La cimera del clima de París es dirigeix cap a un acord de mínims, clarament descafeïnat i sense ambició ni eines objectives per a convertir-se en un instrument eficaç contra el canvi climàtic. Així es desprén de l'últim esborrany d'acord presentat aquesta nit per la Presidència, on s'abandonen alguns dels elements fonamentals perquè el text estiguera a l'altura del repte que suposa el calfament global. Aquest document ens fa qüestionar-nos el valor d'aquestes negociacions, per la seua incapacitat per arribar als acords necessaris i defendre la justícia climàtica.

En primer lloc, s'abandona definitivament la descarbonització de l'economia, element absolutament clau. La descarbonització consisteix en el fet que els països deixen d'utilitzar combustibles fòssils. La posició d'Ecologistes en Acció és que la descarbonització es produïsca, a tot estirar, en 2050. La de la UE apuntava, fins ara, a 2100. A la fi, ni una cosa ni l'altra, sinó una menció vaga de la «neutralitat climàtica», un terme que permet trampes comptables i que ens allunya de l'inevitable camí cap a una economia sense combustibles fòssils, i que no fa cas de la necessitat de deixar el 80% de les reserves fòssils sense explotar. La necessitat de desinversió en aquest sector, arreplegada en altres esborranys, ha desaparegut.

A més, l'objectiu a llarg termini que la temperatura no augmente per damunt dels 1,5 graus es converteix en una mera declaració d'intencions en assenyalar-se només com a una aspiració. L'horitzó de 2 graus com a màxim d'increment de la temperatura deixa d'estar lligat a l'actualització de les evidències científiques. D'aquesta manera, si la ciència arribara a la conclusió en el futur que cal fer un major esforç per evitar el col·lapse ambiental, no hi hauria mecanismes clars per a revisar l'acord.

L'esborrany no qüestiona en absolut els mecanismes inscrits en anteriors tractats que han comercialitzat el clima, com ara els mercats de carboni, que afavoreixen l'especulació i la política del talonari enfront dels esforços reals de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Suposa un fugida cap a endavant del mateix model devorador de recursos que ens ha portat a la situació actual i que ignora els límits planetaris.

El terme «drets humans» només apareix dues vegades i en el preàmbul, és a dir, en la part declarativa que no té força legal, la qual cosa vulnera l'origen de les negociacions climàtiques i del sentit mateix de les Nacions Unides. L'expressió «legalment vinculant» està directament absent en tot el document, cosa que fa que siga titànic obligar els països a complir l'acord.

A l'espera de l'esborrany final, rebutgem l'acord en la seua actual forma i subratllem la necessitat d'un text ambiciós i plenament vinculant que supose una transformació profunda de l'actual model. Només un canvi genuí en el model de producció i consum pot mitigar de forma eficaç el calfament global.