L'anàlisi de les dades de la XVPCA durant els tres mesos indicats, en que s'ha fet un seguiment de 28 estacions automàtiques, indica que hi ha hagut una millora en el conjunt de la
XVPCA a les comarques de l'àrea de Barcelona, encara que falta un llarg camí per a que la XVPCA sigui una eina eficaç d'informació de la qualitat de l'aire a totes les estacions. Així
doncs, 14 de les 28 estacions superen el nivell mínim del 90%;mentre les restants estan entre un 80 i un 90%,, excepte Sant Cugat de Vallès, que no supera el 80% de recollida de dades.
Malgrat aquesta millora, és urgent aconseguir que les estacions de Cornellà, Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Montornès, Sant Cugat i Badalona augmentin el seu nivell de
disponibilitat, ja que cada cop és més baix.
L'estudi ha detectat que els municipis de la zona del Llobregat amb majors problemes de contaminació són : El Prat de Llobregat, que supera 24 vegades el nivell de NO, i 1 vegada el nivell
de diòxid de nitrogen (NO2); Sant Vicenç dels Horts, que supera 29 vegades el nivell de partícules de 10 micras (PM10), 19 vegades el nivell d'ozó i 1 vegada el nivell de monòxid de
nitrogen (NO); i Vilanova i la Geltrú supera 45 vegades el nivell de PM10, i 15 vegades el nivell d'ozó
A la zona del Vallès Oriental, Vallès Occidental i l'Anoia destaquen: Barberà del Vallès, que supera 6 vegades el nivell de NO2; Igualada, que supera 33 vegades el nivell de partícules;
Montcada i Reixac, que supera 11 vegades el nivell NO2 i 1 vegada el nivell d'ozó; Sabadell, que supera 16 vegades el nivell de NO2; Sant Cugat del Vallès, que supera 13 vegades el nivell
de partícules, i Sta. Maria de Palautordera, que supera 15 vegades el nivell d'ozó.
A la zona de Barcelona i el Barcelonès Nord, destaquen: el barri de L» Eixample, que supera 81 vegades el nivell d'ozó, 32 vegades el nivell de partícules i 28 vegades el nivell de monòxid de
nitrogen; Gràcia, que supera 97 vegades el nivell d'ozó, 24 vegades el nivell de partícules i 20 vegades el nivell de NO; Sants, que supera 45 vegades el nivell de partícules, 12 vegades el
nivell de NO i 1 vegada el nivell de NO2; la Dàrsena – Sud del Port, que supera 32 vegades el nivell de partícules, i l'Escullera del Port, que supera 17 vegades el nivell d'ozó.
En conclusió, les dades obtingudes mostren un nivell de contaminació preocupant.
A més d'evidenciar l'elevat grau de contaminació de l'aire detectat a les estacions automàtiques, Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia que el Departament de Medi Ambient i
Habitatge (DMAH) ha donat de baixa 14 sensors automàtics de mesura de PST (partícules en suspensió totals), justificant-se en que, segons el Reial decret 1073/2002, de 18 d'octubre, els
valors de referència del contaminant PST havien quedat derogats, i en tots els casos s'ha optat per realitzar l'avaluació de les partícules en suspensió en aquestes àrees a partir dels
captadors manuals de PM10.
En el cas del present informe sobre les dades de contaminació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta decisió ha significat eliminar la informació directa sobre partícules de 7
municipis: L'Hospitalet de Llobregat, Sant Celoni, Sabadell (Gran Via), Martorell, Igualada, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet; que, com mostren els anteriors informes, es
tracta d'un dels contaminants més freqüents i problemàtics d'aquesta zona.
Informem que el propi RD 1073/2002 estableix un factor de conversió per calcular les concentracions de PM10 a partir de les dades de PST (Disposició transitòria segona, factor de 1,2), i
que per tant, amb aquesta decisió, la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) i el DMAH furten a l'opinió pública elements per tenir un coneixement directe de la situació
ambiental, en un context informatiu ja de per sí bastant confús.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera que aquesta decisió contradiu, un cop més, la finalitat de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que és
facilitar l'accés de ciutadans i ciutadanes a les dades de qualitat de l'aire. L'avaluació amb captadors manuals retira un altre element del coneixement directe de l'opinió pública, ja que es
fa necessari demanar específicament les dades, i analitzar-les amb retard.
En comptes de seguir l'exemple d'alguns països de la Unió Europea, que faciliten informació directa i comprensible sobre l'estat de la qualitat de l'aire (per exemple, a Alemanya en
http://www.env-it.de/luftdaten/trsyear.fwd) , el DMAH manté un sistema d'informació de difícil comprensió per a la població i, a més, redueix el nivell informatiu directe.
Denunciem les reticències amb les que la DGQA ha contestat a les propostes formulades per Ecologistes en Acció de Catalunya d'anunciar les incidències i anomalies de la XVPCA en
la pàgina web amb caràcter immediat, establir un sistema de publicació de dades per a totes les estacions que estiguin fora de servei per un període llarg, i penjar regularment arxius
amb les dades validades de totes les estacions de la XVPCA. La DGQA no ha assumit cap compromís concret.
Per altre part, i independentment de que es realitzi una avaluació en detall de les zones on es donen superacions continuades, volem destacar la necessitat de realitzar investigacions
d'episodis puntuals d'elevada incidència, com el que es va detectar a les concentracions de partícules a l'estació de Vilanova i la Geltrú durant el mes de juny (el màxim punt detectat va
ser de 630 µg/m3 el dia 24 de juny a les 21:00, més d'onze vegades el nivell mitjà diari establert per la normativa).