El dia 11 de març farà cinc anys de l’accident de la central nuclear de Fukushima-Daiichi. Un terratrémol seguit d’un tsunami va destrossar els sistemes de refrigeració i d’alimentació elèctrica de les centrals: es van produir tres grans explosions d’hidrogen en els reactors 1, 2 i 3, i un incendi en la piscina del reactor número 4. Tot i el temps transcorregut, la situació segueix sense controlar-se i encara no es pot entrar en els reactors, que estan fosos totalment o parcialment, per l’alt nivell de radioactivitat.

L’estat dels reactors s’ha conegut mitjançant el mesurament de l’emissió de muons, unes partícules que es produeixen en la fissió i es detecten en rajos còsmics i grans acceleradors. El més probable és que calga construir sarcòfags que els cobrisquen per a preservar el món de les emissions i que la zona zero de Fukushima siga com la de Txernòbil.

La descontaminació que el Govern japonés està realitzant per a permetre que la gent puga tornar als seus domicilis resulta insuficient perquè el nivell de taxa de dosi radioactiva permesa és de 20 mSv/any. És un nivell massa alt, que es pot comparar amb els límits per al personal professionalment exposat: 50 mSv/any, amb un màxim de 100 mSv en cinc anys. Però amb l’excepció que la població general no cobra perillositat ni està sotmesa a controls mèdics, ni al control de les dosis rebudes, a diferència de les persones que treballen en la indústria nuclear.

PDF - 739 kB
Fukushima: el accidente y sus secuelas

A més, s’ha renunciat a descontaminar les zones boscoses on s’han trobat punts calents amb més activitat que aquest límit radioactiu. Les incidències de la radioactivitat sobre la mortalitat i la salut dels habitants de la zona es veuran en tota la seua intensitat en un parell de dècades. De moment, el nombre de càncers de tiroide en els més de 300.000 xiquets de la prefectura de Fukushima ha augmentat substancialment i s’ha multiplicat per un nombre que oscil·la entre 15 i 50, segons diferents càlculs.

En aquests cinc anys, el principal problema ha sigut lluitar contra la fuga constant d’aigua radioactiva al mar. La contaminació radioactiva del llit marí i de les espècies piscícoles i la flora marina és un fet sense precedents. Al llarg del temps aniran coneixent-se els efectes d’aquesta contaminació. Per al Japó està resultant extremadament traumàtic, perquè és un país bolcat cap a la pesca i on el consum d’algues és molt comú.

Els costos de l’accident superen els 80.000 milions d’euros, segons un estudi de dues universitats japoneses. El protocol de París, que regula les indemnitzacions que han d’assumir els propietaris de les centrals, ha fixat el límit entre 750 i 1.200 milions d’euros, la qual cosa resulta irrisòria.

Per a Francisco Castejón, portaveu d’Ecologistes en Acció: “A Espanya no hem aprés les lliçons de Fukushima. El CSN encara s’està plantejant la reobertura de la central de Garoña, idèntica al reactor número 1 de Fukushima, que va començar a funcionar en el mateix any, 1971. Els plans d’emergència nuclears no s’han reformulat encara per a tenir en compte les lliçons d’aquell accident i les anomenades proves d’estrés no han sigut prou rigoroses».

L’accident de Fukushima introdueix una nova variable en les consideracions sobre seguretat nuclear: es produeix per un succés extern a la central. És evident que no es poden preveure tots els incidents externs que poden donar lloc a accidents, per la qual cosa no es pot garantir la seguretat al 100%. «Davant de la incertesa i el risc, el més sensat és procedir al tancament escalonat de les centrals nuclears, sobre tot tenint en compte que hi ha alternatives més netes i segures», ha conclòs Castejón.

Convocatòries 2016

Divendres, 11 de març

Dissabte, 12 de març