L'acusació popular de la querella que va donar lloc a la peça separada coneguda com els “papers de Bárcenas”, ha presentat un escrit d'acusació contra 26 persones, entre les quals s'inclouen als actuals o anteriors directius d'algunes de les grans constructores i polítics com Ángel Acebes. Discrepen del sobreseïment decretat pel jutge Ruz sobre gairebé tots ells i assenyalen com a escandalós que es pretengui solucionar un cas tan clar imputant exclusivament a dos tresorers i a una empresa d'arquitectura.

En l'escrit es recorden tots els delictes presumptament comesos per totes aquelles persones que han resultat imputades, i de forma especial (i cautelar, ja que el jutge Ruz els va deixar fora del procediment en el seu últim auto), contra els empresaris de les constructores pagadores, així com contra Ángel Acebes com a Secretari General del PP. El sobreseïment decidit per Pablo Ruz no és ferm, i aquesta acusació popular considera que hi ha arguments més que fundats perquè l'Audiència Nacional decidís rebutjar-ho.

D'aquesta manera, a l'escrit, les organitzacions querellants formulen acusació per la constitució d'una organització criminal, segons l'article 570 del Codi Penal. Consideren, i així ho argumenten, que dins del Partit Popular es va constituir una organització criminal, almenys entre 1991 i 2008, constituïda almenys pels seus tresorers, gerents i secretaris generals. La seva fi era, presumptament, recaptar il·lícitament fons per pagar campanyes electorals al marge de la llei, ja que no s'informava al Tribunal de Comptes d'aquestes despeses electorals, la qual cosa va suposar clar avantatge sobre la resta d'opcions polítiques durant les campanyes prèvies a les eleccions. També hi ha presumpció que la fi d'aquests fons era el pagament de sobre-sous opacs a la Hisenda Pública i escometre diverses despeses de funcionament del partit.

De la mateixa manera, els empresaris pagadors, que queden al marge del procés a l'auto de Pablo Ruz, formaven part d'aquesta organització criminal. I a canvi dels pagaments que realitzaven, també presumptament obtenien per a les seves empreses sucosos contractes d'obra pública, sovint grans infraestructures de transport desenvolupades pels Governs central i autonòmics. A més de que clarament condicionaven una política d'infraestructures que s'ha demostrat tremendament onerosa per a les arques de l'Estat i poc útil des del punt de vista de l'interès general o de l'equitat social.

Per a les organitzacions de l'acusació popular resulta clar que els presidents del PP estaven al tant d'aquestes dinàmiques, així com que el Partit Popular ha comès un clar delicte fiscal. Els pagaments no eren donacions, sinó ingressos extraordinaris irregulars. Mai han tingut els requisits per ser considerats donacions, ja que els van realitzar empreses que contractaven en aquests moments amb l'administració, hauria d'haver-se identificat als pagadors i a més amb freqüència excedien els límits permesos per la llei per a les donacions (60.000 euros fins a 2007 i 100.000 a partir de llavors).

Les organitzacions querellants –Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció, Esquerra Unida, la Federació dels Verds i Justícia i Societat– consideren una autèntica vergonya que la justícia pretengui solucionar un cas tan escandalós acusant solament als tresorers i als responsables de l'empresa d'arquitectura Unifica, casualment l'única empresa que no participava en l'organització criminal. Per això, anuncien que seguiran amb la seva àrdua tasca de recórrer i denunciar dins dels marges legals, fins que els veritables responsables d'aquest espoli de fons públics paguin pels seus delictes.