Ecologistes en Acció assenyala que el que està darrere de la probable intervenció dels EUA i algun dels seus aliats a Síria no és el possible ús d'armes químiques pel Govern de Bashar al-Assad, sinó desembarassar-se d'un enemic a la zona. El Govern del Baath és aliat de l'Iran, de Hesbol·là i, en menor grau, de Rússia. A més, la solució al conflicte sirià no es troba en una intervenció militar; el que cal són mesures de pacificació.

L'organització pacifista recorda que la política dels EUA en la regió des de l'esclat de la Primavera Àrab ha sigut contradictòria davant de les revoltes populars. Per una banda ha donat suport als intents d'enderrocar els governs que no li eren funcionals (Líbia, Síria). Per una altra ha donat el vistiplau perquè el seu principal aliat àrab (Aràbia Saudita) ajudara a la repressió de les revoltes en llocs com ara Bahrain i el Iemen, situació que a més s'ha mantingut oculta als grans mitjans de comunicació. Finalment, en països com és el cas d'Egipte ha finançat l'exèrcit, que ha sigut el braç executor últim de la caiguda de Mubarak i, posteriorment, del colp d'estat. D'aquesta manera, el gegant americà en el que no ha sigut contradictori ha sigut en la defensa dels seus interessos en aquesta regió clau mitjançant el suport als seus aliats i/o la lluita contra els que no el segueixen políticament.

D'altra banda, l'argument del suposat ús d'armes químiques per part del règim sirià sona massa semblant al de les armes de destrucció massiva usat per a justificar l'atac a l'Iraq fa una dècada. L'organització ecologista condemna l'ús i la possessió d'aquestes armes, però no només a Síria, sinó també als EUA i a l'Estat espanyol. En el cas espanyol el centre principal d'emmagatzemament i experimentació és el de La Marañosa (en la Comunitat de Madrid). Així mateix, els EUA van utilitzar municions incendiàries amb fòsfor blanc i altres amb urani empobrit a l'Iraq; aquestes municions poden ser considerades armes químiques.

Finalment està l'argument humanitari: la necessitat de parar una guerra fratricida. Ecologistes en Acció se suma a la urgència d'aconseguir aquest objectiu. No obstant això, discrepa que la millor forma d'avançar cap a una Síria en pau siga donant suport amb un bombardeig aeri a una de les parts en conflicte. En el millor dels casos aquesta opció deixarà un país dividit entre vencedors, vençuts i una majoria de la població, especialment dones, que seran víctimes dels uns i dels altres.

Sempre que s'arriba a una situació de confrontació bèl·lica des dels poders establits s'argumenta que l'única eixida és l'ús de la violència. No obstant això abans s'han deixat passar anys sense posar en marxa mesures preventives imprescindibles, com ara una educació i sanitat de qualitat, una redistribució de la riquesa o un apoderament de la societat.

Fins i tot en les situacions de guerra oberta encara són possibles mesures pacífiques que permeten una eixida menys cruenta al conflicte. Entre aquestes hi ha algunes òbvies, com per exemple un embargament d'armes, el desplegament de personal mediador i d'interposició, el suport als sectors socials proclius a eixides pacífiques al conflicte o el desviament del finançament des de les organitzacions contendents als qui persegueixen una Síria pacífica. En definitiva, es tracta d'usar la mateixa lògica que emprem en la nostra vida quotidiana en què, davant d'una baralla, el que fem és intentar separar els contendents.