L’origen: Catalunya Estalvia Aigua

El projecte Catalunya Estalvia Aigua (CEA), neix en resposta a l’oposició d’Ecologistes en Acció de Catalunya al transvasament de l’aigua de l’Ebre, amb la intenció d’aportar alternatives al transvasament de 200 hm3 cap a les conques internes, que principalment anirien destinats a consum domèstic i urbà. Aquest projecte, que es va desenvolupar durant els anys 2002 al 2004 va comptar amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua i dels consistoris dels municipis de Barcelona, Torredembarra i Santa Perpètua de Mogoda.

Els objectius del projecte foren els següents:

  1. Creació d’un equipament bàsic d’estalvi d’aigua format per un sistema de buidat del WC que permetia regular la quantitat d’aigua i airejadors estalviadors per les aixetes i flexor de dutxa que permeten gastar menys aigua en les diverses tasques domèstiques. Aquest equipament va ser distribuït a més de 4000 mitjançant un portat a porta durant el qual es realitzava una enquesta d’usos i la instal•lació dels mecanismes.
  2. Realització d’una campanya de sensibilització sobre l’ús racional de l’aigua, dirigida a institucions locals, organitzacions socials i ciutadania en general, amb especial incidència amb les noves generacions, a través d’un treball prioritari en els centres escolars. Es va posar un especial èmfasi en cercar la col•laboració del sector comercial implicat en l’ús domèstic de l’aigua (lampistes, comerç d’electrodomèstics, sector de la restauració i gremi d’hotelers).
  3. Quantificació dels resultats en acabar el projecte , consistent en l’anàlisi de les dades recollides en el curs del projecte i l’anàlisi comparatiu entre el consum d’aigua en habitatges amb i sense l’aplicació de mecanismes d’estalvi, i en l’anàlisi del resultat de les enquestes dutes a terme en la població objecte de la prova pilot a l’inici i al final del mateix.
    Es va quantificar un estalvi entre el 5 i el 19% segons la tipologia dels habitatges i una relació clara del consum amb els usos de l’aigua dins l’habitatge. El resultat es va publicar en el llibre editat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya (CADS) i repartit pels municipis de Catalunya amb més de 2000 habitants.

Es pot descarregar aquest document en la següent adreça:

Publicació Catalunya Estalvia Aigua


El treball actual als municipis

En l’actualitat, Ecologistes en Acció de Catalunya continua desenvolupant projectes d’estalvi i ús eficient de l’aigua arreu de Catalunya, amb la col•laboració dels Ajuntaments. Entre els anys 2003 i 2007 s’han realitzat campanyes d’estalvi i ús eficient als següents municipis:

- L’AMPOLLA
- CORNELLÀ
- HOSPITALET DE LLOBREGAT
- MATARÓ
- SANT CUGAT DEL VALLÈS
- SANTA MARIA DE PALAUTODERA
- TIANA
- TORREDEMBARRA
- VILADECANS
- VILANOVA I LA GELTRÚ
- VILANOVA DEL VALLÈS

El detall del treball realitzat a cadascun dels municipis es pot trobar al següent document (pdf 4,5 MB):

Informe Catalunya Estalvia Aigua-2

Durant l’any 2008 s’ha continuat i ampliat el treball als municipis següents:

- L’AMPOLLA
- HOSPITALET DE LLOBREGAT
- SANT CUGAT DEL VALLÈS
- SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
- TIANA
- TORREDEMBARRA
- VILANOVA I LA GELTRÚ
- TARRAGONA
- TOTS ELS MUNICIPIS DE LA COMARCA DEL BAIX EBRE

Ecologistes en Acció estem disposats a desenvolupar campanyes a:

a) Municipis i ens supramunicipals disposats a treballar el vector de l’aigua al seu territori, en temes d’estalvi, eficiència, recuperació del bon estat dels rius, fiscalitat…

b) Municipis i ens supramunicipals disposats a fer un seguiment acurat del seu propi consum mitjançant auditories i seguiment dels consums municipals d’aigua

c) Municipis i ens supramunicipals disposats a plantejar campanyes d’estalvi integrals més enllà del simple lliurament gratuït de mecanismes.


Criteris bàsics per tal Ecologistes en acció de Catalunya desenvolupi un projecte en un municipi

Som una entitat sense ànim de lucre que funciona de forma assembleària. Tenim un petit departament de projectes des del qual treballem el tema de l’aigua amb municipis i entitats, per dur a terme accions conjuntes des del rigor i la honestedat, que ens permetin avançar cap a una nova cultura de l’aigua.

Creiem que no es poden assegurar subministraments d’aigua en quantitat i qualitat si no hi ha una recuperació dels ecosistemes hídrics del nostre territori, i que per tant, aquest és un dels primers passos a fer. Donem molta importància a la revalorització de l’aigua com a bé públic, d’interès no solament utilitari, però també amb un gran valor social i cultural.

