València: Concentració amb motiu del primer aniversari de Fukushima

  Sumari  

Amb motiu del primer aniversari del desastre nuclear de Fukushima Concentració enfront de la delegació del Govern

Data: dissabte 10 de març

Hora: 18:30

Lloc: c/ Colón, enfront del Corte Inglés

Plataforma Tanquem Cofrents: Greenpeace, Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, GECEN, Xúquer Viu, Acció pel Clima, Salvemos Mijares, Joves Verds, Baladre, Intersindical Valenciana, CGT, CAT, Amigos de la Tierra i La Ribera en bici.

 català

Aquest manifest es llegirà el proper 10 de Març a la concentració que tindrà lloc davant de la Delegació de Govern de València amb motiu del primer aniversari de la tragèdia de Fukushima.

Fukushima Mai més. Viure sense nuclears

Estem ací reunits per a commemorar, al costat de desenes de ciutats de la resta de l’estat i de l’estranger, on s’estan celebrant actes i accions simultaneament, el primer aniversari de l’acccident de Fukushima, i per a recordar que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència.

Durant l’any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió perquè Fukushima aparega com un esdeveniment superat. La realitat és bastant diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen hui, i els seus efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps.

La data de l’11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, i a les quals ara hem de sumar les d’un desastre nuclear.

A diferència de les seqüeles d’una catàstrofe natural, o d’una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d’una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i les víctimes no es trobaran únicament en la zona afectada. És el preu que paguem per l’energia nuclear. L’única eixida a aquesta irracionalitat és detindre les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental.

A més del perill d’accident, les centrals nuclears estan impedint a Espanya una major participació en la generació elèctrica de les energies renovables, que generen moltíssims més llocs de treball que qualsevol altre tipus de generació clàssica i, sobretot, que la nuclear. Unes energies renovables la producció de les quals enforteix també la independència energètica de l’exterior i redueix a mitjà termini el preu de l’electricitat al consumidor final.

Hui la majoria del reactors nuclears de Japó romanen apagats, i no hi ha crisis d’energia ni corts d’electricitat. Hi ha una greu crisi, no obstant açò: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai detalladament, però es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d’euros i , en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost assumit per l’estat japonés, la qual cosa és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària.

Durant tot l’any que ha passat, els defensors de les nuclears a tot el món i especialment al nostre pais han continuat mentint i amagant per a mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals quasi irreversibles.

A Espanya la situació és especialment preocupant, perquè la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima i una de les més velles del món, i tenia determinada una data de tancament, el Govern ha decidit allargar irresponsablement el seu funcionament fins a 2019. També, i més propera a nosaltres, la central de Cofrents, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor nº3 de Fukushima, i malgrat els nombrosos problemes que pateix i les seues freqüents avaries, fa una any va ser també autoritzada per a funcionar deu anys més, sense esperar al menys l’avaluació dels resultats de les proves de resistència que se li han realitzat, per la comissió Europea.

Com en Fukushima, les conseqüències d’una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Garoña o de Cofrents, s’estendrien per tot el país i ho condemnarien a un futur dantesc. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central seguisquen guanyant centenars de milions d’euros, mentre el preu de l’electricitat es mantindrà inalterable, tanquen o no les centrals nuclears.

Per tot açò, fem des d’ací una crida i exigim al govern espanyol, i de la resta dels països nuclearitzats perquè, posant per davant el benestar i el futur de la ciutadania dels beneficis d’algunes empreses, aposten per un model energètic basat en la gestió de la demanda, l’estalvi i l’eficiència energètica, i en la generació mitjançant energies renovables i tanquen, d’una vegada, i per sempre, Garoña, Cofrents i la resta de les nuclears.


setembre de 2017 :

agost de 2017 | octubre de 2017



Visitants connectats: 631