El estudio de las declaraciones de impacto ambiental de las térmicas de Mequinenza y Fayón muestran notables contradicciones entre los criterios seguidos por el Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (INAGA) y el Ministerio de Medio Ambiente para autorizar o no esas centrales térmicas. A pesar de la gran cercanía entre la ubicación prevista para las dos térmicas, y a pesar de compartir problemas ambientales parecidos, lo que le valió al Ministerio de Medio Ambiente para denegar la autorización ambiental a la térmica de Fayón no le valió al INAGA cuando tramitó la autorización a la térmica de Mequinenza. Todo ello demuestra el bajo perfil proteccionista del INAGA aragonés.

En diciembre de 2008 el Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (INAGA) concedió la Autorización Ambiental Integrada a la central térmica de Mequinenza mientras que casi dos años después, en octubre de 2010, el Ministerio de Medio Ambiente dio Declaración de Impacto Ambiental (D.I.A.) negativa al proyecto de central térmica de Fayón, hecho que obligó administrativamente al INAGA a no conceder la autorización a esta térmica.

Tras estudiar detenidamente las declaraciones de impacto de ambas térmicas, la Plataforma ciudadana «Salvem lo Territori», que se opone a la construcción de centrales térmicas en el territorio, ha podido comprobar la gran disparidad de criterio que se han seguido en las declaraciones de impacto efectuadas por el Ministerio de Medio Ambiente y el Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, hecho notable ya que los lugares proyectados para la construcción de las dos centrales distan tan solo13 km, están situados a la orilla del río Ebro y están rodeados de parajes naturales supuestamente protegidos.

La zona que sería afectada por la térmica de Fayón, y consecuentemente por la de Mequinenza, comprende ZEPAs (Zonas Especiales para la Proteción de las Aves), como por ejemplo la del “Matarraña-Aiguabarreix”, LICs (Lugares de Interés Comunitario), como los “Tossals” de Almatret, hábitats de interés comunitario y gran cantidad de especies en peligro de extinción. Por ello el Ministerio de Medio Ambiente, a diferencia del INAGA, ha considerado el gran valor ecológico del territorio que rodea este enclave del Ebro y la presencia de especies protegidas en peligro de extinción, entre las que destaca el águila-azor perdicera, como una de las razones principales para valorar negativamente el impacto ambiental que produciría la central térmica de Fayón.

Las centrales térmicas, tal como Ecologistas en Acción intentó hacer ver al INAGA, con sus emisiones contaminantes, sus ruidos y sus infraestructuras asociadas, como los tendidos eléctricos, afectan negativamente al territorio en decenas de kilómetros a la redonda. En el caso de la térmica de Mequinenza quedó claro, tal como mostraban los estudios realizados por el Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM) y el Instituto Químico de Sarrià, que la puesta en marcha de la térmica incrementaría la contaminación por ozono troposférico y supondría la afectación por lluvia ácida de la región, dañando la vegetación natural de los espacios protegidos y los cultivos de la zona.

Con relación a la sostenibilidad social el Ministerio de Medio Ambiente contradice una vez más al INAGA, que supuestamente pidió un informe de sostenibilidad a las poblaciones aragonesas vecinas, que no a las catalanas, cuando afirma que la presencia de una central térmica afectaría al desarrollo turístico de la región y a la agricultura.

Así mismo otro de los aspectos que criticó el Ministerio de Medio Ambiente en el proyecto de Fayón fue el programa informático utilizado para simular el modo en que se dispersaría la contaminación generada por la central térmica, el denominado ISCST3, programa que el Ministerio considera inapropiado para zonas de topografía compleja, como es este el caso, y además anticuado, dejando en evidencia una vez más al INAGA, que dio por buena la simulación realizada con el mismo programa en el caso de Mequinenza y a pesar de que en las alegaciones que se presentaron en su día contra el proyecto ya se hacía alusión a lo poco adecuado que resultaba el citado programa para evaluar la contaminación producida, ya que el programa suele dar resultados a la baja cuando se comparan las simulaciones realizadas y los niveles reales de contaminación que se miden tras la puesta en marcha de la industria.

Éstas y otras inconsistencias del INAGA a la hora de proteger la salud de la población y el medio natural muestran una vez más el pobre historial del organismo aragonés que se supone debería proteger nuestro patrimonio natural y la calidad del aire que respiramos.