Creiem també que les polítiques de gestió de l’aigua basades en oferir sempre més aigua, a llarg termini han creat un dèficit d’aigua encara més gran i han portat greus impactes en forma de grans infraestructures al nostre país; uns impactes que amb una bona planificació a llarg termini i una bona política de conservació de l’aigua s’haurien pogut evitar io minimitzar. És per això que creiem que cal, des d’avui, començar a gestionar la demanda d’aigua, i no seguir en l’espiral de l’oferta il•limitada, és a dir, cal saber quanta aigua tenim, i de quina qualitat, i en què la gastem, i com podem fer més eficient aquest ús.

L’administració local té un gran potencial per aplicar els principis de la nova cultura de l’aigua, tant per les seves competències, com per la seva proximitat a la ciutadania, encara que algunes estructures supramunicipals o corporacions privades, tinguin cedida la gestió d’algunes d’aquestes competències bàsiques.

Per altra banda, creiem també en què les veritables transformacions són aquelles que s’assumeixen i es duen a terme des de la ciutadania. Nosaltres som conscients que la sostenibilitat no és només una qüestió tècnica, a resoldre unilateralment a cop de normativa, sinó que vol dir també educació, autoorganització, cohesió social.

Per això des de la Campanya Catalunya Estalvia Aigua treballem tant amb objectius finalistes i tangibles (és a dir, estalvi domèstic d’aigua, l’eficiència en l’ús públic i de reg de l’aigua, augment de la demanda de tecnologies estalviadores), com també amb objectius de procés: la formació i organització de la població entorn als temes ambientals, veritable repte a llarg termini per una organització com la nostra.

Mitjans de treball

A nivell municipal, es pot intervenir en la direcció de la Nova Cultura de l’Aigua coneixent, d’entrada, la dotació municipal d’aigua, el seu origen (xarxa ATLL, CAT, recursos propis subterranis, etc) i qualitat, i els consums per sectors. Això permetrà a l’Ajuntament de conèixer el rendiment de la xarxa de distribució, i també conèixer quin sector (domèstic, agrícola, industrial, municipal, lúdic) és el més consumidor. A partir d’aquí es poden ja fixar les prioritats d’estalvi en quant a sectors, i tenir en compte el seu cost-efectivitat.

Des d’ecologistes en acció creiem que, tot i que el sector domèstic no sigui quantitativament el que més aigua gasta a Catalunya, representa un elevat percentatge dins del consum urbà (al voltant del 60% en municipis de les Conques Internes de Catalunya), és el més vulnerable de tots perquè necessita assegurar-se aigua de primera qualitat, i és un sector amb el qual no cal una gran inversió econòmica per aconseguir estalviar aigua, ja que les tecnologies estalviadores són força assequibles per a totes les butxaques. El que cal és temps, i dinàmiques que afavoreixin un canvi cultural en tota la població, inclosos els comerciants i distribuïdors d’aquestes tecnologies.

En el cas d’actuar sobre el consum d’aigua domèstic, és important conèixer-lo en relació al tipus de població i d’urbanització; població total, nombre d’habitatges total, consum d’aigua per persona i dia, consum en relació a la població fixa i estacional, nombre d’habitatges de pisos, cases plurifamiliars i unifamiliars, amb jardí o sense, nombre de piscines (privades i públiques). La població fixa i estacional, i l’extensió del municipi marcarà sensiblement el ritme de les campanyes.

La gestió en baixa i les tarifes de l’aigua són també competència municipal, encara que alguns municipis ho tinguin cedit a companyies privades o entitats supramunicipals. Necessitem conèixer el sistema de tarifes, tenir una còpia d’una factura, i tota la informació possible respecte de la companyia d’aigües (privada o municipal).

També ens cal saber quin ús públic es fa de l’aigua (reg de carrers, reg d’espais verds) des de l’ajuntament, i quantes instal•lacions municipals hi ha que facin ús de l’aigua. Això també pot permetre fer la campanya d’eficiència i estalvi començant pel propi ajuntament (dependències municipals, poliesportius, escoles, etc).

En quant als aspectes socials i culturals, ens cal tenir una relació de les entitats o associacions que hi ha, saber quins centres culturals o cívics poden servir de nucli aglutinador en cada comunitat (sigui barri, districte o municipi), i quins grups o persones podrien estar més interessants en col•laborar amb la campanya (grups ecologistes, grups de participació de l’Agenda 21, etc). És important poder conèixer les referències culturals d’aigua del municipi; fonts, mines, banys, aiguamolls, rius, etc. per tal de fer-ne referència a les xerrades, activitats escolars, articles, etc durant la campanya.
Cal no oblidar que hem de revaloritzar l’aigua natural i d’ús públic.

En quant als aspectes de comunicació, ens cal saber quins mitjans de comunicació hi ha al municipi i de quins disposa l’ajuntament per informar de les campanyes als ciutadans; butlletí, premsa local, radio i TV locals, pàgina web, fòrums…També quines festes o activitats populars es celebren, ja què són ocasions que permeten presentar la campanya, parlar amb la gent i donar-se a conèixer.

