Ecologistes en Acció considera que els objectius de la UE per 2030 en matèria d'emissions, anunciats avui, són clarament insuficients i allunyats de les recomanacions científiques. A més, establir un objectiu de solament un 27% per a les energies renovables i no anunciar un nou objectiu obligatori per a l'eficiència energètica, demostra que la UE viu d'esquena a la urgent cruïlla climàtica en què ens trobem. Les energies fòssils seguiran jugant un paper dominant amb efectes molt negatius. A més, la Comissió renuncia a establir un marc regulatori vinculant pel fracking, anteposant els interessos de les empreses del gas a la protecció de la salut i el medi ambient.

En el paquet de mesures, la UE estableix un objectiu (que haurà de ser ratificat pels caps d'Estat) del 40% de reducció de les emissions per 2030 pel que fa als nivells de 1990, tot i que les pressions d'alguns països podrien fer que aquest objectiu es reduís fins al 35% o fins i tot menys. Percentatges molt per sota del 50-60% de reducció que s'hauria d'aconseguir fins a 2030, segons els càlculs del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els científics adverteixen que les emissions han d'aconseguir el seu màxim en el 2020 per evitar un escalfament superior a 2 graus, més enllà d'aquest topall, els efectes del canvi climàtic es tornaran catastròfics i irreversibles. Amb mesures com les anunciades avui per la Comissió aquest repte es fa inassolible.

A més en l'anunci d'avui no s'estableixen objectius per Estats en la implantació d'energies renovables o d'eficiència energètica. La Unió Europea consumeix massa energia, la major part d'origen fòssil (el 75%) i importada (més del 50%), una situació que la fa fortament depenent dels preus internacionals de les matèries primeres, que no paren de créixer. Reduir el consum d'energia, fonamentalment de fonts fòssils, és un imperatiu, no només en la lluita contra el canvi climàtic, també per aconseguir una economia independent i sostenible.

Són ja molts els estudis que mostren els beneficis econòmics i sobre la salut de la població i del medi ambient d'apostar per una economia baixa en carboni, però els interessos d'una indústria que es resisteix al canvi estan pesant en les decisions polítiques que han de prendre's per aconseguir objectius ambiciosos en aquest àmbit.

Amb la seva renúncia a regular el fracking, la Comissió obre les portes a una tècnica extractiva que implica greus riscos i s'enfronta a l'oposició social. Permet que s'inverteixin recursos que haurien de destinar-se a mesures d'estalvi, eficiència i renovables, les úniques eines vàlides per a la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat.

El mercat de carboni -és a dir, la compra venda de drets d'emissions- és una altra de les eines que s'han mostrat ineficaces en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, la UE insisteix en el seu desenvolupament, juntament amb el del mercat interior de l'energia, malgrat que el lliure mercat és incapaç d'aconseguir un desenvolupament sostenible, just i equitatiu, amb objectius a llarg termini.