Contradiccions en les declaracions ambientals de les tèrmiques de Mequinensa i Faió

L’estudi de les declaracions d’impacte ambiental de les tèrmiques de
Mequinensa i Faió mostren notables contradiccions entre els criteris
seguits per l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) i el
Ministeri de Medi Ambient per autoritzar o no aquestes centrals
tèrmiques. Malgrat la gran proximitat entre la ubicació prevista per a
les dues tèrmiques, i malgrat compartir problemes ambientals
semblants, el que li va valer al Ministeri de Medi Ambient per a
denegar l’autorització ambiental a la tèrmica de Faió no li va valer
al INAGA quan va tramitar la autorització a la tèrmica de Mequinensa.
Tot això demostra el baix perfil proteccionista de l’INAGA aragonès.

El desembre de 2008 l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) va concedir l’autorització ambiental integrada a la central tèrmica de
Mequinensa mentre que gairebé dos anys després, l’octubre de 2010, el Ministeri de Medi Ambient va donar Declaració d’Impacte Ambiental
(DIA) negativa al projecte de central tèrmica de Faió, fet que va
obligar administrativament al INAGA a no concedir l’autorització a
aquesta tèrmica.

Després d’estudiar detingudament les declaracions d’impacte de les
dues tèrmiques, la Plataforma ciutadana «Salvem el Territori», i a la
qual hi forma part Ecologistes en Acció, que s’oposa a la construcció
de centrals tèrmiques en el territori, ha pogut comprovar la gran
disparitat de criteri que s’han seguit en les declaracions d’impacte
efectuades pel Ministeri de Medi Ambient i l’Institut Aragonès de
Gestió Ambiental, fet notable ja que els llocs projectats per a la
construcció de les dues centrals disten tan sols a 13 km, estan
situats a la riba del riu Ebre i estan envoltats de paratges naturals
suposadament protegits .

La zona que seria afectada per la tèrmica de Faió, i conseqüentment
per la de Mequinensa, comprèn ZEPA (Zones Especials per a la Proteció de les Aus), com per exemple la del «Matarranya-Aiguabarreix», LIC (Llocs d’Interès Comunitari), com els «Tossals» d’Almatret, hàbitats d’interès comunitari i gran quantitat d’espècies en perill d’extinció. Per això el Ministeri de Medi Ambient, a diferència del INAGA, ha considerat el gran valor ecològic del territori que envolta aquest enclavament de l’Ebre i la presència d’espècies protegides en perill d’extinció, entre les quals destaca l’àguila perdiguera, com una de les raons principals per valorar negativament l’impacte ambiental que produiria la central tèrmica de Faió.

Les centrals tèrmiques, tal com Ecologistes en Acció va intentar fer
veure al INAGA en les seves al·legacions, amb les seves emissions
contaminants, els seus sorolls i les seves infraestructures
associades, com les línies elèctriques, afecten negativament el
territori en desenes de quilòmetres a la rodona. En el cas de la
tèrmica de Mequinensa va quedar clar, tal com mostraven els estudis
realitzats pel Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM) i
l’Institut Químic de Sarrià, que la posada en marxa de la tèrmica
incrementaria la contaminació per ozó troposfèric i suposaria
l’afectació per pluja àcida de la regió, danyant la vegetació natural
dels espais protegits i els cultius de la zona.

En relació amb la sostenibilitat social el Ministeri de Medi Ambient
contradiu un cop més al INAGA, que suposadament va demanar un informe de sostenibilitat a les poblacions aragoneses veïnes, que no a les catalanes, quan afirma que la presència d’una central tèrmica
afectaria el desenvolupament turístic de la regió ia l’agricultura.

Així mateix un altre dels aspectes que va criticar el Ministeri de
Medi Ambient en el projecte de Faió va ser el programa informàtic
utilitzat per simular la manera com es dispersaria la contaminació
generada per la central tèrmica, l’anomenat ISCST3, programa que el
Ministeri considera inadequat per zones de topografia complexa, com és aquest el cas, ia més antiquat, deixant en evidència una vegada més al INAGA, que va donar per bona la simulació realitzada amb el mateix programa en el cas de Mequinensa i tot i que en les al.legacions que es van presentar en el seu dia contra el projecte ja es feia lusió al poc adequat que resultava l’esmentat programa per avaluar la contaminació produïda, ja que el programa sol donar resultats a la baixa quan es comparen les simulacions realitzades i els nivells reals de contaminació que es mesuren després de la posada en marxa de la indústria.

Aquestes i altres inconsistències del INAGA a l’hora de protegir la
salut de la població i el medi natural mostren una vegada més el pobre historial de l’organisme aragonès que se suposa hauria de protegir el nostre patrimoni natural i la qualitat de l’aire que respirem.