Amb la imminent inauguració de l'AVE a València s'avança cap a la consolidació d'un transport ferroviari insostenible, de molt alt cost econòmic i inaccessible per a la majoria de ciutadans. Ecologistes en Acció reprén els arguments que du anys exposant, des que els successius governs van apostar per aquesta opció, deixant el ferrocarril convencional, utilitzat per la majoria dels ciutadans, en la ruïna. Si totes les inversions realitzades en AVE s'hagueren repartit per la xarxa de ferrocarril existent, les millores de velocitat i serveis haurien afavorit molta més gent, en menys temps i amb menys impacte ambiental.

Quan a l'Estat espanyol es va decidir apostar pel tren d'alta velocitat, a imitació del TGV francés, aquest ja s'estava qüestionant fortament. Actualment la majoria de països europeus no es plantegen fer línies noves d'alta velocitat, i no obstant això, molts d'ells tenen magnífiques xarxes ferroviàries, que és precisament del que manca Espanya. Fins i tot a França, després de replantejar-se el model d'alta velocitat van paralitzar totes les noves línies en construcció i es van adaptar a les infraestructures ja existents.

El ferrocarril convencional –els coneguts com a regionals, rodalies i llarga distància– és utilitzat per la immensa majoria dels usuaris, però rep només el 17% de les inversions. Al contrari, el Tren d'Alta Velocitat rep un 76% de les inversions. La millora de les línies convencionals permetria circular a velocitats de fins a 220 km/h, aconseguint temps molt competitius comparats amb el AVE (que té una velocitat mitjana de 222 km/h), però només amb una quarta part de la inversió i amb un gran estalvi energètic, a més d'uns impactes ambientals i territorials més reduïts.

Amb aquesta tendència de les inversions no és gens estrany que estiguem a la cua de la Unió Europea (UE) en el transport de mercaderies per ferrocarril: a Espanya només un 3,8% de les mercaderies viatgen amb tren, enfront del 22% d'Alemanya o el 18% de mitjana de la UE. Cal recordar que les línies d'alta velocitat no permeten el trànsit de mercaderies sobre elles.

Un altre punt a destacar és l'elevat augment de les tarifes i l'increment del cost públic. El preu del bitllet de València a Madrid quasi es duplica (augmenta un 68% respecte a l'Alaris, però comparat amb el regional l'increment de preu és del 221%). El mateix succeeix amb els trajectes intermedis Madrid-Conca i Albacete-València. No obstant això i pitjor encara, aquestes elevades tarifes no amortitzen el cost d'aquesta infraestructura, que sempre serà deficitària a pesar dels alts preus dels passatges.

Després de l'obertura de la línia d'AVE Madrid-València, tal com ha ocorregut en els altres corredors ja existents, els trens regionals seran suprimits o dràsticament reduïts. Açò significa la fi de l'accessibilitat ferroviària a poblacions importants: Ocaña, Tarancón, Requena, Villarrobledo, Almansa… que queden desconnectades del tren i dependents de la carretera.

Estalvi de temps?

Un dels arguments que més s'utilitzen a favor de l'AVE és l'estalvi de temps que permet. Doncs bé, el temps de trajecte en aquesta nova línia serà de 1h 50″ amb parades intermèdies o 1h 35″ en els serveis directes entre València i Madrid. No obstant això, si s'haguera millorat la línia preexistent per Albacete –tal com estava previst fa 20 anys–, el temps s'hauria reduït a 2h 15', però amb un cost econòmic molt menor, amb bastant menys dany ambiental i territorial, en un termini moltíssim més curt i amb tarifes més accessibles. En definitiva, s'han gastat ni més ni menys que 6.600 milions d'euros per a estalviar uns pocs minuts, cosa que des de cap punt de vista pot ser considerat positiu, i menys en aquests temps de crisi.

Ecologistes en Acció vol recordar, a més, que els nous traçats ferroviaris fragmenten encara més un territori ja castigat amb massa infraestructures, creant un greu efecte barrera entre ecosistemes. A més, l'AVE només dóna servei a les principals ciutats, ignorant el territori que travessa.

Per si no fóra prou, enfront de les inversions faraòniques en alta velocitat ferroviària, el Ministeri de Foment s'està plantejant eliminar un bon nombre de línies de mitjana distància (segons el compromís del Ministeri, aixo anava a definir-se abans del 30 de novembre passat).

En definitiva, per a Ecologistes en Acció la política seguida per l'Estat espanyol en relació amb l'alta velocitat ferroviària dista molt de de ser sensata, justa o sostenible. La política del «tot AVE», junt amb la pressió privatitzadora del sistema ferroviari, amenaça l'existència d'un ferrocarril social, públic i sostenible com el que proposem molts grups socials que expressem el nostre rebuig d'aquest model mitjançant protestes diverses a Madrid, Conca, Albacete i València.