París, un acord decebedor que desatén la ciutadania

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano] [Euskara] [Galego]

Acuerdo de París

Per a Ecologistes en Acció, l’acord aconseguit avui en la cimera del clima de París és decebedor i insuficient en no comptar amb instruments necessaris per a lluitar amb eficàcia contra el calfament global i en desatendre les lluites ciutadanes que ja estan fent front al canvi climàtic. S’ha perdut una oportunitat de reforçar i internacionalitzar un canvi de model basat en les renovables, que mantinga sota terra el 80% dels recursos fòssils, frene la indústria extractivista i s’ajuste als límits planetaris. S’ha optat en canvi per consagrar la mercantilització del clima i les "falses solucions".

La justícia climàtica, la descarbonització, el finançament adequat, els drets humans, la perspectiva de gènere, els refugiats climàtics… són molts els punts fonamentals que han quedat fora del text final.

A més, s’ha optat per la fórmula amb menor força legal (acord) per a un text perillosament vague i obert, en el qual els compromisos de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle no són vinculants. La revisió dels compromisos es farà massa tard, quan estiguem prop d’haver emés ja una quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle que implicaria superar el límit d’1,5 graus.

La meta fonamental de la descarbonització de les nostres economies ha acabat en una vaga referència a la necessitat d’aconseguir el pic d’emissions "com més prompte millor" i d’"un equilibri entre les emissions antropogèniques i les fonts i absorcions per embornals dels gasos d’efecte d’hivernacle". És a dir, es confia el compliment dels compromisos a la compensació de les emissions, en compte de la seua reducció significativa, per mitjà d’un canvi en la forma de produir i consumir.

El text no contempla les emissions generades pel transport aeri i marítim, obri la porta a trucs comptables en el càlcul de les emissions i deixa sense empara lluites com la desinversió en combustibles fòssils i el fre del fracking i les arenes bituminoses.

L’acord manté, a més, els mecanismes de mercantilització del clima inscrits en tractats anteriors, com ara els mercats de carboni, que afavoreixen l’especulació i la política del talonari enfront dels esforços reals de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Tampoc hi ha mecanismes garantistes per al finançament. La provisió de fons per a l’adaptació als països més vulnerables ha quedat relegada a una decisió de la cimera, no a l’acord vinculant, la qual cosa possibilita una tornada en el futur. A més, gran part d’aquest finançament podrà ser usat per a impulsar les citades falses solucions, com la geoenginyeria o la captura i emmagatzematge de carboni, la qual cosa suposa una gran trava al desenvolupament de les energies renovables.

Els elements més interessants figuren només en el preàmbul, és a dir, en la part declarativa que no té força legal. És el cas de l’apel·lació a "molts majors esforços de reducció" de les emissions. Açò converteix l’acord en una cosa més pareguda a una declaració d’intencions que a un text a l’altura del repte que suposa el canvi climàtic, en clara contradicció amb l’origen de les negociacions climàtiques i el sentit mateix de les Nacions Unides.

Els líders mundials han apostat a París pel mateix model devorador de recursos que ens ha portat a la situació actual i ens dirigeix al col·lapse ambiental. Es mostra una vegada més que molts ciutadans i ciutadanes tenen clar quin és el camí que s’ha de seguir, mentre que aquests marcs de negociació desatenen aquestes veus contínuament i no tenen el lideratge necessari davant del major repte del segle XXI.

No és moment d’abaixar els braços ni de caure en el pessimisme en la lluita contra el canvi climàtic. Per a Ecologistes en Acció, allò que s’ha succeït a París mostra la necessitat de continuar pressionant perquè es prenguen les mesures necessàries, enfront d’un acord que ens condemna de moment a un augment de més de tres graus de temperatura. També subratlla la importància de l’apoderament del canvi impulsat per la ciutadania enfront del calfament global, amb milers de lluites, com les articulades contra el TTIP, el fracking o l’energia nuclear.

S’ha tancat una finestra, però la porta de la ciutadania, el carrer i les lluites quotidianes està més oberta que mai. Experiències com l’agroecologia, la sobirania alimentària, la mobilitat sostenible i la desinversió en combustibles fòssils posaran en evidència la falta d’ambició dels líders polítics. Només un canvi genuí en el model de producció i consum mitigarà de forma eficaç el calfament global.


agost de 2017 :

juliol de 2017 | setembre de 2017



Visitants connectats: 394