Llagostí tropical: una indústria insostenible

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

[Ciberacció] No queremos que se vendan langostinos manchados con sangre

Ecologistes en Acció llança avui una ciberacció, juntament amb la Coordinadora Nacional per a la Defensa de l’Ecosistema Manglar (C-CONDEM) d’Equador, per a recollir firmes en contra de la comercialització de llagostins procedents d’una indústria insostenible que està acabant amb els recursos de molts pobles i que amenaça diàriament la vida d’homes i dones.

El llagostí cultivat en aqüicultura s’ha convertit en termes de valor en el principal producte del comerç internacional de la pesca, però aquest comerç no beneficia a les poblacions locals on s’ha desenvolupat la indústria aqüícola, sinó que les ha sumit en la pobresa, i nombrosos fets demostren greus violacions repetides sobre els drets humans.

Aquesta indústria, que creix i s’expandeix a passos agegantats, està instal·lada en ecosistemes costaners com ara deltes, estuaris, aiguamolls, llacunes o manglars, i un dels ecosistemes més afectats és precisament aquest últim, el manglar, considerat un dels cinc sistemes naturals més productius i del que depenen en el món milions de persones per proveir-se de menjar i d’altres productes de primera necessitat. Però aquesta indústria, a més de destruir vastes extensions de boscos de mangle, ha forçat l’emigració de pobles sencers, ha contaminat zones humides, rius i estuaris i provocat una alta pèrdua de biodiversitat, augmentant així l’empobriment i la gana a les zones on s’ha instal·lat.

Un clar exemple del impacte d’aquesta indústria ho trobem a Equador, on malgrat la seva importància i d’un marc legal de protecció, més del 70% de l’ecosistema manglar ha estat destruït i reemplaçat per “camaroneres” per a la producció de llagostins tropicals, els mercats principals dels quals són Estats Units, Europa i Japó.

Com en altres països, el progrés d’aquesta indústria a Equador ha augmentat la desigualtat social, la inseguretat alimentària i generat conflictes armats directament vinculats a l’extensió i privatització per part de la indústria aqüícola, que protegeix les seves granges de possibles robatoris amb guàrdies de seguretat armats. En nombrosos països les poblacions afectades han tractat de resistir i protestar contra l’expansió d’aquesta indústria. El que ha generat conflictes que han acabat en morts de pescadors, agricultors i altres habitants de les zones costaneres. A més de morts també s’han documentat lesions, detencions irregulars, tortures, amenaces, així com assetjaments i violacions repetides en dones en diversos llocs on s’assenta aquesta indústria.

L’Estat espanyol és el principal importador de llagostins de la Unió Europea. NO volem que els nostres supermercats comercialitzin aquests llagostins -certificats ecològicament o no- procedents d’una indústria insostenible que està acabant amb els recursos de molts pobles i que amenaça diàriament la vida d’homes i dones pescadores i recol·lectores artesanals.

Ciberacció: No volem que es venguin llagostins tacats amb sang




Visitants connectats: 1900