Fukushima 3 anys

  Sumario  

 Català

Ecologistes en Acció juntament a la Campanya 25 aniversari de l’accident de Vandellós I s’han concentrat avui davant del consolat japonès de Barcelona en un acte simbòlic en record a les víctimes de Fukushima que ha comptat amb la participació de Marc Sanglas d’ERC, Hortènsia Grau i Ernest Urtasun d’ICV-EuiA i Xavier Sabaté de PSC.

Carta al Consul japonés

Les organitzacions han lliurat una carta dirigida al Cònsol General del Japó acompanyada de l’Informe ¨Fukushima, l’accident i les seves seqüeles en el tercer aniversari" elaborat per Ecologistes en Acció. A la carta demanen al govern japonès que controli la crisi encara oberta a la planta, desenvolupi un Pla per desmantellar els reactors accidentats i lideri la lluita per la fi de l’energia nuclear al món.

Barcelona, 11 de març de 2014. La realitat desafia en ocasions a l’estadística, amb conseqüències desastroses en el cas del sector nuclear. Els càlculs de probabilitats apunten a un accident greu al món amb fusió del nucli cada 200 anys, però n’han passat molts menys entre els últims sinistres. El de Fukushima va demostrar que els fenòmens sísmics i també els errors humans poden tirar per terra els còmputs teòrics. Després de cada accident, la indústria nuclear proclama que ha après les lliçons i que les incorpora als nous dissenys en una cursa impossible contra els imponderables. En el cas de l’estat espanyol, el risc és encara més gran, amb la possible reobertura d’una central vella i perillosa, la de Garoña, i la instal•lació d’un cementiri nuclear a una zona inestable de Villar de Cañas.

Entre l’accident de Harrisburg (1979) i el de Txernòbil (1986) van passar gairebé 17 anys i d’aquest al de Fukushima gairebé 25. Tot indica que la probabilitat real d’accident és deu vegades més gran que la calculada. No hi ha garanties de seguretat suficients per controlar l’incontrolable, ni tan sols quan les centrals funcionen normalment i els organismes reguladors (CSN en el cas espanyol) fan la seva feina de forma rigorosa.

L’accident de la central de Fukushima es va produir l’11 de març de 2011. Un terratrèmol de grau 9 en l’escala Ritcher al qual va seguir un tsunami una hora després va generar la destrucció dels sistemes auxiliars dels sis reactors de la central, el que finalment va donar lloc a un gravíssim accident amb la fusió dels nuclis dels reactors 1, 2 i 3, que estaven en funcionament i amb severs danys en els altres tres reactors, que estaven en parades de recàrrega o de manteniment. Les emissions radioactives van arribar al 40% del que es va produir a Txernòbil i es van estendre per l’interior del Japó i també pel mar. Al costat dels sis reactors d’aquesta central es van accidentar els quatre de Fukushima i els quatre d’Onagawa, el tancament ja ha estat decretat.

L’accident nuclear de Fukushima té dues característiques que el fan particular. D’una banda, es va produir en un país tecnològicament molt avançat i amb institucions democràtiques, el que mostra que l’energia nuclear pot generar disgustos fins a les situacions més favorables. D’altra banda es va desencadenar per un iniciador extern, amb les implicacions que això té sobre la seguretat: es pot controlar l’estat en què està l’ instal•lació nuclear, però mai no es poden preveure tots els successos externs. La seguretat nuclear esdevé una cosa massa complexa que depèn de factors imprevisibles.

S’han complert ja tres anys de l’accident i la situació segueix sent catastròfica, malgrat el temps transcorregut i dels mitjans tecnològics i econòmics d’un país com el Japó. La gestió en un primer moment va ser molt deficient i segueixen registrant errors de pes. Està sent necessari recórrer a procediments totalment nous per a aquesta lluita desigual contra la radioactivitat, el que mostra el lluny que estem de controlar tècnicament l’energia nuclear.

Encara queden 52.000 persones que no poden tornar a casa perquè els nivells de radioactivitat són massa alts. Molts nens es veuen forçats a restringir el temps que passen a l’aire lliure per reduir el temps d’exposició a la radioactivitat. Alguns peixos i cultius presenten nivells de radioactivitat per sobre dels permesos i han de ser sotmesos a controls. L’accident va motivar l’evacuació d’unes 142.000 persones i les seves conseqüències per a la salut s’aniran coneixent al llarg de les futures dècades, però ja s’ha registrat un augment de càncers de tiroides en els nens.

La generació de milers de tones d’aigua contaminada, i les freqüents fugues al mar han motivat que les aigües pesqueres i els ecosistemes marins es contaminin. Ha estat fins i tot necessari folrar de ciment el sòl marí prop de la central. Les últimes fugues més greus s’han localitzat en els tancs d’emmagatzematge que haurien de servir per mantenir en lloc segur l’aigua procedent dels reactors. L’empresa TEPCO s’ha vist obligada a fabricar emmagatzematge per 800.000 tones d’aigua.

Quan la radioactivitat estigui controlada al territori, caldrà plantejar-se el futur dels sis reactors accidentats, especialment dels números 1, 2 i 3, que van patir la fusió parcial o total del nucli. El combustible gastat, els materials més radioactius, està al descobert dins del vas i la seva extracció serà extremadament difícil. És possible que sigui necessari sepultar els reactors sota un sarcòfag de formigó per evitar les enormes dosis radioactives i l’augment de radioactivitat ambiental que implicaria el seu desmantellament.

L’accident de Fukushima hauria de servir a la indústria nuclear en el món, i en particular a l’espanyola, com a mostra del que pot arribar a passar si se segueix usant aquesta font d’energia. El més sensat és aprendre la lliçó i anar prescindint de mica en mica d’aquesta perillosa i cara tecnologia. Ja hi ha prou fonts d’energia netes que poden anar substituint gradualment a les brutes, perilloses i cares centrals nuclears.

L’impacte de Fukushima ha estat molt important sobre la indústria nuclear que ha vist com es truncaven els seus plans d’expansió en molts països i com s’ha reduït la seva contribució al mix energètic mundial. En aquests moments la producció eòlica supera amb escreix a la nuclear. La situació econòmica dels operadors de centrals també s’ha vist afectada i les seves accions han estat declarats com bons escombraries per Standard and Poors.

No obstant això encara s’observa una resistència a prescindir d’aquesta perillosa tecnologia en països com l’estat espanyol, on la indústria nuclear té una gran influència política malgrat els enormes problemes que genera. L’energia nuclear és una tecnologia immadura, malgrat els seus 60 anys d’existència, que encara no ha resolt els seus problemes tècnics: risc d’accident, gestió dels residus d’alta activitat, proliferació nuclear i escassetat del combustible.

Actualment les C.N. catalanes són les que segueixen tenint més incidències d’estat espanyol i el lobby nuclear ha llançat l’amenaça de perllongar la vida de les CN de tot l’estat fins als seixanta anys. Per tot això, la Campaña impulsada amb motiu del 25 aniversari de l’accident de Vandellós I, el més greu de l’Estat Espanyol i que va a estar a punt d’acabar en catàstrofe, ha explicat al final l’acte les accions que està duent a terme per pressionar per un canvi urgent en la política energètica actual.


julio de 2017 :

junio de 2017 | agosto de 2017



Visitantes conectados: 421