Conforme passen els dies, es revelen les veritables intencions i estratègies dels promotors d'Eurovegas, i els seus aliats a Catalunya i l'Estat espanyol. El potent lobby jueu català, amb vincles directes amb les màximes instàncies al Palau de la Generalitat, ha estat treballant insistentment des de fa mesos per a portar Eurovegas aquí. Alguns grups mediàtics també han jugat a favor d'aquesta operació, donant una veu privilegiada als promotors i minimitzant a l'oposició.

Malgrat tot, l'oposició no ha parat de créixer aquests mesos. A la Plataforma Aturem Eurovegas, que va néixer fa 4 mesos, ja hi ha donat suport de manera directa més de 250 organitzacions ecologistes, socials, veïnals, culturals, excursionistes i polítiques, i recentment s'hi ha sumat la Unió de Plataformes, que aplega a més de 70 grups i plataformes locals contra projectes especulatius, i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega federacions o grans organitzacions socials amb més de 4000 grups i col·lectius del sector dels serveis i l'assistència social.

Es pot dir que el món ecologista en bloc està contra Eurovegas. També el sector de benestar social, la pagesia i els professionals. En un acte recent, la majoria d'arquitectes, així com el seu Sindicat, va manifestar els recels al projecte, també els tècnics d'hisenda, i un bon nombre d'empresaris del sector de l'hostaleria i la restauració. El món de la cultura també s'ha mostrat unànimement contra Eurovegas, així com nombrosos professionals, professors universitaris, periodistes… pràcticament tots els sectors socials s'estan pronunciant, deixant el Govern de la Generalitat acorralat amb la seva obsessió per a portar els casinos a Catalunya.

Cal preguntar-se per què tant d'interès en portar Eurovegas a Catalunya, malgrat que el propi govern ha reconegut que trenca el model turístic, ha acceptat que no es crearien tants llocs de treball com s'havien promès (de fet, menys del 10% del que es va prometre) i malgrat el gran rebuig social. La resposta potser cal buscar-la en els immensos beneficis que potencialment es podrien fer, encara que els casinos en si no acabessin funcionant. Les darreres setmanes han aparegut homes amb maletins, que han començat a visitar a propietaris de terrenys agrícoles (protegits) i han arribat a oferir fins a 6 vegades el seu preu. Ha començat la gran especulació.
Sectors econòmics estratègics estan jugant fort. El Delta del Llobregat ha estat sempre en el punt de mira de l'especulació urbanística i ara alguns d'aquests especuladors estan aprofitant la situació de crisi econòmica (en bona part, creada interessadament, no ho oblidem) per a clavar la mossegada definitiva a aquests terrenys estratègics.

Els darrers anys al delta del Llobregat hi ha confluït interessos especulatius d'empresaris com Paz Dorado i Francisco Sierra, vinculats al PSC (Montilla i el seu successor Balmón), de Joan Laporta quan era president del FC Barcelona, Macià Alavedra i famílies de l'entorn de CiU, i darrerament altres pesos pesants en el panorama de la burgesia catalana com l'amo de Mango, o Carles Vilarrubí. Han circulat multitud de projectes com ara el Golf de Viladecans, el “Barça Parc”, el “Parc del Delta” (polígon de negocis a Viladecans), i ara Eurovegas. Els vincles d'aquests projectes amb els partits, i les irregularitats urbanístiques i legals són una incògnita que, només amb el temps, s'acabarà per desvetllar.

El més greu de la situació actual, per a la conservació del territori, és que amb el debat sobre Eurovegas, el Govern d'Artur Mas ha obert la caixa de Pandora. Ara, qualsevol projecte és factible al Delta del Llobregat, i no ha trigar a sortir un grup inversor xinès, i també l'empresa CIRSA, oferint construir mega-complexos d'oci en les mateixes condicions de rebaixes fiscals, de drets laborals, de seguretat social, de llei del tabac, de menors, etc. El Delta del Llobregat està ara mateix, de la mà d'Artur Mas, en el punt de mira de l'especulació mundial.

El menyspreu pel medi ambient, per la sobirania alimentària i per la democràcia és esgarrifós. El Govern, igual com el de la Comunitat de Madrid i el de l'Estat, juga al “tot s'hi val” per aconseguir una nova operació especulativa. Secretisme, negociació de rebaixes legals a mida, vulneració de tota la planificació territorial que durant 35 anys s'ha desenvolupat a l'àrea metropolitana, empitjorament gravíssim de la qualitat de vida a l'entorn metropolità… Tot l'Estat de Dret al servei d'una multinacional absolutament fosca, immersa en multitud d'irregularitats i imputacions per pressumptes delictes als Estats Units i a Macau.

La desvergonya dels promotors, Las Vegas Sands Corporation és prou evident quan Michael Leven, número 2 de Sheldon Adelson, va afirmar recentment que cancel·larien el projecte si no hi hagués modificacions legals a mida. Però que un govern, democràticament elegit i que hauria de representar a tot un poble, accepti aquesta extorsió i sigui part activa en una operació d'aquest calibre és totalment inacceptable.

Tanmateix, els fets de les darreres setmanes són una porta a l'esperança.
D'una banda, les accions reivindicatives de la Plataforma Aturem Eurovegas (de la qual Ecologistes en Acció és part activa) creixen en intensitat i participació. Si el 21 d'abril es van reunir més de 1500 persones als terrenys agrícoles al voltant de Can Dimoni (Sant Boi), la concentració del passat dia 17 de juny a la Plaça de Sant Jaume va aplegar més de 4.000 persones sota el crit de “no, no, no, Eurovegas no!” i “Adelson, go home!”. Durant la visita dels enviats d'Adelson a Catalunya, el dia 25 de juny, els activistes de la Plataforma van ser les seves ombres, perseguint-los tant a l'aeroport, al Parc Agrari i a la pròpia roda de premsa a l'Hotel Arts. A la tarda, més de 500 persones van col·lapsar el Carrer Còrsega, davant la seu de Convergència Democràtica, per exigir transparència, informació i democràcia.

D'altra banda, els moviments del Govern l'estan deixant en evidència. Artur Mas es va haver d» “embrutar els peus amb fang”, sortint en defensa d'Eurovegas amb l'únic (no n'hi ha més!) argument dels llocs de treball que, hipotèticament, es generarien. Una defensa que li va costar crítiques dels partits de l'oposició (ICV-EUiA i ERC, els més actius), i també als mitjans de comunicació. El President, en un gest que denota certa desesperació, va intentar equiparar l'oposició a Eurovegas a l'estratègia partidista d'ICV, en un discurs que ningú ha seguit i que cau pel seu propi pes. També Felip Puig, Conseller d'Interior, ha entrat en escena per començar a activar el dispositiu de repressió policial contra els activistes anti-Eurovegas. A les accions del dia 25, mitja dotzena d'activistes van ser identificats pels Mossos, si bé no van ser detinguts, en una mostra lamentable de com les institucions del país estan al servei d'una transnacional com és Las Vegas Sands Co.