Pedalades pel decreixement i contra el canvi climàtic

Periodistas en Acción. Revista El Ecologista nº 68

El proper 9 de juliol començarà la marxa de l'Ebre; una mobilització que organitza Ecologistes en Acció i que recorrerà el riu des del seu naixement a Cantàbria fins a llur desembocadura al Delta de l'Ebre. Amb diverses activitats es recorrerà un riu que ha patit les escomeses de l'acció humana: un ús excessiu de l'aigua, contaminació per vessaments i per l'acció de grans plantes Industrials, canalitzacions o embassaments són alguns dels exemples de la pressió que pateix el riu Ebre.

El riu Ebre recorre 910 km fins a la seva desembocadura. Al seu trajecte, travessa 3 reserves de la biosfera, 2 parcs nacionals, 207 llocs d'interès comunitari, LIC i 104 zones d'especial protecció d'aus, ZEPA. En el seu recorregut també banya a 330 centrals hidroelèctriques, 3 centrals tèrmiques de carbó, 3 tèrmiques de gas i 2 nuclears. A la seva conca hi viuen 3 milions de persones i la seva aigua es utilitzada per regadius, aprofitada en centrals o embassaments o contaminada per industries adjacents.

A continuació es mostren quins són els principals problemes que pateix el riu en les diferents Comunitats Autònomes o Nacions que travessa.

El riu Ebre neix en la localitat càntabra de Fontibre en un pic reconegut com “Tres Mares”. A Cantàbria, el riu pateix els primers problemes causats per l'acció de l'ésser humà. “L'ocupació del domini públic hidràulic i la delimitació de la llera són els principals problemes” assenyala Bernardo Garcia d'Ecologistas en Acción de Cantàbria. Garcia assenyala que els beneficis derivats de l'explotació de l'Ebre no té un reflex directe en la societat càntabra.

A pocs quilòmetres del seu naixement l'Ebre travessa Reinosa, on creua un polígon industrial anomenat La Vega. “S'han reomplert amb residus industrials per delimitar la llera” afirma Bernardo Garcia. Segons ens diu, aquesta situació provoca dos problemes: la contaminació del sòl i una reducció significativa de la llera, amb la qual cosa els riscos de crescudes i desbordaments augmenten.

Un cas paradigmàtic del comportament de l'administració és l'efectuat en l'estació d'esquí d'Alto Campoo. “Ni tan sols hi ha una depuradora condicionada per a les concentracions de milers de persones que s'ajunten allà” assenyala Bernardo Garcia. Així mateix, afirma que resta molta feina a fer per arribar a conscienciar sobre la importància del riu i per abordar processos de restauració.

Vessaments i centrals

Després d'abandonar Cantàbria, l'Ebre entra a Castellà i Lleó on ha d'afrontar vessaments industrials i un aprofitament excessiu de l'aigua “Les centrals hidroelèctriques i els embassaments provoquen una retenció de sediments que no arriba al Delta” indica Carolina Sánchez Adeva d'Ecologistas en Acción de Castilla y León. Un altre greu problema és el que provoquen els transvasaments des de la llera general del riu, el qual es veu seriosament reduït en diversos trams del seu recorregut.

D'altra banda, l'administració ignora aquests problemes i manté una política d'aprofitament il•limitat del riu. “Els responsables polítics són molt reticents a qualsevol consell que se li pugui donar, com pot ser el tancament de Garoña” assenyala Sánchez Adeva. Precisament, la central nuclear i altres empreses empren l'aigua del riu per refrigerar-se; aigua que torna al riu calenta, la qual cosa suposa un empitjorament de la seva qualitat.

Per a Carolina Sáncher, l'Ebre és un riu emblemàtic fet malbé per l'ésser humà. “Els problemes que pateix el riu són un indicador del nostre model insostenible de vida” assenyala. El consum excessiu de l'aigua, el seu retorn després de l'ús en pitjors condicions o la contaminació que pateix el riu indiquen un total menyspreu per un ecosistema que hauria de ser cuidat per la importància de la seva preservació.

En el cas del País Basc la situació és un mica diferent perquè el riu serveix de frontera i compateix gestió amb les riberes de Castella i Lleó i la Rioja. “El principal problema és de competències” afirma Andrés Illana d'Ekologistak Martxan d'Euskadi. Illana assenyala com paradigmàtica la prohibició de pescar que va fer Àlava per evitar la propagació del musclo cebra i que no es va realitzar a l'altra banda del riu, amb la qual cosa era pràcticament inútil.

