• Los emisarios submarinos en el País Valenciano vertieron al mar en 2013 195,8 millones de metros cúbicos de agua dulce.
  • Los emisarios submarinos urbanos arrojaron 121,4 millones y los industriales 74,4 millones de metros cúbicos.
  • Es preciso aumentar la reutilización del agua regenerada para alcanzar el buen estado ecológico de las masas de agua litorales y de transición, y la autosuficiencia en el uso de las aguas.

Según los datos facilitados por la Dirección General del Agua dependiente de la Consellleria de la Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua ante una solicitud de información de Ecologistas en Acción del País Valenciano, los 22 emisarios submarinos urbanos y 6 emisarios submarinos industriales vertieron al mar 195,8 millones de metros cúbicos de agua dulce. De ellos 121,4 hm3 correspondieron a emisarios submarinos urbanos conectados a Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR), entre los que la mayoría corresponden a las tres capitales (13,3 hm3 a Castellón, 40,8 hm3 a Valencia y 18,7 hm3 a Alicante).

Hay un importante vertido en el norte de Castellón (Vinarós, Benicarló, Peñíscola) con unos 9,6 hm3, que se corresponde en su mayor parte con vertido directo de aguas residuales que no reciben todavía ningún tratamiento. Por ello la Comisión Europea abrió el expediente sancionador 2031/2004 al Reino de España, que ha dado lugar al inicio de la construcción de las EDAR en Peñíscola, Benicarló y Alcalá de Xivert que ahora están en obras o en periodo de pruebas.

También hay un importante vertido en la ciudad de Valencia con 4,9 hm3 en la EDAR de l’Horta Nord, 6,9 hm3 en el aliviadero de Vera y 33,9 hm3 en la EDAR de Pinedo. En las comarcas de La Safor se vierten 14,4 hm3 (EDAR de Gandía). En la Marina Alta se vierten 9,7 hm3, que corresponde 6,1 a la EDAR de Dènia, 1,6 hm3 a Jávea y 2,0 hm3 a Calpe. En la ciudad de Alicante el vertido llego en 2013 a 18,7 hm3, que corresponde a las EDAR de Rincón de León (11,9 hm3) y 6,8 hm3 a la EDAR de Monte Orgegia.

En los vertidos al mar a través de emisarios submarinos de aguas procedentes de instalaciones industriales destacan los 60,3 hm3 de la piscifactoría marina de Burriana, los 9,1 hm3 de la Central de Ciclo Combinado de Gas Natural Fenosa en Sagunto y los 2,5 hm3 de la empresa UBE Chemical Europa y los 2,0 hm3 de la refinería de British Petroleum Oil en el Grao de Castellón.

Según la Memoria de Gestión de la EPSAR de 2013 las 462 EDAR trataron 441,95 hm3 de aguas residuales urbanas, de las cuales se reutilizaron 269,7 hm3 (61%).

El vertido al mar de aguas regeneradas urbanas tiene unos importantes impactos ambientales, pues aportan nutrientes en exceso (fósforo, nitrógeno) y degradan las praderas de las fanerógamas marinas (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa). Por ese motivo de las 18 masas de aguas litorales y de transición del País Valenciano, 4 se encuentran en mal estado ecológico desde el punto de vista de las exigencias de la Directiva Marco del Agua (norte de Castellón, sur de Valencia y las dos masas de Alicante que existen entre el Cabo Huertas-Cabo de Santa Pola-Cabo Cervera). Esa situación de mal estado ecológico está intimamente relacionado con los vertidos de aguas residuales sin tratar (Norte de Castellón) o con el exceso de nutrientes que aportan los emisarios submarinos (Gandía-Cullera, Albufereta-Rincón de León en Alicante).

A la vista del importante caudal de aguas regeneradas que todavía se vierten al mar sería importante aumentar esa reutilización, con un doble objetivo: conseguir el buen estado ecológico de las aguas litorales y de transición, y la autosuficiencia en el manejo de los recursos hídricos.

