Per a Ecologistes en Acció la recent reducció de la caiguda en les vendes de cotxes no és una bona notícia. Ni per a l'ocupació, ni per al medi ambient, ni per a la societat. Tot el contrari.

Durant el mes d'agost les vendes de cotxes han igualat, pràcticament, les vendes d'agost de l'any passat, després de 15 mesos consecutius de davallada. Però, a diferència del que s'afirma des dels sectors de l'automòbil, aquesta no és una bona notícia, sinó tot el contrari.

No és una bona notícia per a l'ocupació. Si el que es vol és obtenir més llocs de treball i de qualitat, la millor estratègia seria la d'invertir en transport públic, no en automòbils. Nombrosos estudis demostren que, en igualtat de recorregut de viatge, el transport públic genera el doble de llocs de treball que la mobilitat privada. A més, les ocupacions en transport públic són de molta major qualitat i, per descomptat, no tenen el risc de les deslocalitzacions, una cosa tan freqüent en la indústria de l'automòbil.

Tampoc és una bona notícia per al medi ambient. Continuar promovent el mitjà de transport que més problemes ocasiona al medi ambient i a la salut dels ciutadans, no és una estratègia intel·ligent. Efectivament, la major part de les emissions de CO2 del transport provenen de l'automòbil; més de 3.000 persones moren cada any a l'Estat espanyol per accidents de trànsit i més de 16.000 a causa de la contaminació de l'aire que prové dels tubs d'escapament…

De la mateixa manera, convé recordar que un dels principals detonants de la crisi actual ha sigut l'augment dels preus del petroli. No pareix per tant una mesura raonable des del punt de vista econòmic continuar creant les condicions per a continuar cremant aquest combustible, fent-nos encara més dependents energèticament i augmentant el dèficit de la nostra balança comercial.

També es poden veure les ajudes a l'automòbil com una gran injustícia econòmica. Convé recordar que una tercera part de les llars espanyoles no tenen cotxe, la meitat d'aquestes perquè no s'ho poden permetre. En el fons, amb el pretext de solucionar un problema, les ajudes al sector de l'automòbil estan transferint quantiosos recursos econòmics als sectors de la societat que menys ho necessiten. Açò és encara més patent en llocs com la Comunitat de Madrid, on les ajudes són majors per als vehicles més cars i malgastadors, en subvencionar el 20% de l'impost de matriculació.

En aquest mateix sentit, nombrosos estudis destaquen que els costos externs del transport –açò és, els costos que genera el transport i que no paguen els usuaris, per la qual cosa són sufragats pel conjunt de la societat– són enormes. Així, la suma de les despeses mèdiques i de seguretat social que ocasionen els accidents de trànsit, junt amb la contribució del transport al canvi climàtic, la destrucció d'espais naturals, les despeses derivades de la congestió, etc. es quantifica en un 9,56% del PIB espanyol per al conjunt del transport. I la major part d'aquests costos externs són deguts a l'automòbil.

Si a açò afegim les inversions exorbitants en infraestructures per al cotxe –només el Govern central s'està gastant durant 2009 ni més ni menys que 5.636 milions d'euros en noves autovies, i això que som el país europeu amb més quilòmetres d'aquestes infraestructures– ens adonarem de l'esforç econòmic brutal que estem realitzant tota la societat perquè es recupere una indústria que, a poc que s'analitze com hem tractat de resumir ací, no resisteix una mínima anàlisi entre els seus suposats beneficis i els seus costos.