2º aniversari de Fukushima

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Galego]

PDF - 711.5 kB
Recorda Fukushima

L’11 de març de 2011 es va registrar un terratrémol seguit per un tsunami que van tenir efectes devastadors en els 6 reactors de la central nuclear de Fukushima-Daiichi i en altres 8 reactors del Japó.

El terratrémol ja va produir greus danys en els reactors de Fukushima-Daiichi i el tsunami va completar la destrucció d’equips vitals per a la seguretat, la qual cosa va desembocar en una fuga massiva de radioisòtops, sobretot iode i cesi.

La humanitat es va enfrontar així a un nou accident nuclear que ha dispersat grans quantitats de radioactivitat en el medi terrestre i en el mar.

L’accident de Fukushima té dues característiques que el distingeixen d’accidents anteriors: es va produir al Japó, una potència tecnològica de primera línia amb garanties democràtiques homologables a les europees, i es va generar per un esdeveniment extern a la central. Aquest últim fet afegeix una gran incertesa a la seguretat d’aquestes plantes: pot algú preveure tot el que succeirà que afecte la central?

Una catàstrofe ambiental, social i econòmica

Els efectes sobre el medi i la salut de les persones no seran fàcils d’obviar, perquè a hores d’ara no han fet més que començar a manifestar-se. D’entrada, el risc de nous accidents encara no ha desaparegut a Fukushima, ja que les estructures danyades dels reactors és possible que no resistiren els sismes que podrien registrar-se en un futur pròxim. A més, a la zona contaminada, d’evacuació obligatòria, es van arreplegar més de 1.600 víctimes del terratrémol i el tsunami: no sabrem mai quantes d’aquestes vides podrien haver-se salvat amb la deguda atenció que no es va produir perquè calia evitar la radioactivitat.

La contaminació va viatjar molt lluny del reactor i va fer que els nivells de radioactivitat superaren les dosis admeses per als treballadors exposats a distàncies de més de 80 quilòmetres i que els nivells foren vuit vegades els normals a Tòquio, ciutat de més de 30 milions d’habitants situada a 250 quilòmetres de la central. Es va detectar contaminació en l’arròs, les verdures, la carn de vedella i fins i tot en la llet materna. A més, es van vessar més de 12.000 tones d’aigua contaminada al mar, la qual cosa tindrà conseqüències impredictibles.

De fet s’han pescat exemplars de peixos amb un nivell de radioactivitat 2.500 vegades el permés.

Els primers efectes d’aquesta contaminació es registren ja en un recent informe emés per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on els càlculs indiquen: un augment del 4 % de tumors sòlids i del 6 % en càncer de mama en dones exposades en la infància; un augment del 7 % de les leucèmies entre els adults exposats en la infància i un augment dels càncers de tiroide quasi en un factor 100. A més d’açò, l’OMS recomana estudis mèdics continus sobre la població a fi de detectar les possibles malalties derivades de la radiació.

A més dels terribles danys per a la salut i el medi, cal considerar els danys econòmics. Segons avaluacions independents, aquests podrien pujar a 250.000 milions de dòlars, dels quals ja s’han gastat uns 43.700 milions de dòlars de diners públics. Al Japó la responsabilitat civil és il•limitada, però no hi ha cap reglament que establisca com s’ha de fer front a les indemnitzacions, per la qual cosa TEPCO, l’empresa propietària de la central, encara no es veu obligada a pagar indemnitzacions de consideració. Les xifres anteriors cal comparar-les amb la màxima despesa per danys a tercers prevista per la legislació europea, que contempla una responsabilitat civil limitada, que puja a 1.200 milions d’euros.

No s’aprén la lliçó

El debat subsegüent i les reaccions van ser molt diverses en els diferents països: a Alemanya o Suïssa es produeix l’apagada nuclear gradual i definitiva, mentre que en altres, com Espanya, les autoritats polítiques i la indústria nuclear esperen a l’aguait fins que passe el xàfec. Actualment, el nostre ministre d’Indústria torna a parlar de la necessitat de mantenir l’energia nuclear.

Com a resultat de l’accident, a petició d’Àustria, la Unió Europea va impulsar la realització d’unes proves extra en les centrals nuclears europees, mal anomenades “proves d’estrés”.

Aquestes proves han estat molt limitades, ja que no han tingut en compte les accions humanes sobre les centrals (com ara sabotatges o accidents d’avió) i perquè els informes sobre els quals han treballat els organismes reguladors -el Consell de Seguretat Nuclear en el cas d’Espanya- els han realitzat els operadors de les plantes i no agents independents.

Malgrat això, la posada en pràctica de les accions suggerides en els informes suposarà una enorme despesa per a la indústria nuclear. Segons la Comissió Europea (CE), podria pujar a uns 25.000 milions d’euros per a tot Europa i a uns 750 milions d’euros per a les centrals espanyoles. En l’informe de la CE es reflecteix a més una queixa per la gran disparitat de reglaments i nivells de seguretat exigits en els diferents països europeus i es diu obertament que el nivell de seguretat de les centrals és insuficient.

Posar fi al malson nuclear

Tot i això, alguns governs, entre ells l’espanyol, segueixen sense acceptar l’evidència de la perillositat de l’energia nuclear i no estableixen calendaris de tancament de les centrals nuclears. La indústria nuclear i les companyies elèctriques, propietàries de les centrals, continuen posant l’obtenció de beneficis per davant de la salut de les persones i el medi ambient. És un cas més d’apropiació privada dels beneficis i de socialització del risc.

L’accident de Fukushima mostra clar i ras que és impossible garantir la seguretat de les centrals nuclears i que el més sensat és procedir al seu tancament escalonat. Sobretot tenint en compte que existeixen ja energies alternatives capaces de subministrar electricitat sense risc i amb impactes ambientals mínims.

A més del perill d’accident, les centrals nuclears generen residus radioactius perillosos durant centenars de milers d’anys. Justament a Espanya es vol condemnar a mort una comarca sencera, al voltant de Villar de Cañas (Cuenca), mitjançant la instal•lació d’un cementeri nuclear transitori i centralitzat.

Ecologistes en Acció exigeix al Govern que pose fi al malson nuclear i fomente el desplegament de les energies renovables en compte de limitar-lo amb decrets que tallen el seu desenvolupament.




Visitants connectats: 350