L’abocament al mar d’aigües regenerades

  • Al país valencià, els emissaris submarins van abocar al mar en 2013 195,8 milions de metres cúbics d’aigua dolça.
  • Els emissaris submarins urbans abocaren 121,4 milions i els industrials 74,4 milions de metres cúbics.
  • Cal augmentar la reutilització de l’aigua regenerada per aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua litorals i de transició, i l’autosuficiència en l’ús de les aigües.

Segons les dades facilitades per la Direcció General de l’Aigua dependent de la Consellleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua en contestació a una sol•licitud d’informació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, els 22 emissaris submarins urbans i 6 emissaris submarins industrials van abocar al mar 195,8 milions de metres cúbics d’aigua dolça. D’aquestos, 121,4 hm3 van correspondre a emissaris submarins urbans connectats a estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), dels quals la majoria corresponen a les tres capitals (13,3 hm3 a Castelló, 40,8 hm3 a València i 18,7 hm3 a Alacant).

Hi ha un important abocament al nord de Castelló (Vinarós, Benicarló, Peníscola) amb uns 9,6 hm3, que es correspon majoritàriament amb abocament directe d’aigües residuals que no reben encara cap tractament. Per això la Comissió Europea va obrir l’expedient sancionador 2031/2004 al Regne d’Espanya, que ha donat lloc a l’inici de la construcció de les EDAR a Peníscola, Benicarló i Alcalá de Xivert, que ara estan en obres o en període de proves.

També hi ha un important abocament a la ciutat de València, amb 4,9 hm3 en l’EDAR de l’Horta Nord, 6,9 hm3 en el sobreeixidor de Vera i 33,9 hm3 en l’EDAR de Pinedo. A les comarques de la Safor s’aboquen 14,4 hm3 (EDAR de Gandia). A la Marina Alta s’aboquen 9,7 hm3, de les quals corresponen 6,1 hm3 a l’EDAR de Dènia, 1,6 hm3 a Xàbia i 2,0 hm3 a Calp. A la ciutat d’Alacant l’abocament va arribar en 2013 a 18,7 hm3, que corresponen a les EDAR de Racó de Lleó (11,9 hm3) i 6,8 hm3 a l’EDAR de Mont Orgégia.

En els abocaments al mar mitjançant emissaris submarins d’aigües procedents d’instal•lacions industrials destaquen els 60,3 hm3 de la piscifactoria marina de Borriana, els 9,1 hm3 de la central de cicle combinat de Gas Natural Fenosa a Sagunt i els 2,5 hm3 de l’empresa UBE Chemical Europa i els 2,0 hm3 de la refineria de British Petroleum Oil al Grau de Castelló.

Segons la memòria de gestió de l’EPSAR de 2013, les 462 EDAR van tractar 441,95 hm3 d’aigües residuals urbanes, de les quals es van reutilitzar 269,7 hm3 (61%).

L’abocament al mar d’aigües regenerades urbanes té uns importants impactes ambientals, perquè aporten nutrients en excés (fòsfor, nitrogen) i degraden les praderies de les fanerògames marines (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa). Per aquest motiu, de les 18 masses d’aigües litorals i de transició del País Valencià, 4 es troben en mal estat ecològic des del punt de vista de les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua (nord de Castelló, sud de València i les dues masses d’Alacant que hi ha entre el cap de les Hortes-cap de Santa Pola-cap Cervera). Aquesta situació de mal estat ecològic està intimament relacionada amb els abocaments d’aigües residuals sense tractar (nord de Castelló) o amb l’excés de nutrients que aporten els emissaris submarins (Gandia-Cullera, Albufereta-Racó de Lleó a Alacant).

A la vista de l’important cabal d’aigües regenerades que encara s’aboquen al mar seria important augmentar la reutilització, amb un doble objectiu: aconseguir el bon estat ecològic de les aigües litorals i de transició, i l’autosuficiència en la gestió dels recursos hídrics.