Comunicat

Les entitats que signem aquest document denunciem que Balfegó vol fer del maltractament de la tonyina roja un atractiu turístic. L’empresa no en té prou amb capturar i engreixar aquesta espècie sobreexplotada, sinó que ara vol posar en marxa una iniciativa que representarà un major estrès pels individus engabiats.

La tonyina roja és una espècie que assoleix la maduresa sexual als 8 anys i, si no se la captura, pot arribar a viure 15 anys. L’estat de la població de les diferents espècies de túnids va entrar en una fase crítica a finals dels anys 90, cosa que va fer saltar les alarmes arreu del món, sobretot pel que fa a la tonyina roja. Organismes com l’ICCAT van forçar als països membres a fixar quotes de pesca i a iniciar diferents treballs de recerca per a recuperar el que es temia com irrecuperable. En l’ última dècada, la recerca impulsada sobre la tonyina roja ha servit per conèixer l’estat de sobreexplotació de la població a nivell mundial i dels diferents caladors. Però molts països continuen afirmant que avui en dia no hi ha prou dades per a saber si és una espècie amenaçada, i per tant susceptible de protecció.

Al Mar Mediterrani, l’empresa Balfegó és el major depredador de tonyina roja, a la saga amb les que exploten les almadraves de l’estret de Gibraltar i la flota japonesa. Balfegó és un imperi basat en la captura, engreix i exportació de tonyina roja del Mediterrani, amb seu a L’Ametlla de Mar. Aquesta empresa incorpora les últimes tecnologies al seus vaixells, sense parlar del recolzament donat per avionetes -actualment prohibit-, i d’una flota de fins a tretze vaixells tonyinaires de vàries nacionalitats que recluta per a fer la campanya. Així aconsegueix capturar enormes quantitats de tonyines que posteriorment engreixarà en piscines controlades. Val a dir, que el fet d’estar engabiades els dificulta greument la respiració arribant gairebé a l’asfíxia. Però, no conformant-se amb això, Balfgó ha decidit ampliar la seva oferta empresarial i dedicar-se al turisme per tal d’augmentar el rendiment de les piscines on hi engreixen les tonyines.

Des del passat 1 de maig, està oferint la possibilitat de realitzar el Tuna Tour que consisteix en una excursió en un catamarà a motor i que inclou la degustació de plats de tonyina roja, la visita a les gàbies-piscina i el bany en mig de les tonyines, sotmetent-les a un estrès afegit i a l’impediment de nedar. Cal dir que així poden engreixar-les més ràpid. Per si no n’hi hagués prou, l’empresa organitza pròximament la Tuna Race Balfegó. Una cursa de natació entre les piscifactories de l’empresa i la platja de l’Alguer a L’Ametlla de Mar. D’aquesta manera es fomenta el maltractament de les tonyines que han estat capturades i que esperen, en les seves respectives gàbies, tenir el pes i el greix suficients per a ser executades en benefici de l’empresa.

Més enllà del patiment d’aquests animals i del model industrial que no fa més que participar en la sobreexplotació pesquera, les esmentades actuacions no s’ajusten adientment a la legislació vigent per a les instal·lacions d’aqüicultura que està regulada per la Llei 2/2010 de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, en la que s’esmena “Vetllar per l’explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible i adoptar les mesures necessàries per a protegir i regenerar aquests recursos i llur ecosistema…”

Amb tot, no entenem com es poden fer propostes d’aquesta mena en una societat que promulga lleis de protecció dels animals pioneres al món sencer. Concretament el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals, ens diu en el seu Article 2 que “s’ha d’assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals…”

Per tot l’esmentat, les entitats, empreses i associacions que signem aquest document mostrem el nostre rebuig a les referides activitats de natació amb tonyines, més pròpies d’espectacles de fira que d’empreses que s’autoproclamen “sostenibles”, i instem a les autoritats per a que prenguin mesures al respecte, a l’empara de lleis vigents i de la conducta respectuosa i civilitzada que s’espera tinguin els nostres representants.

