El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), a través del Servei de Costes de Girona, ha elaborat un projecte per a la «regeneració de la platja del Riuet».

Aquesta zona, situada al Golf de Roses, s'ha vist perjudicada per les diferents obres a la costa efectuades al llarg dels anys, que han afectat a la dinàmica litoral natural. Els dics, espigons, esculleres i altres obres dures, fetes per a crear o mantenir artificialment les platges, han provocat una alteració de les corrents marines i una artificialització de les dunes, que són hàbitats d'interès comunitari.

El Ministeri preveu ara arreglar els desastres fets anteriorment, amb una nova obra dura: un dic en front de la platja, a 250 metres de la costa, per trencar les onades i evitar que arribin a la costa. També es faria una aportació de 90.000 metres cúbics de sorra, que serien extrets d'una zona més al sud, davant la costa de S'Agaró, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

De Mar

El que sí es preveu és també desmuntar l'escollera que es va construir els anys 90 per a «protegir» les dunes de El Riuet, una estructura que va aconseguir just el contrari: al no poder arribar sorra de les dunes a l'aigua, l'erosió del mar va anar fent més profund el fons marí davant l'escollera, amb la qual cosa les onades arriben amb més alçada i més força. El pressupost total del projecte d'obres passa dels 2,6 milions d'Euros.

PDF - 148.9 kB
Al·legacions al projecte d'obres per a la regeneració de la platja del Riuet

Les al·legacions d'Ecologistes en Acció van en 5 direccions:

  1. Demanem que s'avalui la possibilitat de no fer cap actuació en aquesta zona. L» «alternativa zero» pot ser la millor opció, i en tot cas alliberaria uns recursos econòmics que poden ser més útils en algun altre lloc, com per exemple per a restaurar ambientalment altres zones degradades.
  2. Els impactes previstos a la zona on es vol extreure la sorra (davant S'Agaró), poden ser enormes. A la zona hi ha la presència de praderies de la planta marina Cymodocea nodosa, que forma un hàbitat protegit per la Unió Europea. També hi ha la presència del Corall taronja Astroides calycularis (inclòs al Catálogo español de especies amenazadas, amb la categoria de vulnerable). D'altra banda, a menys d'1 km de a zona d'extracció prevista, es troba un espai marítimo-terrestre protegit, el Massís de les Cadiretes. Aquest espai està inclòs al PEIN català i també a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. L'avaluació ambiental ha de preveure quins impactes es poden produir en aquest espai.
  3. En quant a la zona d'aportació, la platja del Riuet, cridem l'atenció que l'alternativa 1 (eliminar totes les estructures rígides artificials), és descartada a l'Estudi d'Impacte Ambiental només per la possibilitat que això perjudiqués a la platja de Sant Martí d'Empúries (al sud de l'actual espigó), quan no està clar que la platja es veiés reduïda. L'estudi de dinàmica litoral el que diu és que el moviment de sediments amunt o avall de la costa és lent, i que només les llevantades l'afecten significativament. Es preveu també una afectació sobre les praderies de Cymodocea nodosa, una destrucció de l'hàbitat davant la platja actual de El Riuet, i l'afectació directa i indirecta sobre les dunes litorals i sobre la fauna d'ocells que hi ha al Parc Natural dels Aiguamolls, situat just tocant a la platja. De fet, l'Estudi d'Impacte no preveu cap mesura per a evitar o minimitzar l'afectació al Parc, ni a les espècies, un aspecte considerat molt deficient.
    De Mar
  4. La quarta al·legació aposta per a actuar a la platja del Riuet en el sentit de renaturalitzar-la al màxim. Apostem per eliminar l'escollera de la duna i treure l'espigó situat al sud, reduint al màxim l'impacte de les infraestrutures artificials sobre el medi. Això representaria un estalvi de més de 2 milions d'euros, que es podrien utilitzar per a millorar les dunes litorals o recuperar ambientalment el tram final del riu Fluvià. A més, una actuació així no representaria cap prejudici per als pescadors, cosa que sí succeeix en el cas que es fes l'actuació prevista pel Ministeri. De fet, l'Estudi d'Impacte Ambiental ja diu que l'opció d'enretirar totes les construccions dures és la més adequada ambientalment. L'únic inconvenient que caldria contemplar és que l'extensió de les platges de Sant Martí aniria variant en funció dels temporals de llevant, desplaçant la sorra, més cap al nord o cap al sud. Per a Ecologistes en Acció, aquest és un problema menor que no representa cap perjudici greu, ja que els banyistes es poden adaptar a la platja disponible en cada moment, i l'interès de Sant Martí d'Empúries va molt més enllà de l'oferta de platja (és més de caràcter històric i paisatgístic).
    De Mar
  5. La darrera al·legació recorda que és preceptiu un informe de l'equip gestor del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i també reclama més temps per a fer les al·legacions. Ecologites en Acció només ha tingut dues setmanes per a llegir i contrastar més de 500 pàgines de documentació i mapes, i per a redactar les al·legacions.

Així doncs, confiem que el Ministeri tindrà en compte les nostres propostes i que el projecte es refarà totalment per tal de poder tenir un litoral més natural i menys artificial, més sosteniblement gestionat, al cap i la fi.