Des de l'any 2005 la Unió Europea finança una entitat anomenada “Serveis d'Assessorament per a Infraestructures Públiques-Privades” (PPIAF), que s'encarrega de proporcionar assistència tècnica en processos de privatització d'infraestructures bàsiques per a la població com l'aigua o el sanejament. Des de 1999, la PPIAF ha gastat més de 22 milions d'euros en 37 països empobrits per promocionar un model privat de l'aigua que margina a amplis sectors de la població i que ha provocat aixecaments populars.

Malgrat el reconeixement del dret humà a l'aigua per part de les Nacions Unides, alguns Governs de països del sud, la recentment modificada Llei d'aigües espanyola i la suposada obligació dels estats de garantir, protegir i respectar qualsevol dret humà, l'accés a l'aigua potable és a la pràctica una quimera per a aproximadament 1.100 milions de persones i és entès en molts estats com un servei comercialitzable. Enlloc de garantir aquest dret fonamental, d'acord amb l'investigador Thomas Fritz de l'organització FDCL, “les agències de cooperació multilaterals i bilaterals tenen un paper molt important en la privatització dels serveis de l'aigua i del sanejament als països del sud”, preparen el terreny, financen i posen en marxa les privatitzacions.

A mitjan de l'any 2005, la Comissió Europea (CE) es va convertir en donant del consorci Public-Private Infraestructure Advisory Facility (Serveis d'Assessorament per a Infraestructures Públiques-Privades, PPIAF en les sigles angleses) i va comprometre un milió d'euros, procedents del 9è Fons de Desenvolupament Europeu (FDE), per un període de dos anys. Des d'aleshores, EuropeAid, l'Agència de Cooperació al Desenvolupament de la CE, ha participat en diverses reunions de l'òrgan de govern del consorci i hi ha ampliat la seva participació a través de la ACP Business Climate Facility (Serveis de Facilitació del Desenvolupament Empresarial a les regions d'Àfrica, el Carib i el Pacífic, coneguda com a BizClim), institució finançada integrament a partir del 9è FDE i que planeja reproduir algunes de les funcions de PPIAF.

La PPIAF té com a missió “ajudar a eliminar la pobresa i aconseguir un desenvolupament sostenible en països en vies de desenvolupament, facilitant la participació del sector privat en el desenvolupament d'infraestructures”. Per aconseguir-ho, la PPIAF finança assistència tècnica sobre el procés d'introducció del sector privat i el model de privatització que cal implementar en els sectors d'aigua, energia, transport i telecomunicacions; així com activitats de sensibilització de l'opinió pública sobre els beneficis de les reformes plantejades. Segons el consorci, des del seu inici en 1999 aproximadament 22 milions de dòlars han finançat activitats en el sector de l'aigua i del sanejament que, d'acord amb una investigació recent de l'ONG World Development Movement (WDM), s'han vist immerses en un o més processos de privatització en aquest sector a 37 països. Les crítiques de WDM se centren en el pagament amb fons públics de cooperació a consultors que, d'una banda, promocionen models que han fracassat repetidament en la provisió d'aquests serveis als sectors més pobres de la població i han provocat en alguns casos importants conflictes socials (com la guerra de l'aigua a Bolívia). D'altra banda, manipulen l'opinió pública mitjançant activitats que qualifiquen com a “propaganda”. D'aquesta manera, critica l'ONG, la PPIAF interfereix en el debat domèstic sobre el model de provisió dels serveis públics.

Alarmades per aquesta investigació, desenes d'organitzacions socials d'arreu del món s'han dirigit a la Comissió Europea exigint que deixi de donar suport a la PPIAF, però la Comissió no ha dit res. Per contra, proposen a la CE la creació d'un mecanisme per a prestar suport exclusivament a reformes dins el sector públic, així com el desenvolupament de col·laboracions entre organismes públics en el sector de l'aigua. Aquestes organitzacions denuncien que “la PPIAF és una institució central en les pressions, exercides per alguns donants als països en vies de desenvolupament, per privatitzar-ne els sectors d'aigua i de sanejament”, a partir del descobriment que com a mínim en 17 dels 37 països esmentats aquesta privatització és una condició imposada per institucions financeres internacionals, per a l'accés a donacions, préstecs o condonacions de deute. “Després d'analitzar altres casos anteriors, sembla que el BM és qui mana, mentre que la PPIAF simplement finança els estudis”, segons les paraules d'un dels activistes de Mumbai Paani plataforma ciutadana en resistència enfront del procés de privatització dels serveis d'aigua i de sanejament del sector K-East de Bombai, Índia, promogut per la PPIAF i amb el BM en qualitat d'agència executora.

