Rio+20: incapacitat política per enfrontar-se a la crisi
La Conferència de Rio+20 que avui comença no ve acompanyada del canvi estructural en el model depredador actual. Al contrari, aprofundeix la crisi global i col·loca a la humanitat a la vora de l’abisme. L’economia verda representa l’última coartada de les empreses transnacionals per seguir depredant el planeta.
“Vint anys després podem dir que els líders mundials no han après gens des de Rio 92”, comenta Samuel Martín-Sosa portaveu de l’Aliança Economia verda? Futur impossible!. “No tenen ni la preparació, ni la integritat per abordar els canvis radicals que es precisen per posar-nos en el camí de la sostenibilitat, ni tampoc la capacitat doncs són els mercats i els grans grups econòmics els qui decideixen”, afegeix. El que es planteja en el text negociador de la Conferència no està a l’altura dels reptes als quals el Planeta s’enfronta, i transmet la sensació de que el seu món de burocràcia negociadora no és el món real en crisi que estem vivint. No hi ha una mirada crítica a la incapacitat de canviar el rumb en aquestes dues dècades. Brasil ha presentat un text descafeïnat i buit de contingut i compromís, que suposa una involució en els acords de Rio 92, a pesar que avui els problemes són molt més profunds que llavors.
L’esborrany del text de negociació que avui es posa sobre la taula està travessat d’una crida continua a la necessitat d’aconseguir un creixement econòmic sostingut. “Posar el creixement en el costat de les solucions en lloc d’en el de les causes és truncar de partida qualsevol possibilitat de canvi real. No és possible el creixement infinit en un planeta amb límits i recursos finits. Els líders reunits en Rio han de dir la veritat a la ciutadania sobre on porta aquesta carrera i fugida cap endavant, donant-li oxigen a un model en crisi, sense escoltar les veus de milions de persones indignades i excloses que clamen per un altre món diferent. No es poden fer polítiques sostenibles amb polítics irresponsables”, denúncia Iñaki Bárcena, un altre membre de l’Aliança.
No hi ha gens en la denominada “Economia verda” que es planteja en el text de negociació que canviï les bases sobre les quals s’assenta el funcionament del capitalisme, i per tant no es podran enfrentar els canvis estructurals que permetin aconseguir els objectius d’eradicació de la pobresa, inclusió, reducció de les emissions, etc. que es plantegen des del discurs oficial. El que si hi ha en l’esborrany és l’esbós d’una nova embranzida per estendre la lògica mercantilista a tots els béns naturals que encara avui no tenen amo, que són patrimoni de la humanitat. Així, l’Economia Verda persegueix l’apropiació dels béns naturals (aigua, terra, aire,...) i les funcions dels ecosistemes (regulació del clima, depuració de les aigües, pol·linització, fotosíntesi...) per incloure’ls al mercat, comerciar amb ells i convertir-los també en valors financers.
“Els líders mundials reunits en les instal·lacions de Rio Centro no representen als seus ciutadans”, denúncia Samuel Martín-Sosa. Amb la urgència i magnitud de la crisi multidimensional en la qual estem, no s’entén que líders com Obama, Merkel o Cameron, ni tan sols assisteixin a l’esdeveniment i que les corporacions mostrin més interès que els propis governs. Això deixa clar a qui beneficiarà la “Economia Verda”. Les organitzacions socials, i representants de les diferents comunitats reunits en la Cimera dels Pobles, trobada alternativa de la societat civil que es desenvolupa de forma paral·lela a la Cimera oficial, han denunciat la cooptación dels governs i del propi sistema de Nacions Unides per les corporacions, que influeixen cada vegada més l’agenda política. Així mateix han llançat una proposta per avançar cap a un marc normatiu internacional que permeti limitar el paper de les corporacions en les decisions polítiques i depurar les seves responsabilitats en les agressions ambientals i socials, particularment en països del Sud.
L’esborrany de negociació es diu “El futur que volem”, però representa en realitat el futur que NO volem. Des de l’Aliança “Economia Verda? Futur impossible!” diuen que amb aquesta denominada Economia Verda, no hi haurà futur per a la humanitat perquè aquest no serà possible. El temps s’esgota i probablement dins de 20 anys ja serà massa tard.
