Sentència definitiva contra els aterraments en el Marjal de la Safor

Els propietaris de la societat mercantil MARMOL COMPAC, patrocinadora del València CF i del programa de televisió que realitza el popular cuiner Carlos Arguiñano, a principi dels anys 90 van comprar la parcel·la 60 polígon 18, del Terme Municipal de Tavernes de la Valldigna inclosa en el Catàleg de Zones Humides, al formar part del Marjal de la Safor. Des de l’any 1995, aproximadament, els fangs que generava aquesta fàbrica en la producció de peces de marbre els depositaven en l’esmentada finca, a pesar que es tractava de sòl especialment protegit pel Pla General, en comptes de portar-los a un abocador autoritzat i controlat. La raó pareix evident, els fangs servien per a alçar la cota dels terrenys i transformar-los en una plantació de cítrics.

En l’any 1998, Ecologistes en Acció va presentar distintes denúncies davant de l’Ajuntament i la Conselleria de Medi ambient instant a què prengueren els acords necessaris per a evitar que seguiren els aterraments. Al final vam haver d’acudir als tribunals perquè estos obligaren a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna a tramitar el corresponent expedient sancionador i de restauració. Resultat de tot això, el 10 de maig de 2005, es va dictar sentència ordenant la tramitació de l’expedient sancionador i de restauració. Concretament mitjançant sentència nombre 556/05, de la secció 2a de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJ de la CV, de data 13 de maig de 2005. A pesar d’això, l’Ajuntament es va resistir a iniciar l’obertura de l’expedient sancionador i de restauració, així que mentre la fiscalia no va iniciar les DIP nº 63/06 (ordinàries) i amb posterioritat es van transformar en DIP Nº 81/06(M.A.) pel delicte de desobediència per incompliment de sentència per l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, aquest no va fer res per a restaurar el sòl i complir la sentència.

Al final, l’Ajuntament va resoldre l’expedient de restauració, ordenant, entre altres coses, l’inici de les actuacions necessàries per a tornar els terrenys al seu estat inicial a la data de 18/07/2000, el propietari dels terrenys (Francisco Sanchis Bel·lan) va impugnar davant el Jutjat la Resolució de 25.09.2006 ordenant la restauració, i al mateix temps sol·licitava la suspensió de l’ordre d’iniciar la restauració. Ambdós assumptes van ser resolts pel Jutjat del Contenciós Administratiu nº 2 de València en el P.O. Nº 982/2006. En primer lloc per mitjà d’Auto de 05.06.2007 es desestimava el recurs de suplica contra Acte desestimant la sol·licitud de suspensió de Resolució de 25.09.2006 ordenant la restauració. En segon lloc, per mitjà de sentència nº 245/08, declarant d’acord amb dret la Resolució de 25.09.2006 ordenant la restauració.

Contra ambdós resolucions, Francisco Sanchis Bel-lan va presentar Recurs d’Apel·lació. La suspensió de l’ordre de restauració va ser desestimada per mitjà d’Auto de 26.12.2008 i l’apel·lació contra la sentència va ser desestimada per mitjà de la sentència del TSJ de 11.12.2008 que s’adjunta. Cap destacar que es tracta d’una sentència ferma, és a dir, han de començar a traure els abocaments que han aterrat, i deixar els terrenys com estaven abans d’iniciar els abocaments, sinó volen incórrer en el delicte de desobediència.

L’espai que cal restaurar són uns 100.000 metres quadrats de superfície. En la demanda el propietari de la finca valora el cost de la restauració en 3.674.064,54 €. Quantitat que va ser estimada pel Jutjat.