Segons l'investigador Absar Jafri, la corporació municipal de Bombai, sense cap consulta ni debat entre els representants de les cambres, ha deixat a mans de la PPIAF i del BM la reforma dels serveis d'aigua, en un dels seus sectors més lucratius de la ciutat, a canvi d'una “mísera” donació de la PPIAF de $ 600.000. La PPIAF ha contractat la companyia francesa Castalia (implicada en una altra privatització fallida a Manila, Filipines) per a la realització d'estudis que menin en la licitació dels serveis entre empreses privades estrangeres, seguint els procediments interns del BM. Segons Jafri, “el BM, humiliat a Delhi, (on les mobilitzacions populars van paralitzar-li els plans) busca de forma desesperada un exemple reeixit per al seu model fallit de privatització i amb aquest objectiu ha escollit els serveis rendibles de K-East”.

Encara que l'Estat espanyol no participa directament en la PPIAF, diverses organitzacions socials (Acsur Las Segovias, ATTAC, campanya ‘Qui deu a qui?', Ecologistes en Acció, Enginyers sense Fronteres, Observatori del Deute en la Globalització, OMAL-Pau amb Dignitat, Plataforma per a la Defensa dels Serveis Públics de Madrid, Verdegaia) han iniciat contactes amb representants polítics buscant suport per a les demandes esmentades.

Desenvolupament del sector privat i negociacions comercials

“En vista de la importància de l'activitat empresarial per a les estratègies de creixement, desenvolupament, ocupació, generació de renda i reducció de la pobresa”, la Comissió Europea va fer oficial, en una comunicació al Consell i al Parlament Europeu l'any 2003, el seu suport al desenvolupament del sector privat com un dels elements centrals de la seva política de cooperació amb altres països. Aquesta creença s'ha materialitzat en l'assignació de gairebé 3.000 milions d'euros del 9è FDE a diferents serveis per al conjunt de països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), destinats al foment de l'activitat privada, al desenvolupament del sector financer, a la reforma d'empreses de titularitat pública i al desenvolupament de sectors estructurals com energia i aigua, mitjançant el desenvolupament de col·laboracions públiques-privades (conegudes com a PPP, terme molt criticat pels defensors dels serveis públics per ser una forma edulcorada de referir-se a processos de privatització). De més a més, l'any 2002 la EU va promoure la Iniciativa Europea per a l'Aigua (IEA), amb la qual pretenia “contribuir a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en aigua potable i sanejament”.
Molt criticada per diverses ONG des del seu naixement, tres anys després de la seva instauració, la IEA “no ha significat ni una única persona més que gaudeixi d'accés a aigua i sanejament”, segons un reportatge publicat per WaterAid i Tearfund, com a conseqüència de “la seva fal·lera a atreure inversió privada malgrat el desinterès evident d'inversors internacionalistes per finançar projectes d'aigua i sanejament en països en vies de desenvolupament”, entre altres factors. La política oficial de la CE considera que els objectius de desenvolupament són una prioritat per a les seves negociacions comercials amb altres països. No obstant això, segons la investigadora de Corporate Europe Observatory, Christina Deckwirth, la liberalització dels serveis d'aigua ha estat un dels objectius claus de la CE en les negociacions sobre liberalització del comerç de serveis, tant multilateralment (Ronda de Desenvolupament del Mil·lenni de l'OMC) com en negociacions bilaterals i regionals (UE-Mercosur, UE-ACP).

Abel Esteban Cabellos
Membre d'Ecologistes en Acció i del Corporate Europe Observatory (CEO), Amsterdam.