Davant de l'anunci del Govern sobre els seus plans de privatitzar determinats serveis de transport, com a forma de reduir el dèficit, Ecologistes en Acció manifesta que allò realment urgent és deixar de construir infraestructures sobredimensionades i ruïnoses. A més, no s'ha demostrat que la gestió privada dels serveis de transport siga més eficient que la pública. El que sí que està clar és que aquest model no serà més social.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat la intenció de l'executiu de “liberalitzar (llegiu privatitzar) determinats serveis” com ara les infraestructures de transport. Previsiblement s'aprovarà un paquet de mesures en aquest sentit en el pròxim Consell de Ministres.

Ecologistes en Acció assenyala que allò realment ruïnós és la nostra política de construcció indiscriminada d'infraestructures, que dilapida enormes quantitats de fons públics en obres que no tenen la més mínima rendibilitat econòmica ni social, sense parlar ja dels seus problemes des del punt de vista ambiental o territorial.
Per exemple, el Govern ha manifestat la seua intenció de construir l'AVE a Galícia, tot i que costarà 8.517 milions d'euros segons la ministra de Foment, i que els estudis de demanda realitzats pel propi Ministeri mostren que aquesta serà inferior a tres trens diaris per sentit. Amb aquesta finalitat està demanant milers de milions d'euros en crèdits al BEI (Banc Europeu d'Inversions), alhora que, setmana sí i setmana també, es retallen les partides en temes socials. Sense anar més lluny, en el mateix Consell de Ministres que es va aprovar una retallada de 10.000 milions d'euros per a sanitat i educació, es va decidir assignar quasi 1.000 milions d'euros (927 milions) per a una trentena de quilòmetres d'aquesta infraestructura.

Una anàlisi semblant es pot fer de la totalitat de les línies d'AVE en construcció, ja que ni tan sols la que més trànsit té, la Madrid–Barcelona, aconsegueix la densitat de trànsit que permet que els bitllets sufraguen el cost i l'amortització de la línia. I això sense oblidar que el preu dels bitllets està molt per damunt de l'abast de bona part de la població.

Convé recordar que som el segon país del món, després de la Xina, quant a quilòmetres d'alta velocitat, però estem a la cua en la seua utilització. Les línies d'alta velocitat japoneses, per exemple, tenen una utilització 14 vegades superior a les espanyoles; les franceses, 5 vegades. És a dir, hem malgastat milers i milers de milions d'euros, i seguim fent-ho, en unes línies elitistes que a penes s'usen i que molta gent no podria utilitzar encara que volguera. Aquest forat negre no s'arregla amb la privatització del servei, el que cal és suspendre immediatament la construcció de més quilòmetres d'AVE.

A més dels serveis ferroviaris de passatgers, la “liberalització” previsiblement se centrarà en els serveis aeroportuaris. AENA és el gestor aeroportuari amb més passatgers del món i, al mateix temps, el que més diners perd (té un deute de 14.943 milions d'euros). No és gens estrany: hi ha aeroports que no arriben als 8 viatgers/dia (Osca), alhora que la major part del deute d'aquest organisme públic prové de les desmesurades ampliacions del Prat (amb tres vegades més capacitat que demanda) o Barajas (es va licitar per 1.745 milions d'euros, però va acabar costant més de 6.200 milions). No obstant d'això, encara es continua amb la construcció de més aeroports (el següent que s'inaugurarà, un altre fiasco econòmic, serà el de Corvera, a Múrcia).

Novament, per a Ecologistes en Acció, el que cal és tancar gran part dels aeroports que a penes tenen utilització, abandonar els projectes d'altres nous i racionalitzar les inversions, no privatitzar la seua gestió, malvenent-la mentre l'Estat es queda amb el deute com ara es pretén. L'única cosa que pararà la sagnia de fons (que es detrauen d'inversions socials, no hem d'oblidar-ho) és parar la nostra ruïnosa i hipertròfica política de construcció d'infraestructures de transport.