Amb l'hivern ja quasi desaparegut i reduït fins a durar un mes escàs, i amb uns estius que s'allarguen i intensifiquen cada vegada més, si tinguérem trellat estaríem canviant ràpidament per a remeiar l'accelerat calfament global en volta de divagar tant i no fer pràcticament res. Sobretot hauríem d'estar plantant arbres autòctons pertot arreu, perquè donen ombra i oxigen i absorbixen el CO2, principal causant del calfament; també hauríem d'estar instal·lant plaques solars en totes les teulades i fomentant les bicis per a reduir la contaminació que inunda pobles, ecosistemes i l'atmosfera. Però, clar, si tinguérem trellat no hauríem arribat al que estem arribant…

Així doncs, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, volem aportar el nostre granet d'arena i entre d'altres coses proposen ara fer la Massa Crítica de Bicis a la Ribera, amb l'objectiu de promoure aquest vehicle i acostumar els nostres veïns a vore'l per carrers i carreteres i respectar-lo, perquè a més d'ajudar a lluitar contra l'escalfament global és el més respectuós amb les persones i l'entorn, ideal per a les nostres ciutats planes i de clima suau.

El nom de Massa Crítica fou agafat per un dissenyador nord-americà de vehicles de tracció humana per a referir-se a un fenomen observat a Xina: en els encreuaments sense semàfors els ciclistes s'acumulaven fins arribar a un nombre tal que els permetia creuar sense risc, un fenomen que va ser filmat en el documental «Return of the Scorcher» (1992). Els primers recorreguts en bicicleta de Massa Crítica, amb centenars de participants, es feren a Estocolm en la dècada de 1970 i posteriorment a San Francisco en 1992; en un primer moment acudiren tan sols 58 persones, però en menys d'un any ja n'eren 500 i posteriorment el moviment començà a estendre's per tot el món. De fet a la ciutat de València els companys de València en Bici la celebren ja fa més de vint anys, el primer divendres de cada mes, i s'ajunten centenars de ciclistes per a rodar pels carrers del Cap i casal.

I nosaltres també farem la Massa Crítica ja que, pensem, és el moment adequat perquè eclosione la bicicleta. Cal animar-se i eixir al carrer amb ella per a gaudir, acostumar els veïns i reivindicar el canvi de model de transport i societat. És l'hora de la bici.