Reclamem la prohibició de l’herbicida glifosat als pobles del Baix Llobregat litoral

Les Agulles-Ecologistes en Acció ha endegat una campanya per tal d’aconseguir que als municipis del Baix Llobregat litoral (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, el Prat, i Begues) es deixi d’utilitzar el perillós herbicida anomenat Glifosat, o "Round Up" en la seva marca comercial més coneguda.

El Glifosat és un producte químic sintètic, utilitzat per a eliminar les "males herbes", en realitat gramínies que creixen espontànies i formen part de la flora segetal. Aquest producte és una substància que potencialment té greus efetes per a la salut de les persones i per al medi ambient, entre elles és un probable cancerígen, d’acord amb la classificació oficiall de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per això, des de Les Agulles-Ecologistes en Acció s’ha fet arribar un escrit als Ajuntaments amb tota la informació disponible, recordant-los que hores d’ara ajuntaments importants com Barcelona, Badalona, Tarragona, Madrid, i també la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona han aprovat acords similars de prohibició del glifosat.

De moment, els ecologistes han aconseguit una important victòria convencent a l’Ajuntament de Viladecans, que tenia previst fer un tractament de glifosat a la via pública, que no el faci (veure cartell adjunt de l’empresa de serveis Urbaser) aquests dies 29 i 30 de març. La següent passa és insistir a tots els grups municipals dels6 ajuntaments esmentats per tal que portin al ple aquesta prohibició.

Proposta de moció

A l’atenció dels Grups municipals de l’Ajuntament de Gavà

Proposta de moció sobre l’ús del glifosfat en el municipi de Gavà

Preàmbul

Molts municipis fan servir herbicides d’acció ràpida per eliminar herbes adventícies (mal denominades “males herbes”) de cara a la prevenció d’incendis forestals i neteja de jardins i parcs. Però l’ús d’herbicides químics pot plantejar riscos molt seriosos. Diferents estudis demostren que el Glifosfat té efectes molt tòxics sobre la salut i el medi ambient.

El glifosfat, un herbicida total no selectiu que s’empra per matar herbes i arbustos, s’infiltra al sòl, és molt soluble en l’aigua, i persistent en el sòl. Contamina els aqüífers, és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar, i s’escampa sense control pel subsòl.

El glifosfat ha estat decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a potencialment cancerígen per als humans. Existeixen estudis científics que relacionen l’ús del glifosfat amb afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s’han descrit: Toxicitat subaguda i crònica, danys genètics, trastorns reproductius, augment de la freqüència d’anomalies espermàtiques, i carcinogènesi.

A més, cada preparat herbicida que conté glifosfat ve acompanyat d’altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients estan al N-nitrós que com altres compostos nitrogenats, són cancerígens, i el formaldehid, un altre carcinogen conegut que es forma durant la descomposició del glifosfat.

El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) va destacar que sempre ha de prevaldre el principi de “precaució” amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.

A més, han indicat que els més afectats pel glifosfat poden ser els treballadors de Parcs i Jardins, els nens, les embarassades i les persones amb malalties.

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosfat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

I no menys important, de fet és de les més greus, és el problema que està també comportant l’ ús d’aquets herbicida, i és la mort massiva d’abelles arreu del món. Tal fet es un potencialment, un gran i perillosíssim risc de desastre ecològic, a gran escala. Albert Einstein deia que si algun dia desapareixien les abelles, la humanitat ho faria en 4 anys.

Legislació

La Directiva marc per a un ús sostenible dels plaguicides, aprovada pel Parlament Europeu el 13 de gener de 2009, els objectius són "La reducció dels riscos i els efectes de l’ús de els plaguicides a la salut humana i el medi ambient, i el foment de l’ús de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius com les alternatives de índole no química als plaguicides ", en el capítol IV, articles 11 i 12, exposa que:
"Els Estats membres, tenint degudament en compte les mesures apropiades per a la protecció del medi aquàtic l’aigua potable i els requisits necessaris d’higiene i salut pública i la biodiversitat, o els resultats de les avaluacions de risc pertinents, han de vetllar perquè es minimitzi o prohibeixi l’ús de plaguicides en les següents zones específiques: Al llarg de les carreteres [...], en els espais utilitzats pel públic en general, o per grups vulnerables, com els parcs, jardins públics, camps d’esports i àrees d’esbarjo, recintes escolars i camps de joc i els espais propers als centres d’assistència sanitària ".

Aquesta Directiva ha estat transposada en el Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, que estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris, i que té com a objectiu la reducció dels riscos i els efectes de l’ús dels productes fitosanitaris en la salut humana i el medi ambient, i el foment de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius, com ara els mètodes no químics.

Aquest Reial decret preveu que les seves disposicions "s’entenen sense perjudici que l’Administració competent en cada cas pugui aplicar el principi de cautela limitant o prohibint l’ús de productes fitosanitaris en zones o circumstàncies específiques ".

A més de les anteriors, el marc jurídic per a l’aplicació de herbicides i plaguicides es completa amb les següents normes:

  • Directiva Marc sobre l’Aigua (Directiva 2000/60 / CE del Parlament Europeu i del Consell)
  • Directiva Aus (Directiva 2009/147 / CE del Parlament Europeu i del Consell)
  • Directiva Hàbitat (Directiva 92/43 / CEE del Consell)
  • Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública.

Per les raons exposades, es proposa que el Ple de l’Ajuntament ACORDI:

  1. L’eradicació de l’ús del glifosfat al nostre municipi, trobant alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient. La decisió tindrà efectes immediats en tots els serveix i actuacions de l’Administració Local, i s’anirà introduint també en el sector privat a través de converses i gestions amb les empreses i els particulars que puguin estar fent servir el glifosat.
  2. L’ús d’herbicides com el glifosfat serà substituït per mètodes no contaminants, que no danyin a la salut ni el medi ambient, incloent mètodes mecànics i tèrmics que ja es s’apliquen en la majoria dels països de la Unió Europea i amb major potencial de generació d’ocupació. També fins i tot el pasturatge.
  3. Que es tingui en compte la voluntat de la població i de les entitats, en un veritable exercici de democràcia, així com el vetllar per la salut del medi i de les persones per damunt dels interessos particulars econòmics i/o de corporacions i multinacionals.
  4. Que s’iniciïn els treballs necessaris per a la transició, cap a una jardineria gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús de productes químics, les podes excessives, l’ús d’espècies no adaptades al medi, l’excés en el consum d’aigua (sobretot per gespes).
  5. Que les administracions competents actuïn davant de qualsevol cas de contaminació del medi i d’afectació a la salut de les persones.
  6. Que es doni resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per les entitats com per els particulars, referents a l’aplicació del glifosfat. Tant la Constitució en el seu article 45, el Conveni d’Aarhus així com la Llei 27/2006 que reconeixen el dret a la informació i a la participació pública per tenir accés a la justícia en matèria mediambiental.
  7. Per tal de contribuir a garantir que aquesta mesura sigui efectiva amb efecte multiplicador beneficiós a nivell supramunicipal, l’Ajuntament es dirigirà als ajuntaments de la comarca sol·licitant que prenguin mesures en la mateixa línia. Així mateix a administracions o empreses com Fomento, Renfe, FGC, etc a que deixin d’utilitzar aquets producte potencialment cancerigen.



Visitants connectats: 298