L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l'Observatori de les Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), Ecologistes en Acció, ACSUR-Las Segovias i Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF) denuncien que, amb la defensa de Repsol, el Govern aposta pel canvi climàtic, el no respecte dels drets humans, la contaminació ambiental, la pèrdua de biodiversitat, l'evasió d'impostos, un model neocolonial de relacions internacionals, la destrucció de llocs de treball, els interessos de molt poques persones (moltes de les quals no són espanyoles) i un model energètic obsolet.

Repsol ha mostrat una absoluta indiferència davant els drets de les poblacions indígenes a Amèrica Llatina. Sense sortir de l'Argentina, al jaciment de Cerro Bandera, els drets de la comunitat maputxe Lonko Purran van ser sistemàticament violats. Al jaciment de Loma de la Lata, els seus habitants, també maputxes, tenen fins a 17 metalls pesats a la seva sang, pateixen trastorns nerviosos, malalties a la pell i fins i tot s'han donat casos d'anencefàlia fetal. Per aquests casos i altres similars, l'empresa va ser jutjada i condemnada pel Tribunal Permanent dels Pobles des de 2006.

Repsol és un agent important en l'escalfament global. Les emissions directes de la companyia pugen a uns 30 milions de tones de CO2 equivalent. Però això només és una part ínfima de la seva responsabilitat en el canvi climàtic, ja que caldria sumar les emissions com a conseqüència de la crema dels combustibles fòssils que produeix, el que suposa més de 1.000 milions de tones de CO2 equivalent en un any. Les emissions totals de l'Estat espanyol en un any estan al voltant dels 400 milions de tones de CO2 equivalent.

Repsol actua activament en la pèrdua de biodiversitat. Les seves activitats extractives són presents al Parc Nacional Madidi, Reserva de la Biosfera Pilon Lajas, Parc Nacional Isiboro Sécure, Parc Nacional Amboró, Parc Nacional Aguaragüe (tots a Bolívia), Parc Nacional Yasuni (Equador), o la Reserva Llancanelo (Argentina).

Repsol pretenia explotar els recursos del camp argentí de Vaca Morta, descobert fa poc. Aquest camp conté petroli d'esquist. Per extreure aquest cru és necessari injectar al subsòl grans quantitats de substàncies químiques, enverinant la terra per sempre. Mentre altres països, com França, han prohibit aquesta pràctica pels seus greus impactes, Repsol pretenia dur-la a terme a Argentina.

Repsol representa un model d'explotació neocolonial al que les multinacionals «espanyoles» es van apuntar des dels anys 90. Repsol va comprar YPF a un preu per sota del seu valor real. Per fer-ho possible, es van subestimar les reserves i es va sanejar l'empresa amb diners públics argentins abans de vendre-la. Per descomptat, després de la compra d'YPF, el Tresor Argentí va perdre una part important de la renda petroliera que rebia. Repsol va comprar YPF per 13.158 milions de dòlars al 1999. Ara l'empresa espanyola es retiraria amb un saldo positiu de 8.813 milions de dòlars, sense comptar la indemnització. El cop del Govern argentí és una prova clara que la correlació de forces està canviant.

Repsol és un exemple d'empresa que evadeix impostos. És una de les multinacionals amb seu a Espanya (que no espanyola) que compta amb més presència en paradisos fiscals, on té 13 filials a través de les quals minimitza el pagament d'impostos.

Repsol no crea llocs de treball, sinó que els ha estat destruint. L'exemple d'YPF després de la seva compra és paradigmàtic, doncs milers de persones van ser acomiadades. A més, la recerca de la competitivitat l'ha portat a rebaixar les condicions de seguretat de les seves plantes, el que està darrere de la mort de 9 treballadors a la refineria de Puertollano.

Repsol no és una empresa espanyola, simplement té la seva seu a l'Estat espanyol. La majoria del seu accionariat està radicat a l'exterior. A més, la defensa dels seus accionistes és la defensa dels interessos privats d'un percentatge ínfim de la població.

Finalment, Repsol és el paradigma d'un model energètic amb els dies comptats. A Argentina el pic del petroli s'havia assolit el 1999 i, des de llavors, la producció dels seus camps era decreixent. Ni l'explotació del jaciment de Vaca Morta, ni altres com els que pretén explotar Repsol a les Canàries o a la costa brasilera canviaran substancialment el panorama d'esgotament dels combustibles fòssils.

En conclusió, Ecologistes en Acció, OMAL, l'ODG, ACSUR-Las Segovias i ESF denuncien que en defensar Repsol, el Govern: NO defensa els interessos de la ciutadania; dedicant els tan necessitats fons públics al servei de l'interès d'uns quants, que actuen amb total impunitat social, ambiental i fiscal. Exigim que es posi fi a aquestes actuacions ara mateix.

I convidem a signar la petició que ha proposat la Xarxa Qui Deu a Qui? “Demana a Rajoy que no doni suport amb fons públics i accions diplomàtiques a Repsol”.