La situació dels transgènics a Espanya és cada vegada més insostenible, i la societat civil en el seu conjunt reclama canvis urgents. Mentre uns quants països de la Unió Europea prohibeixen el seu cultiu pels perills que representen per al medi ambient, la salut i per a les pràctiques agrícoles més sostenibles, el Govern espanyol continua permetent que multinacionals com ara Monsanto campen a gust al nostre país. Al 2008 es van cultivar prop de 80.000 hectàrees de dacsa transgènica, i encara que hi ha incertesa sobre la xifra d'enguany, és probable que siga semblant.

Davant d'aquesta imposició, durant el mes d'abril nombroses organitzacions realitzaran mobilitzacions per tot el país. Es tracta de protestes i accions informatives i reivindicatives al carrer, als supermercats, als camps de cultiu experimentals, conferències i xarrades, projeccions de pel·lícules, debats i reunions amb agents socials. L'eix comú d'aquestes mobilitzacions és l'enèrgica protesta contra la imposició dels transgènics en la nostra agricultura i alimentació a pesar que l'oposició social continua sent majoritària, tant en el medi rural com en l'urbà.

El 18 d'abril de 2009, l'endemà del Dia Mundial de Lluita Camperola, els carrers de Saragossa acolliran una manifestació per a defendre el dret a produir i/o consumir aliments 100% lliures d'Organismes Modificats Genèticament (OMG). La manifestació reivindicativa i festiva, convocada sota el lema “Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics”, partirà de la plaça del Paraíso de Saragossa a les 11:30 per a acabar en la plaça del Pilar.

Aragó és la regió de l'Estat que més transgènics cultiva, i per tant Saragossa és el lloc simbòlic més adequat per a celebrar aquesta marxa. D'un total de 79.269 hectàrees de cultiu comercial al 2008 (segons dades del Ministeri), 31.857 es van plantar en la comunitat autònoma d'Aragó. Aquests cultius, encara que sumen menys del 25% de la superfície total de dacsa a Espanya, comprometen tots els cultius de dacsa convencional, ecològic i tradicional. La contaminació existeix i està suposant pèrdues per als agricultors. L'experiència d'Espanya demostra que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és completament impossible.

El Govern justifica el seu suport als transgènics argumentant que es basa en les decisions d'un òrgan suposadament científic, la Comissió Nacional de Bioseguretat. No és difícil comprovar les fluides relacions de molts dels científics d'aquesta Comissió i determinats representants de l'Administració, que decideixen sobre els expedients i interessos econòmics de Monsanto o Syngenta, amb la indústria i les seues fundacions afins. Unes relacions massa pròximes com perquè els consumidors puguem estar tranquils.

Cada vegada hi ha més evidències d'impactes dels transgènics. Països com ara França en prohibeixen el cultiu, basant-se en dades científiques sobre els seus impactes ambientals i la impossibilitat de protegir l'agricultura convencional i ecològica de la contaminació. I cada vegada hi ha més mostres dels potencials danys per a la salut d'aliments transgènics ja aprovats per al consum humà. És el cas d'un recent estudi publicat pel Govern d'Àustria que mostrava que la fertilitat de ratolins alimentats amb la dacsa de Monsanto NK603 x MON810 es veia seriosament danyada. Les autoritats europees li havien donat el vist-i-plau i les espanyoles han continuat autoritzant-ne el cultiu experimental al nostre país. A hores d'ara, aquesta dacsa no ha estat retirada del mercat i continua entrant en la nostra alimentació.

Informació i calendari d'activitats.