El GETE i Ecologistes en Acció de Catalunya davant dels accidents nuclears a les plantes atòmiques de Fukushima i Onagawa volem fer arribar a l'opinió pública el següent comunicat.

Malauradament els accidents nuclears succeïts al Japó confirmen un cop més la perillositat d'utilitzar la energia atòmica per a fabricar electricitat i que ningú ni cap país està lliure d'aquest perill, com ho prova el fet de que aquest cop l'accident no s'ha produït en cap país subdesenvolupat ni de l'òrbita “comunista” tal com es van afanyar a dir els partidaris de la energia nuclear amb motiu de l'accident de Txernòbil, sinó que s'ha produït en un dels països tecnològicament més avançats del mon.

D'altra banda, el reactor accidentat Fukushima 1 és idèntic al de la central nuclear de Garoña, del tipus aigua lleugera en ebullició BWR-3. És significatiu que dels sis reactors de Fukushima tres del quals estaven en funcionament, el que s'ha accidentat en primer lloc, i esperem que sigui l'únic, ha estat la unitat 1, el més antic ( el complex atòmic és originàriament dels anys seixanta) la qual cosa prova que la vida activa de les central nuclears és molt més limitada que els 44 anys que en principi s'han donat a Garoña. Aquests accidents nuclears al Japó han d'obrir una reflexió sobre el concepte de vida útil d'una central nuclear i els riscos inherents al propi ús de l'energia nuclear donat que la manca seguretat és un dels problemes encara no resoltos associats a l'energia nuclear.

Tanmateix i irònicament els titulars de la central nuclear de Fukushima comparteixen amb els seus homònims d'Ascó I i II un mateix fet, tots dos han arribat falsificar els informes preceptius sobre la seguretat dels propis terrenys. En el cas d'Ascó es van falsificar els estudis geotècnics per tal que es pogues autoritzar la construcció de la central, ja que de fet aquesta es situa al damunt d'una falla. Però a aquest elevat risc tectònic cal afegir el risc d'expansivitat del terreny per la presència de margues en el substrat i el risc d'inundabilitat per proximitat al riu Ebre, impactes que es retroalimenten els uns als altres.

Malgrat que es tracta de fenòmens degudament coneguts per les autoritats, no ha estat impediment per a que la central nuclear encara operi sinó que l'Ajuntament participi en el procés de selecció d'un MTC (magatzem temporal centralitzat de residus radioactius) a l'Estat espanyol i proposi com a emplaçament uns terrenys situats a la proximetria de la central nuclear. Tot això hauria de ser argument més que suficient per a descartar definitivament aquest emplaçament. en el procés.

Però per damunt de tot els accidents de Fukushima i Onagawa evidencien un cop més la necessitat d'abandonar definitivament l'ùs de l'energia nuclear, per això des del GETE i Ecologistes en Acció de Catalunya ens reiterem en que cal elaborar un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears de l'Estat, ja prou envellides. Així mateix, aquesta és una condició prèvia per a decidir la ubicació de l'MTC ja que sense abordar el problema del desastre ecològic que representen aquestes instal•lacions i els residus radioactius que generen, és impossible parlar de consens social per a elegir l'emplaçament de l'MTC.