Un fuga de vapor en l'edifici de turbines hi ha provocat un augment de radioactivitat i de temperatura, que ha obligat a portar la central a parada no programada. Aquesta radioactivitat ha eixit fora de la contenció i podria afectar el medi ambient i els treballadors.
La central nuclear de Cofrents disposa d'un reactor d'aigua en ebullició, model BWR, que només compta amb dos circuits d'aigua: el primari i el de refrigeració, igual que la central de Garoña (Burgos). El circuit primari, tancat, està en contacte amb el combustible, per la qual cosa els nivells de radioactivitat de l'aigua són elevadíssims. Igual que en Garoña i a diferència dels reactors d'aigua a pressió (PWR, que és el model dels altres sis reactors que hi ha a l'Estat espanyol), en el cas de Cofrents és el vapor d'aigua del circuit primari el que mou la turbina; per això, la fuga de vapor assenyalada en la nota del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) implica l'emissió de material radioactiu a l'exterior del circuit, concretament cap a l'interior de l'edifici de turbines. La central s'ha vist obligada a parar per estroncar la fuga.
El vapor protagonista de la fuga prové dels separadors de vapor, en els que s'extrauen impureses perquè a l'edifici de turbines arribe només H2O en estat pur. Però això no evita que en aquesta aigua existisquen nuclis inestables – radioactius – com ara l'hidrogen-3 (triti) que s'ha escampat per l'edifici auxiliar, amb la possible afecció al medi i als treballadors.
Es tracta del desé succés notificable que ha patit enguany la central, a més de la prealerta d'emergència del mes de març. Aquest tipus de centrals, semblants a les de Fukushima-Daiichi, van ser al seu dia més barates de construir, perquè tenen un funcionament més simple i més compacte. Però per la mateixa raó són més inestables i obliguen a una exposició a la radioactivitat major als treballadors, en les tasques de recàrrega i manteniment. A més, com s'ha demostrat en el desastre del Japó, l'edifici de contenció no serveix per a contenir el material radioactiu en l'interior en cas d'accident greu.
Per a Ecologistes en Acció aquest succés mostra, una vegada més, que els problemes de les centrals nuclears són impossibles d'evitar totalment. Tenint en compte que produeixen uns residus perillosíssims que estaran en actiu durant milers d'anys, per als quals no hi ha solució, i que no són necessàries —entre altres coses perquè per la seua naturalesa inflexible, suposen un fre per al desenvolupament de les renovables—, el més raonable seria tancar-les de forma escalonada.