Un altre problema que pot afectar l'Ebre és el que fa referència amb el seu ús recreatiu. “Es parlava de fer un passeig perimetral pel riu” assenyala Illana i afegeix: “en aquesta zona existeix vegetació molt emprada pel mussol reial o el falcó peregrí que pot veure's afectada”. D'altra banda, la utilització d'adobs i pesticides per a l'agricultura intensiva afecta també la qualitat de l'aigua.

La inclusió de l'Ebre en la Xarxa Natura 2000 per part de la diputació d'Àlava ha estat un fet important per a la seva conservació. “Aquesta mesura no ha permès l'execució de moltes obres que podien perjudicar-la” assenyala Illana. Així mateix, destaquen els plans de protecció del visó europeu que han permès evitar altres obres que amenaçaven la seva pervivència.

Embassaments i regadius

A l'altra ribera del riu, a La Rioja, la situación és més complicada. “Existeixen alts nivells de contaminació procedents de polígons industrials d'Euskadi i Miranda de Ebro” assenyala Concha Hernani de Ecologistas en Acción de la Rioja. Aquests vessaments s'ha de sumar els provocats per la mala depuració dels vessaments a la Rioja i per la influència d'abocadors emplaçats a la ribera del riu.

Probablement, un dels principals problemes als que s'enfronta l'Ebre és el que suposa l'agricultura extensiva. “Es produeixen extraccions abusives d'aigua per a regadius” indica Hernani i afegeix: “l'ús de sistemes de regadiu a manta suposa un malbaratament increïble d'aigua”. L'abastament de piscines i jardins d'urbanitzacions és un altre dels orígens de l'excessiva captació d'aigua que pateix el riu en aquest tram.

D'altra banda, els conreus agrícoles i l'explotació de la fusta han suposat una greu destrucció dels boscos de ribera. “S'ha produït un escanyament de la zona inundable atesa la canalització del riu amb construcció d'esculleres de pedra” apunta Concha Hernani. També, la pràctica cinegètica s'ha transformat en un dels principals problemes per a la fauna dels boscos en la ribera de La Rioja de l'Ebre.

Per creuar la Rioja, el riu entra en terres navarres on pateix importants agressions com a conseqüència de les extraccions per a regadiu. “L'administració segueix obstinada en fomentar els grans regadius i les grans obres hidràuliques” afirma un membre d'Ekologistak Martxan. En aquest sentit, en l'esborrany del pla hidrològic apareix la segona fase del Canal de Navarra, una important obra hidràulica que prové de l'embassament d'Itoiz.

A pesar de tot plegat, existeix un ampli sector d'agricultors que s'oposen a la política de grans regadius. “És una batalla interessant perquè per primera vegada en la història tenim als mateixos agricultors en contra dels plans de regadiu dels governs” assenyala. En aquest sentit, destaca la importància de l'aliança entre ecologistes i agricultors que pretenen aturar l'obra de l'embassament de Tierra Estella.

A l'Aragó la situació no millora i es produeix un empobriment de l'ecosistema fluvial al seu conjunt per diverses accions humanes. “Si bé la contaminació industrial a hores d'ara es controla millor, la contaminació difosa agrícola va en augment” afirma Paco Iturbe d'Ecologistes en Acció d'Aragó. Iturbe identifica la causa de la degradació en la pèssima gestió del riu, al considerar-lo només com un canal d'aigua per a producció i no com un ecosistema i un senyal d'identitat cultural.

Un dels problemes majors que pateix l'Ebre és la disminució de la biodiversitat. “El bosc de ribera i la pròpia llera estan molt fragmentats, cosa que ha fet disminuir fins a la mínima expressió la continuïtat biològica” assenyala Iturbe i afegeix: “això es veu agreujat per la introducció d'espècies invasores”. No obstant, l'Ebre encara manté una important vitalitat biològica pròpia d'un gran riu.

