Ecologistes en Acció ha presentat l'informe “Los 15 principales culpables de la destrucción de la biodiversidad durante 2010” en el qual estan inclosos els presidents de la Comissió Europea i del Govern espanyol, dos ministres, quatre presidents de comunitats autònomes, quatre consellers de Medi Ambient, i també els presidents d'una autoritat portuari i dues grans empreses.
2010 va ser declarat per l'Assemblea General de Nacions Unides l'Any Internacional de la Biodiversitat. No obstant això, els principals responsables de la destrucció de la biodiversitat, administracions i grans empreses, no han modificat gens les seues polítiques. Les grans empreses tenen clara la seua prioritat: guanyar més diners, tan ràpid com siga possible, i independentment dels impactes que generen; a més, compten quasi sempre amb un alt grau de complicitat dels responsables governamentals, gràcies en gran part al lobby que realitzen. Mentre que les administracions, incloses les ambientals, estan condicionades per l'objectiu del creixement econòmic, pels interessos personals o partidistes i pel sempre present amiguisme en la presa de decisions; a això cal afegir la progressiva desafecció de la classe política davant de qualsevol compromís mediambiental i el desconeixement de la importància de la biodiversitat i de la seua relació directa amb la qualitat de vida dels sers humans. Tots aquests factors són determinants per a la continuació de la destrucció de la biodiversitat, a la qual cosa s'ha afegit, un any més, la crisi econòmica convertida en l'excusa perfecta per a justificar la destrucció de la natura.
Davant d'aquesta situació, Ecologistes en Acció ha dut a terme un seguiment detallat de les actuacions de les administracions i les empreses, i ha identificat els culpables de la destrucció de la biodiversitat en 2010 i proposat un decàleg per a detindre la pèrdua de biodiversitat. Encara que en realitat són molts els responsables de l'esmentada destrucció, en tots els àmbits i comunitats autònomes, Ecologistes en Acció identifica en aquest informe els 15 principals culpables de la destrucció de la biodiversitat, amb les actuacions que els fan especialment mereixedors d'aquest reconeixement:
1. José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea. Per condicionar totes les seues polítiques al creixement econòmic en detriment de l'objectiu d'aturar la pèrdua de biodiversitat i per aprovar el primer cultiu transgènic des de 1998: la creïlla coneguda amb el nom d'Amflora.
2. José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya. Per marginar la biodiversitat, desenvolupar polítiques insostenibles, no recuperar amb el necessari pes polític el Ministeri de Medi Ambient i elaborar una Llei d'economia sostenible que de sostenible només té el nom.
3. Elena Espinosa, exministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Per defensar un model de pesca industrial insostenible, oposar-se a la prohibició del comerç internacional i a la reducció de les captures de la tonyina vermella, i incomplir el seu compromís de crear un santuari per a la tonyina vermella a les illes Balears.
4. José Blanco, ministre de Foment. Per mantindre l'aposta del Ministeri de Foment per la construcció d'infraestructures de transport amb greus afeccions a la biodiversitat i a pesar de no estar justificada la seua construcció en la majoria dels casos.
5. Paulino Rivero, president del Govern de Canàries. Per eliminar o reduir la protecció a bona part de les espècies canàries, per a així poder continuar amb la destrucció dels espais naturals canaris i especialment la construcció del port de Granadilla.
6. Esperanza Aguirre Gil de Biedma, presidenta del Govern de la Comunitat de Madrid. Per aprovar un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, i proposar un parc Nacional, per a desregular els espais protegits existents i facilitar el desenvolupament urbanístic en la serra de Guadarrama.
7. José Antonio Griñán, president de la Junta d'Andalusia. Per pretendre facilitar l'especulació urbanística en els parcs naturals d'Andalusia, en supeditar la planificació dels espais protegits als plans urbanístics dels municipis, i en eliminar totes les cauteles existents per a controlar l'especulació urbanística lligada als camps de golf.
8. Marcelino Iglesias, president de la Comunitat Autònoma d'Aragó. Per la construcció d'una nova estació d'esquí de dimensions colossals i una urbanització d'entre 3.000 i 5.000 segones residències en una vall quasi verge, Castanesa, que té actualment una població de 300 habitants. A més d'haver consentit l'extinció de l'ós bru pirinenc.
9. Maria Jesús Ruiz, vicepresidenta primera i consellera de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó. Per aprovar i donar suport a diversos projectes molt lesius per a la biodiversitat, com ara l'estació d'esquí de San Glorio, la Ciudad del Medio Ambiente i el complex d'oci Meseta Sky, pel procediment d'aprovar lleis específiques que tracten de legalitzar-los a pesar de les seues greus deficiències ambientals.
10. José Luis Navarro, conseller d'Indústria, Energia i Medi Ambient de la Junta d'Extremadura. Per potenciar les energies fòssils; donar suport i aprovar la construcció d'una refineria a Tierra de Barros, que inclou un oleoducte que amenaça el Parc Nacional de Doñana; i també diverses centrals tèrmiques.
11. José Luis Martínez Guijarro, conseller d'Agricultura i Medi Ambient de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa. Per aprovar la construcció d'un macroabocador de residus urbans a Toledo que afectarà una de les poblacions més importants d'àguila imperial.
12. Juan Gabriel Cotino Ferrer, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Per defensar i autoritzar la caça amb parany, a pesar de ser un mètode massiu i no selectiu que compta amb sentències judicials contràries del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, del Tribunal Suprem i del Tribunal de la Unió Europea.
13. Francesc Triay, president de l'Autoritat Portuària de Balears. Per promoure i iniciar les obres d'ampliació del port d'Eivissa, posant en perill, entre altres valors naturals, l'organisme viu més gran del planeta: un exemplar de Posidonia oceànica que té 100.000 anys, una extensió de 8 quilòmetres i que està declarat com a Patrimoni de la Humanitat.
14. Luis del Rivero, president de Sacyr Vallehermoso. Per construir algunes de les infraestructures més impactants per a la biodiversitat, i molt especialment per exercir, com altres empreses, un fortíssima pressió per aconseguir la seua posada en marxa i el seu finançament per l'Estat espanyol i d'altres estats.
15. Juan Luis Arregui, president del grup empresarial ENCE SA. Per ser responsable de l'aterrassament i destrucció de la muntanya autòctona per al cultiu intensiu d'eucaliptus, fins i tot en diversos espais protegits de l'Estat espanyol com ara Doñana, i per pretendre que es continue ampliant el cultiu d'eucaliptus, per exemple, en 300.000 hectàrees del Principat d'Astúries.