  • Associació de Naturalistes de Girona
  • Projecte NINAM
  • Associació Catalana per a la Biodiversitat Marina
  • Ecologistes en Acció de Catalunya

Article 5 de la Llei 2/2010 de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes:

Finalitats

Aquesta llei té les finalitats següents:

a) Vetllar per l’explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible i adoptar les mesures necessàries per a protegir i regenerar aquests recursos i llur ecosistema, amb respecte a la normativa ambiental i fomentar la coordinació amb els organismes i administracions competents en la matèria.

Article 45

Disposicions generals

1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes de regular la pràctica d’una aqüicultura racional, sostenible i competitiva, i de fomentar-la.

..d) L’aplicació de les bones pràctiques d’aqüicultura, d’acord amb la normativa vigent.

Article 2 del Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals.

Finalitat i Principis:

2.1 La finalitat d’aquesta Llei és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2.2 Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

2.3 Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

Opinió

L’engreix de Tonyina Vermella no només esgota els nostres mars, sinó que ara a més pretén jugar amb l’ètica

Quan una indústria depredadora s’instal•la al territori, quan aquesta indústria depèn de la captura d’individus salvatges d’una espècie amenaçada d’extinció, quan aquests individus capturats es mantenen en gàbies on s’engreixen a partir de la sobreexplotació pesquera d’altres espècies…. que faltaria per fer? El Tuna Tour: Una oferta turística on es jugui, i posteriorment es mengi, a l’animal engabiat provinent d’una espècie vulnerable; o un Tuna Race: Una oferta esportiva en la que nedadors causin un estrès afegit innecessari a uns animals altament migratoris i ara engabiats.

Si fem un breu repàs, ens adonem que pel que fa la pesca de tonyina vermella Thunnus thynnus, les dades indiquen que les captures recents han estat 4 vegades superiors a la captura màxima recomanada pels científics i que la població de reproductors de tonyina vermella ha decrescut en un 85%. Posant així en perill la supervivència dels grans depredadors i la viabilitat futura de les poblacions. Però independentment de la nefasta gestió pesquera i dels interessos polítics i econòmics amagats darrera d’alguns governs i indústries amb poc escrúpols, i amb poca visió a llarg termini de les conseqüències socials i econòmiques derivades dels efectes de la sobreexplotació pesquera, s’ha d’esmentar que les tonyines engreixades en les granges aqüícoles provenen d’individus salvatges capturats del medi natural, participant així a la sobrepesca d’aquesta espècie tan emblemàtica i necessària per a mantenir l’ecosistema marí en bon estat.

A aquest fet hem d’afegir que la sobrepesca de la tonyina vermella, per part de les gran embarcacions d’encerclament que operen en condicions de sobrecapacitat [1] i que segons pesquera i que reben la gran part de les subvencions públiques per capturar una espècie amenaçada, és completament insostenible des d’un punt de vista social i ambiental, però també econòmic. La major part dels beneficis es queden en poques mans i la repartició de la riquesa no es distribueix de manera equitativa entre la societat. Cal anotar a més que la sobreexplotació pesquera no aporta beneficis a llarg termini, sinó que genera pèrdues econòmiques derivades de la disminució dels desembarcaments a conseqüència de la sobrepesca.

Per alimentar a les tonyines engabiades, aquest model industrial participa activament en la sobreexplotació pesquera d’altres espècies, el que pot afectar greument la sobirania alimentària en altres països. Per engreixar 1Kg de tonyina es necessita entre 10 y 20Kg de biomassa pesquera provinent d’altres pesqueries. Aquestes captures –que posterioment es transformaran en pinsos per a l’engreix- son generalment espècies que es troben en la base de la cadena alimentària i que sustenten tot l’ecosistema marí. Per tant la seva sobreexplotació participa activament a la sobrepesca, tant en aigües europees com en tercers països [2].