L'actuació de l'administració ha estat la de fomentar precisament aquesta problemàtica, al no controlar-la i fins i tot al facilitar-la. “El Govern d'Aragó camina en aquests moments amb el càlcul dels cabals basats en filosofies productivistes antigues” assevera Iturbe. La Directiva Marc de l'Aigua ha obligat a l'administració a iniciar canvis i obrir processos, encara que fins ara marcats més per la legislació que per la determinació política.

Tot finalitza al Delta

Finalment, el riu desemboca a Tarragona, amb el pes de tots els problemes esmentats anteriorment que repercutissin sobre la salut del Delta. “Els principals impactes són el poc cabal que hi ha i a la nula arribada de sediments al Delta” assenyala Quim Pérez, membre d'Ecologistes en Acció de Catalunya. Això provoca tres greus problemes: salinització per aigua de mar que penetra riu a munt, subsidència perquè el mar inunda la terra i regressió, és a dir, cada vegada més, el mar guanya terreny a la terra.

Actualment a Flix existeixen greus problemes causats per un embassament que supera la cota normal pels interessos d'Endesa. “El bosc de ribera de major valor biològic de tota Catalunya s'inunda i s'està morint” afirma Quim Pérez. Els embassaments provoquen, així mateix, la concentració de sediments i impedeix la seva arribada al Delta. Tanmateix, el problema més greu en aquesta zona està relacionat amb la greu contaminació que han generat els més de 700.000 metres cúbics de residus tòxics vessats al riu Ebre per Erkimia, del grup Ercros, els quals estan acumulats al vas de l'embassament a Flix.

Un altre dels greus problemes destacats a l'Ebre sorgeix perquè al Confederació Hidrogràfica de l'Ebre no defineix els cabals. “Les necessitats ambientals i socials del riu Ebre no es consideren” indica Quim Pérez i afegeix: “només negocien les necessitats que tenen els diversos usos, siguin agrícoles, siguin de generació d'energia, etc.” Per a Quim Pérez la delimitació de cabals, com la quasi totalitat de la gestió de l'Ebre, es realitza segons interessos econòmics i s'oblida els de tipus social i ambiental.

Davant tots aquests problemes neix la Marxa de l'Ebre com la desposta ciutadana necessària per a la reivindicació d'un ús social i ecològic del riu. Una gran excusa per gaudir d'uns dies on compartir coneixements, crear causa comú i recrear-se al voltant del riu. Un espai on trobar-se i recórrer camins de somnis compartits.

La dragona de l'Ebre
La llera riberenca de l'Ebre es va veure sorpresa per la pacífica irrupció de la Dragona Iberia. Es tractava d'una nau ecologista de 10 metres d'eslora per 4 de mànega, que durant 18 dies solcà les aigües del riu, denunciava abusos contra el medi ambient i contra la societat, arribant a les consciències de milers de persones que es varen sumar a les desenes d'activitats, protestes i denúncies. Així, de l'1 al 18 de juliol de 1993, la Dragona Ibèria, proveïda amb rems fets del mateix material que els principis de l'ecologisme social de la seva tripulació, “la Dragona Iberia fou una crida a la imaginació en la recerca d'una racionalitat que ha de ser el marc real de la nostra relació amb el planeta. Aquesta Dragona es va dissoldre amb l'esperit del reciclatge i espera atents les paraules i accions màgiques que la facin retornar al costat dels que lluiten per un món més just i solidari.
Una Marxa pel decreixement i contra el canvi climàtic
Entre els propers 9 i 31 de juliol, les bicicletes prendran els límits del riu Ebre per a recórrer, des del seu naixement fins al Delta, tota la conca del riu. Alguns trams es recorreran a peu i, paral•lelament, en piragua. Dues són les motivacions per a la realització d'aquesta marxa. D'una banda, la reivindicació d'un model decreixentista que permeti la recuperació del riu i un ús realment sostenible. Per altra banda, la lluita contra el canvi climàtic mitjançant processos de sensibilització sobre aquest fenomen i les seves conseqüències sobre el riu. Així mateix, la marxa servirà per teixir vincles entre grups i persones de tota la conca i abordar els problemes del riu d'una forma comú, per així guanyar força i capacitat de pressió. En paraules de Paco Iturbe: “És l'hora de sentar les bases perquè el riu torni a ser un riu viu i això només s'aconsegueix si reflexionem col•lectivament, com una conca, sobre el necessari d'un canvi de model productiu i de tenir en compte els paràmetres del canvi climàtic.