En Lluís sempre hi era…
El passat divendres vàrem rebre la notícia. En Lluís havia mort…. Tristor, molta tristor. Records darrere records se seqüenciaven als nostres imaginaris a gran velocitat. El seu somriure, el seu humor, la seva indignació davant les injustícies socials i ambientals, la seva dolçor, la seva mala llet, la seva humanitat, el bon pare, marit i avi. El lluitador utòpic per un món millor. Perquè, tal com va deixar escrit la Isabel en un post “En Lluís, sempre hi era”.
En Lluís sempre hi era… ha estat exemple del pensament i de la pràctica de l'ecologisme social, i el fil conductor de la històrica lluita per la defensa de l'espai agrícola de Gallecs. Un espai preciós al bell mig del Vallès Oriental a tan sols 20 quilòmetres de Barcelona que el “tardo franquisme” va voler convertir en una gran ciutat dormitori de 150.000 habitants. Al Gallecs agrícola les cases varen ser expropiades, tan sols dues famílies no varen anar a recollir els diners al banc. Així va ser com en Lluís i la seva dona Neus es varen veure forçats a convertir-se en okupes de casa seva.
Així començà la lluita de resistència a Gallecs. Durant la transició el moviment va créixer amb grans anhels de justícia, democràcia i llibertat. L'any 1978 vuit mil persones es varen manifestar per preservar Gallecs mentre nombroses masies abandonades varen ser ocupades. A inicis dels 80 hi havia més d'un centenar d'okupes ecologistes que jugaren un paper molt important en la defensa de Gallecs. Avui, en el comiat d'en Lluís, al petit cementiri de Gallecs on en Lluís continuarà sempre present, en Xavier un dels primerencs okupes ens recordava com des del primer dia que arribaren en Lluís els va ajudar a tot, des de saber portar l'hort a esmolar les eines. Perquè en Lluís sempre hi era.
Aquell absurd projecte es va aturar i la lluita en defensa de Gallecs s'adormí. Molts amb gran esperança cregueren que la democràcia portaria raó i justícia. Gallecs quedaria protegit. Res més lluny, els ajuntaments democràtics veieren en Gallecs la seva via de creixement. De mossegada en mossegada l'emblemàtic Gallecs s'empetitia mentre s'estenia el ciment des de Mollet, Santa Perpètua, Palau, etc. L'any 1992 a partir del Comitè Antinuclear es funda el grup ecologista Cànem, allà fou on en Lluís es va sentir més còmode. Avui en Dani, un dels membres més significatius i constants del Cànem recordava com en Lluís, un home d'uns 60 anys ple de joventut que traspuava justícia i vitalitat per arreu, en una xerrada a l'Institut el va enlluernar amb la lluita per Gallecs.
Acaba el segle, l'any 1999 Cànem va ser una de les organitzacions fundadores d'Ecologistes en Acció i en Lluís i la lluita per la defensa de Gallecs un dels seus grans referents a Catalunya. Tot semblava tranquil, però des de l'any passat l'Incasòl pretén urbanitzar 70 noves hectàrees, la llavor de Cànem emergeix amb en Pol, fill d'en Lluís ja cansat i malalt d'un pulmó, en Dani i gent jove com en Guifré, en Mariano o la Raquel que s'indignen i busquen aliances a Mollet, Santa Perpètua, Parets, Lliçà…. en el marc de la Plataforma de Defensa de Gallecs i organitzen 5 marxes que surten de cinc poblacions diferents per retrobar-se totes a l'església de Gallecs. Allà l'Aleix, un nen de 8 anys que viu a Gallecs, en Viçenç un històric de la lluita, en Pol, la directora de cine Neus Ballús, el trobador i exocupa de Gallecs Jaume Arnella i en Lluís amb molta força encara i ple de passió, tot i la malaltia i els 80 anys d'edat, relataren la història i el per què de la lluita en defensa de Gallecs, des de la visió dels vells okupes a la dels actuals i futurs activistes.
Avui diumenge 14 de febrer de 2016, molts dels que hem tingut la gran sort de conèixer en Lluis l'hem acompanyat en la partida al seu viatge a l'eternitat, per què en Lluís, el nostre referent a Gallecs i als nostres cors….sempre hi serà.
En Lluís sempre hi serà…..
Ecologistes en Acció