A finals de la dècada del 1990, el desenvolupament de la indústria de cria de tonyina (engreix) ha dificultat el control i la vigilància de la pesqueria de la tonyina vermella, així com l’obtenció de dades sobre les captures, origen geogràfic, l’estimació de l’esforç de pesca i la informació sobre la distribució de la talla dels peixos capturats. A tot això s’ha de sumar l’elevat nombre d’irregularitats i de pesca il•legal registrats entorn a la pesca de la tonyina roja. Una investigació recent menciona que al 2010, la quantitat de tonyina vermella de l’Atlàntic oriental comercialitzada en el mercat mundial ha estat un 141% superior a la quota legal, és a dir als nivell de captura permesos [3] . Això reflecteix el poc control i la gran pressió a la què estan sotmeses les poblacions de tonyines vermelles de l’Atlàntic oriental i del Mediterrani. Aquesta pesca il•legal, no reglamentada i no regulada i la falta de control i vigilància, son precisament altres dels motius pels quals els grups ecologistes demanem una major protecció d’aquesta espècie.

Coneixent això, ens preguntem si la societat trobaria lògic i ètic la promoció de l’engreix de lleons en gàbies per després comercialitzar-los com a productes sostenibles. De la mateixa manera ens preguntem qui gaudiria en pagar un Lleó Tour per anar a matar en aquestes gàbies una espècie vulnerable. Això és exactament el que promou el Grup Balfegó, amb el Tuna Tour en les seves instal•lacions de l’Ametlla del Mar. Semblaria en canvi molt més sensat que el Govern Català, enlloc de recolzar aquest tipus d’activitats, apostés per la recuperació del recurs en el seu medi natural, en base als dictàmens científics, el principi de precaució, i oferís una repartició justa i equitativa del dret de pesca en funció dels criteris ambientals, socials, repartició de la riquesa i compliment de la normativa entre les diferents embarcacions del nostre litoral.

Però tot i la insistència dels diferents grups ecologistes i altres organitzacions civils, que no parem de repetir que les poblacions de tonyina vermella estan en perill i que els Estats han d’actuar si volem permetre la recuperació d’aquesta espècie emblemàtica; que s’han de seguir les recomanacions científiques; que s’han d’assignar els recursos en base als criteris socials i ambientals; que la pesca il•legal sobre aquesta espècie continua essent elevadíssima; que la seva captura i posterior engreix en granges aqüícoles és un model completament insostenible que no fa més que agreujar la sobreexplotació pesquera, i així successivament; des de Ecologistes en Acció continuem sense veure ni un mínim canvi per part de les administracions responsables per gestionar d’una manera justa i equitativa un recurs públic, i que per tant és de tots, que a més resulta essencial pel bon manteniment de l’ecosistema marí.

Com hem de reaccionar ara la societat quan sentim que les granges d’engreix de tonyina de Balfagó no només continuaran abastint d’aliments insostenibles, procedent d’una espècie en perill, per alimentar als afamats mercats internacionals, sinó que a més ara aquesta indústria pretén convertir-se amb el Tuna Tour en un model turístic on es pagui per anar a alimentar, jugar, i posteriorment menjar, animals engabiats, estressats i en condicions lamentables de benestar?

Quina ètica té lucrar-se sobre aquests individus altament migratoris, ara reclosos en piscines, en les quals a més de tot allò mencionat anteriorment, i en un nou impuls de màrketing, el Grup Balfegó promou la cursa Tuna Race, on els concursants podran nedar entre tonyines? Algú ha pensat en l’estrès afegit innecessari que això els suposarà als individus engabiats?

Com hem de reaccionar davant l’organització de la 1a Quinzena gastronòmica de la tonyina roja de l’Ametlla de Mar?. Quin sentit té promocionar un recurs sobreexplotat que, si el comparem amb la pesca artesanal, només aporta beneficis econòmics a uns quants empresaris i armadors, mentre que la socio-economia de la resta del sector continua trontollant? Per què no s’aposta per la promoció d’un consum responsable de peix de proximitat, capturat amb arts de pesca selectives i de temporada? Quin sentit té anar en contra d’una explotació racional dels recursos? A qui beneficia?

Notas

[1] El Comitè Estadístic (SCRS) de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) recomana que caldria una disminució del 78,4% de l’esforç de pesca de la flota dirigida a la tonyina vermella de l’Atlàntic Oriental i la Mediterrània.