Catalunya Estalvia Aigua

Ecologistes en Acció de Catalunya


Campanyes de conscienciació que podem oferir

A) Equipaments municipals

  • Auditoria interna dels diversos equipaments per valorar els possibles punts subjectes de millora per aconseguir un estalvi i us eficient. Instal•lació de mecanismes on sigui necessari. Ajuda a demostrar a la ciutadania que l’administració també fa el possible per optimitzar l’ús de l’aigua
  • Sessió formativa de jardineria municipal sostenible dirigida a responsables del disseny, planificació i gestió de la jardineria municipal, brigades de jardiners. Al final de la sessió es lliurarà un dossier-resum de la sessió a tots i totes les assistents i guies de xerojardineria

B) Ciutadania

  • Campanya d’instal•lació de mecanismes d’estalvi

- A través de xerrades d’estalvi, realitzades per barris o sectors del municipi.
- A través d’una oficina de l’aigua on es distribueix informació i mecanismes per a promoure l’autoistal•lació
- A través d’un porta a porta on es distribueix informació i mecanismes

  • Recull de dades sobre consum d’aigua.

Al mateix temps, de tots els ciutadans que obtenen mecanismes es recull un seguit de dades, a través d’una enquesta sobre els hàbits de consum d’aigua, el coneixement del cicle de l’aigua al seu municipi i el coneixement de sistemes i mecanismes d’estalvi i ús eficient. Se’ls aplica, també, un programa que els permet conèixer la seva percepció del consum d’aigua que realitzen a la llar.

  • Campanya de ferreteries

Per promoure que tota la ciutadania, tant dels barris on s’ha realitzat la campanya com de la resta del municipi, s’adrecin a les ferreteries a adquirir mecanismes d’estalvi domèstic.

  • Campanya de millora dels jardins i vivers en urbanitzacions i zones amb habitatges unifamiliars amb jardins i piscines individuals i comunitàries

- Campanya destinada a calcular el volum del dipòsit de pluvials necessari per realitzar el reg del jardí amb aigua d’aquest origen personalitzada als propietaris d’aquest tipus d’habitatge, amb retorn del resultat

- Campanya d’instal•lació de comptadors individuals per conèixer el consum d’aigua dels jardins


Accions de sensibilització i educació ambiental que podem oferir en forma de taller o xerrada


A) L’exposició de l’aigua

Amb nou panells explicatius sobre la Nova Cultura de l’Aigua, l’estalvi a casa i la xerojardineria


B) Taller- Expositor – andròmina amb aixetes i cisterna

L’andròmina experimental consta d’un expositor amb diferents aixetes, una dutxa, una cisterna i una petita bomba que permet experimentar amb l’aigua, les seves propietats i també aprendre a instal•lar mecanismes estalviadors i valorar l’estalvi que aporten.


C) Joc de l’aigua

Joc de l’oca per equips amb preguntes, endevinalles i proves sobre l’aigua a Catalunya, l’ús, contaminació i mesures d’estalvi que podem fer a casa. Al final del joc es reparteix un desplegable sobre estalvi d’aigua domèstic.


D) Gimcana de l’aigua

Joc per equips per fer quan ve el bon temps, en què caldrà demostrar, a partir de diverses proves d’habilitat i responent a diverses preguntes, que som mereixedors del guardó a “la casa més estalviadora”.

Quants litres serà capaç d’estalviar cada equip?


E) La Gimcana de la sequera

Gimcana per realitzar l’aula, agrupant els i les alumnes per grups que han d’anar resolent, una rere l’altre, diverses proves relacionades amb l’ús de l’aigua i el concepte de sequera. Al final, s’ensenya a muntar i desmuntar mecanismes estalviadors, a comprovar si una aixeta és o no eficient i es pot aprofitar com a via de distribució de mecanismes estalviadors a les llars.


F) La Nova Cultura de l’Aigua al nostre poble

(Joc de simulació teatral)

Al ple municipal de Caldes de Munterola es produirà un encès debat sobre com resoldre els problemes de gestió d’aigua que pateix el municipi.

Es posaran d’acord tots els partits per treballar vers la Nova Cultura de l’Aigua?


G Xerrades i cursets temàtics:

  • Com podem estalviar aigua a casa? Què és la Nova Cultura de l’Aigua?

Xerrades per a tots els públics sobre els detalls més pràctics de l’estalvi domèstic, o bé sobre la gestió actual de l’aigua a Catalunya i les propostes que creiem més sostenibles pel futur.

  • Què és la Xerojardineria?

En forma de xerrada, o de curset de 4 caps de setmana podrem conèixer com fer un ús eficient de l’aigua i aconseguir un jardí sostenible i ple d’olors mediterrànies. Al final del curs es reparteix la guia de xerojardineria.