Primer aniversari de l’accident de Fukushima

Es compleix l’11 de març un any de l’accident de Fukushima-Daiichi, que va mostrar a les clares la impossibilitat de garantir la seguretat de les centrals nuclears al 100%. Ecologistes en Acció demanda davant aquesta evidència que els poders públics demostrin que han après la lliçó i procedeixin al tancament escalonat de les nuclears espanyoles, començant per Garoña.

Tal dia com l’11 de març fa un any, la central nuclear de Fukushima-Daiichi va patir un terrible accident nuclear que ha donat lloc al segon fuita radioactiva més greu de tots els temps, després del originat per l’accident de Txernòbil, el 26 de abril de 1986. En concret, segons el càlculs realitzats per investigadors de diverses universitats i instituts de recerca de Noruega, Àustria, Estats Units i Espanya, va fugir més del 20% de la radioactivitat que va escapar a Txernòbil.

Les conseqüències sobre la salut de les persones es coneixeran d’aquí a 10 o 20 anys, donades les dosis sofertes ja per la població, i les que finalment rebrà. Segons estimacions del Departament d’Energia dels EUA, la ploma de contaminació radioactiva que es va desplaçar cap al Nord-oest per efecte dels vents, s’ha encarregat de distribuir pel territori suficient radioactivitat perquè les persones que habitin zones a més de 50 km de Fukushima rebin dosis superiors a 20 mSv a l’any, és a dir, superiors a les permeses per al personal professionalment exposat.

La contaminació s’ha detectat ja en aliments com arròs, espinacs, boví, algues i peixos. En el cas d’aquests dos últims la contaminació procedeix dels abocaments accidentals i controlats de milers de tones d’aigua radioactiva. Els efectes d’aquests abocaments són desconeguts, ja que mai abans s’havia produït una contaminació del mar tan intensa.

En contra del que van proclamar els "experts" després de produir l’accident, que van declarar que la situació estaria sota control en pocs dies, s’ha trigat gairebé un any en portar els reactors a parada freda. Fins i tot, s’han observat augments de temperatura en el reactor 1, el més danyat, als 11 mesos de l’accident, després de proclamar que la situació estava controlada.

La gestió de l’accident per la companyia propietària, TEPCO, i per les autoritats japoneses s’ha caracteritzat pel secretisme i la mentida. Es va trigar més d’un mes a reconèixer que l’accident tenia nivell 7, el màxim, a l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES). Es va negar l’evidència que els reactors 1, 2 i 3 estaven parcialment o totalment fosos, amb la consegüent expulsió de substàncies radioactives pesades de llarga vida i la dificultat addicional que això suposa en el control dels reactors. Es va negar també l’evidència que els reactors ja havien patit danys amb el terratrèmol, i no només amb el tsunami. Es va trigar a refrigerar els reactors més de 20 hores i es va permetre que milers de persones rebessin grans dosis radioactives a l’endarrerir l’evacuació de zones molt contaminades més de dues setmanes.

Tots aquests successos han tingut lloc al Japó, una potència tecnològica de primer ordre i un país qual règim passa per estar homologat a les democràcies occidentals. Tot i això, no s’ha pogut evitar aquest accident ni s’han controlat els seus efectes ni s’ha evitat la mentida.

Tampoc les centrals nuclears catalanes estan a salvaguarda dels accidents i les mentides, aquestes arrosseguen el major nombre de successos notificables de tot el parc nuclear estatal degut als continus incidents i accidents produïts fruit de la manca de cultura de seguretat i males pràctiques per part del seu titular. D’aquests, destaca l’alliberament de material radioactiu de les piscines d’Ascó I a finals de 2007 que va ser ocultat pel titular al propi CSN i a l’opinió pública, fet que a hores d’ara esta sent investigat per la Fiscalia.

Tanmateix, les proves d’estrès efectuades per verificar el grau de seguretat les centrals nuclears, i que s’han imposat després de l’accident de Fukushima, mostren que la central nuclear d’Ascó seria incapaç de resistir terratrèmols amb una acceleració horitzontal de 0.3g, presenta un elevat risc d’inundació en cas de trencament de presses aigües amunt i que en aquest cas es podria produir la pèrdua d’alimentació elèctrica externa o no compta amb les mesures necessàries per reduir la concentració d’hidrogen a nivells explosius dins de l’àrea de contenció del reactor entre d’altres greus anomalies que s’han detectat.

Pel que fa a Vandellòs II, aquesta és vulnerable als incendis produïts a l’exterior, tampoc compta amb les mesures necessàries per reduir la concentració d’hidrogen a nivells explosius dins de l’àrea de contenció del reactor i no disposa de suficient capacitat per a mantenir la piscina de combustible gastat a plena capacitat en cas d’accident greu.

Aquestes gairebé han exhaurit la seva vida útil per a la qual van ser dissenyades, les piscines dels dos reactors d’Ascó estan a punt d’assolir el punt de saturació, raó per la qual el Govern, amb el vist-i-plau d’Enresa i el CSN, ha autoritzat la construcció d’un Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) en el seu mateix emplaçament i que presenta, per tant, els mateixos problemes estructurals de la pròpia central. Se li permet, així, allargar els beneficis als seus titulars malgrat el risc inherent que ha de suportar tota la població.

Davant de tots aquests fets, Ecologistes en Acció reclama del Govern espanyol i del CSN que incorporin les lliçons de Fukushima-Daiichi i procedeixin a establir un calendari de tancament escalonat de les nuclears, començant per la central de Garoña (Burgos)-bessona de Fukushima-que no hauria de seguir funcionant ni un dia més. S’hauria de seguir l’exemple de molts països que estan ja reduint els seus programes nuclears o establint calendaris de tancament: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, Japó, etc.

Actes convocats a Catalunya


juliol de 2017 :

juny de 2017 | agost de 2017



Visitants connectats: 367