Aquest matí ha tingut lloc a la plaça de la «Rosaleda», a Alcoi, una concentració antinuclear amb motiu del primer aniversari del terrible accident nuclear de Fukushima, al Japó, que va ocasionar el segon escapament radioactiu més greu de tots els temps, després del que va originar l'accident de Txernòbil, el 26 d'abril de 1986.
En l'acte,convocat per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi, ha participat un centenar de persones que han pintat dues pancartes i han distribuït informació contra l'energia nuclear i a favor de les energies renovables, l'estalvi i l'ús raonable de l'energia. En les pancartes es podia llegir: «Viure sense nuclears, Fukushima mai més» i «Consumir menys, viure millor».
Les persones participants, també han fet un simulacre d'emergència nuclear i han format un text amb grans lletres que deia «Fukushima mai més».
Després de la lectura d'un manifest, s'ha guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes.
Manifest llegit en la concentració antinuclear celebrada a Alcoi amb motiu del primer aniversari de l'accident nuclear de Fukushima
Hui, 11 de març de 2012, es compleix un any de l'accident de Fukushima-Daiichi, al Japó, un terrible accident nuclear que va ocasionar la segona fuga radioactiva més greu de tots els temps. Un accident només superat pel que es va produir a Txernòbil, en l'antiga Unió Soviètica, el 26 d'abril de 1986. En concret, segons estudis realitzats per diverses universitats i instituts d'investigació, a Fukushima es va escapar més del 20% de la radioactividad que es va expulsar a Txernòbil.
Ara mateix, quasi tots els reactors nuclears de Japó estan aturats, sense que això haja causat cap col·lapse al país. Però el mal ja està fet: milers de persones van rebre grans dosis radioactives, amb conseqüències sobre la seua salut que no començarem a conéixer fins a d'ací 10 o 20 anys. El que sí que se sap ja és que els vents van escampar pel territori prou radioactivitat com per a sotmetre els habitants de zones a més de 50 km de Fukushima a dosis superiors a les que es permeten per al personal exposat professionalment.
La contaminació s'ha detectat ja en aliments com l'arròs, els espinacs, la carn, les algues i el peix. En el cas d'aquests dos últims, la contaminació procedeix dels vessaments accidentals i controlats de milers de tones d'aigua radioactiva. Els efectes d'aquests vessaments són desconeguts, ja que mai abans s'havia produït una contaminació del mar tan intensa.
Tot i que els efectes sobre la salut no es coneixeran mai detalladament, sí que s'han fet càlculs sobre el cost econòmic de l'accident, que supera ja els 50.000 milions d'euros; en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost que assumirà l'estat japonés –o siga, la societat japonesa–, i no la companyia elèctrica propietària.
En contra del que van proclamar els «experts» després de produir-se l'accident, que van declarar que la situació estaria sota control en pocs dies, s'ha tardat quasi un any en estabilitzar, suposadament, els reactors. No obstant haver proclamat que la situació estava controlada, un any després de l'accident encara s'observen augments de temperatura en el reactor 1, el més danyat.
I és que, com passa sovint amb la indústria nuclear, el secretisme i les mentides han sigut constants des de l'inici de la catàstrofe, tant per part de la companyia propietària dels reactors, TEPCO, com per part de les autoritats japoneses: van tardar més d'un mes a reconéixer que l'accident tenia nivell 7, el màxim, a l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES); van negar l'evidència que els reactors 1, 2 i 3 s'havien fos parcialment o totalment, amb la consegüent expulsió de substàncies radioactives pesades de llarga vida i la dificultat addicional que això suposa en el control dels reactors; van negar també l'evidència que els reactors ja havien patit danys amb el terratrèmol, i no només amb el tsunami; van tardar a refrigerar els reactors més de 20 hores i van permetre que milers de persones reberen grans dosis radioactives perquè van endarrerir l'evacuació de zones molt contaminades més de dues setmanes.
Per si algu encara no havia aprés la lliçó, l'accident de Fukushima ha evidenciat que la seguretat total de les centrals nuclears és només una il·lusió i que ni tan sols és possible garantir-la en un país com el Japó, que és una potència tecnològica de primer ordre.
L'única eixida a aquesta irracionalitat és aturar les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmicament i tècnicament, sinó que també és necessària per a la societat i la natura.
A més, allargar la vida de les centrals nuclears com ho està fent el Govern espanyol, és un risc inassumible que posa els beneficis econòmics de les grans companyies elèctriques per davant del medi ambient i de la salut de les persones, incloses les generacions futures.
Per tant, reclamem del Govern que seguisca el camí d'altres països (com Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, Japó, etc.) i fixe un calendari de tancament escalonat i a curt termini de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, començant per la central de Garoña, a Burgos, bessona de Fukushima, que no hauria de seguir funcionant ni un dia més.
També, i molt pròxima a nosaltres, a només 80 quilòmetres, està la central nuclear de Cofrents; aquesta central, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor número 3 de Fukushima, i a pesar dels nombrosos problemes que pateix i les freqüents avaries, fa un any també va ser autoritzat el seu funcionament per a deu anys més. Cal que pensem que, com a Fukushima, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Cofrents, sinó que s'estendrien per tot el país enverinant el nostre futur.
Per tot això, hui unim la nostra veu a la de la gent dels pobles i ciutats d'arreu del món que estan manifestant-se com nosaltres, per expressar la nostra solidaritat amb el poble japonés i per reivindicar l'abandonament de l'energia nuclear.
• per la paralització definitiva de la central nuclear de Cofrents i de totes les altres
• per l'estalvi i l'ús eficient i raonable de l'energia
• per l'impuls decidit a les energies renovables
• per viure millor consumint menys
