El Baix Llobregat, contra les nuclears i en record de les víctimes de Fukushima
Avui 11 de març fa exactament un any de l’accident de Fukushima-Daiichi. Un enorme terretrèmol va ocasionar un gran tsunami que va arrasar part de la costa nord-oriental del Japó, provocant més de 20.000 morts i desapareguts, en una dels pitjors tragèdies humanes del país nipó.
Per efecte d’aquest tsunami, tal dia com avui, el 2011, la central nuclear de Fukushima va patir un terrible accident nuclear que va donar lloc a la segona fuita radiactiva més greu de tots els temps, després de l’originat per l’accident de Txernòbil, el 26 d’abril de 1986. En concret, segons els càlculs realitzats per investigadors de diverses universitats i instituts de recerca de Noriega, Austria, Estats Units i Espanya, es va escapar més del 20% de la radiactivitat que va sortir de Txernòbil.
Les conseqüències sobre la salut de les persones es coneixeran d’aquí a 10 o 20 anys, donades les dosi ja patides per la població i las que acabarà rebent. Segons estimacions del Departament d’Energia dels EUA, la ploma de contaminació radiactiva que es va desplaçar cap al nordest per efecte del vent, es va encarregar de distribuir pel territori prou radiactivitat per tal que les persones que habiten zones a més de 50 km de Fukushima rebin dosis superiors a 20 mSv a l’any. És a dir, superiors a les permeses per a personal professionament esposat.
La contaminació s’ha detectat ja en aliments com l’arròs, els espinacs, la carn de vaca, algues i peixos. En el cas d’algues i peixos, la contaminació prové dels abocaments accidentals i controlats de milers de tones d’aigua radiactiva. Els efectes d’aquests abocaments són desconeguts, atès que mai s’havia produït una contamianció del mar tan intensa.
En contra del que proclamen els experts, després de pruduïr-se l’accident, que van declarar que la situació estaria sota control en uns pocs dies, s’ha trigat gairebé un any en portar els reactors a una aturada freda. Inclús, s’han observat augments de temperatura al reactor 1, el més malmès, després d’11 mesos de l’accident, després de proclamar que la situació estava controlada.
La gestió de l’accident per la companyia propietària TEPCO, i per les autoritats japoneses, s’ha caracteritzat pel secretisme i la mentida. Es va trigar més d’un mes en reconèixer que l’accident tenia nivell 7, el màxim de l’Escala Internacional de Successos nuclears (INES). Es va negar l’evidència que els reactors 1, 2 i 3 estaven parcialment o total fosos, amb la conseqüent expulsió de substàncies radiactives pesades de llarga vida i la dificultat addicional que això suposa en el control dels reactors. Es va negar també l’evidència de què els reactors ja havien patit danys amb el terratrèmol, i no només amb el tsunami. Es va trigar en refrigerar els reactors més de 20 hores i es va permetre que milers de persones rebessin grans dosis radiactives en endarrerir l’evacuació de zones molt contaminades durant més de dues setmanes.
Tots aquests esdeveniments han tingut lloc al Japó, una potència tecnològica de primer ordre, i en un país el règim del qual passa per estar homologat a les democràcies occidentals. Malgrat tot, no s’ha pogut evitar aquest accident ni s’han controlat els seus efectes ni s’ha evitat la mentida.
Davant de tot això, Ecologistes en Acció manifesta en primer lloc la seva solidaritat amb el dolor del poble japonès, que va patir i encara pateix les conseqüències d’un fenomen natural com un tsunami i les conseqüències derivades del terrible accident nuclear.
En segon lloc, Ecologistes en Acció reclama al govern espanyol i al Consell de Seguretat Nuclear que incorporin les lliçons de Fukushima-Daiichi i que procedeixin a establir un calendari de tancament esglaonat de les nuclears, començant per la central de Garoña (Burgos) – bessona del reactor 1 de Fukushima, que no hauria de seguir funcionant ni un sol dia més, i continuant per les centrals catalanes d’Ascó 1 i 2 i Vandellós 2. El govern espanyol hauria de seguir l’exemple de molts països que ja estan reduint els seus programes nuclears o bé establint calendaris de tancament com Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia o el Japó.
Nuclears mai més! Fukushima mai més!
