques.

Així mateix, cal remarcar la ignorància de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparició, quan aquest s'atreveix a afirmar que es tracta d'un “projecte no contaminant”, cosa que no es pot afirmar en cap cas ja que si seguim el cicle de vida d'aquests residus, des de la seva fabricació fins al seu tractament final, comprovarem la gran quantitat de impactes ambientals acumulatius que s'hi donen. Ja hem mencionat els impactes derivats del transport, però en relació al propi abocador no podem oblidar que aquest generarà, de manera inevitable, lixiviats i gas meta -gas amb efecte hivernacle-. No és la primera vegada que el Sr. Aparició fa declaracions similars vers d'altres projectes contaminants que demanda per al seu municipi i defensa amb la mateixa convicció. Tanmateix, de l'emplaçament escollit no pot justificar-se la seva idoneïtat, ja que es tracta de terres de seca i no de terrenys degradats. Així mateix, tot i que aquest estigui allunyat del nucli urbà, la proximitat amb el terme municipal d'Almatret, desperta nous recels.

Aquesta alarma salta tot just setmanes després que s'hagi conegut que al municipi d'El Pinel de Brai també es pensa ubicar una abocador de runa aprofitant el forat que ha deixat una pedrera, tot i que des de l'Administració ebrenca s'ha subratllat que aquest nou abocador s'està dissenyant amb la finalitat d'allotjar només restes de runa, altres fonts han especulat amb la possibilitat que aquest també podria allotjar bales de residus provinents de la RMB. Caldrà que els polítics ebrencs s'espavilin d'una vegada i vetllin més pel territori, sinó volen que les Terres de l'Ebre acabin per convertir-se en el gran abocador de Catalunya.

Per tot plegat el Grup Ecologista de les Terres de l'Ebre-Ecologistes en Acció està investigant el cas i pensa comparèixer davant la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, com és costum d'aquesta organització, i donar a conèixer la nostra postura contraria al projecte d'abocador de Riba-roja d'Ebre, per innecessari a l'àmbit territorial d'aplicació i per vulnerar els principis de suficiència i proximitat.