- Queja Planes de calidad del aire
Ecologistes en Acció ha denunciat a l'Estat espanyol davant la Comissió Europea per no elaborar els preceptius plans de millora de la qualitat de l'aire en mig centenar de zones a on entre 2010 i 2015 s'ha incomplert el valor objectiu legal per a la protecció de la salut establert per a l'ozó troposfèric, a les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Murcia, Navarra i País Basc, amb 21,4 milions d'habitants afectats, gairebé la meitat de la població espanyola.
En 64 zones de les mateixes comunitats s'ha incomplert també l'obligació d'adoptar aquests plans de qualitat de l'aire en relació a la superació en el mateix període de l'objectiu legal per a la protecció de la vegetació, afectant a una superfície total de 350.000 quilòmetres quadrats, el 69 per cent del territori.
Segons estableix la Directiva europea de Qualitat de l'Aire, els Estats membres hauran d'elaborar plans de qualitat de l'aire a les zones i aglomeracions on els nivells d'ozó superin qualsevol valor objectiu, amb la finalitat d'aconseguir respectar el valor objectiu corresponent.
La Llei estatal de qualitat de l'aire atribueix la competència per elaborar aquests plans a les comunitats autònomes. Es tracta d'una mesura obligatòria per a les autoritats autonòmiques, que de cap manera es pot entendre com a discrecional, al marge de les iniciatives que pugui adoptar el Govern central.
Per això, Ecologistes en Acció s'ha dirigit en els últims mesos a les comunitats autònomes infractores, sol·licitant que adoptin de manera urgent els Planes de millora de la qualitat de l'aire legalment prevists per a les zones afectades pels incompliments dels objectius legals per a la protecció de la salut i la vegetació. Entre la dotzena de sol·licituds realitzades, només s'ha rebut la resposta dels Governs d'Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Navarra, que justifiquen la seva inactivitat per la complexitat del problema i remeten a un ara com ara inexistent Pla Nacional que hauria d'elaborar el Govern central.
Davant aquesta situació, que està lesionant el dret a la salut de milions de persones, l'organització ecologista ha decidit acudir a les instàncies comunitàries on l'Estat espanyol ja té oberts dos expedients per incompliment de la normativa sobre qualitat de l'aire respecte a les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen, als quals s'uniria aquest tercer expedient en el cas de prosperar la queixa en relació a l'ozó.
Es defineix el valor objectiu com el “nivell d'un contaminant que haurà d'aconseguir-se, en la mesura del possible, en un moment determinat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut humana, el medi ambient en el seu conjunt i altres béns de qualsevol naturalesa”. El valor objectiu octohorari per a la protecció de la salut humana és de 120 micrograms d'ozó per metre cúbic d'aire (μg/m3), que no haurà de superar-se en més de 25 dies per cada any civil, de mitjana en un període de 3 anys.
Les estacions de control de la contaminació atmosfèrica de referència on en l'últim trienni s'ha superat el valor objectiu d'ozó són una tercera part de les 450 que mesuren aquest contaminant a Espanya.
Entre elles, la contaminació ha afectat a la totalitat de les Comunitats de Castella-La Manxa i Madrid, les més afectades com a conseqüència de les emissions del trànsit rodat de l'àrea metropolitana de Madrid, que a més de perjudicar la salut dels més de 6 milions de madrilenys, afecta de manera greu a tres milions d'habitants d'ambdues Castellas i Extremadura, al Nord i Sud de la Serralada Central.
Al marge del problema creat pel trànsit urbà de Madrid, l'altre gran focus de contaminació per ozó a Espanya es troba en el litoral mediterrani, des de Girona fins a Almeria, passant per la Comunitat Valenciana, Murcia i les Illes Balears, on aquesta contaminació, ocasionada per l'alt grau d'urbanització de la costa, afecta a prop de 6 milions de persones, especialment a les àrees d'interior.
Les restants àrees afectades pels elevats nivells d'ozó es reparteixen entre l'interior d'Andalusia i sud d'Extremadura (incloent les àrees urbanes de Còrdova, Huelva, Jaén, Sevilla i Mèrida) i la Vall de l'Ebre, des d'Aragó fins a la Ribera navarresa i basca, on habiten en conjunt altres 7 milions de persones.
Davant aquest panorama, els ara com ara inexistents plans de millora de la qualitat de l'aire haurien de passar per la reducció de l'intens trànsit urbà i interurbà que suporten les principals ciutats de l'Estat, mantenint un model de ciutat compacta i promovent l'ús de mitjans de transport nets com el tren, l'autobús, la bicicleta o la marxa a peu. D'altra banda, hauria de procedir-se al tancament progressiu de les grans centrals tèrmiques de carbó, substituïdes per energies renovables. Tot això sense perjudici de la necessària coordinació entre Comunitats Autònomes, amb el Govern Central i amb la Unió Europea.
L'ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l'estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils, algunes indústries i el transport marítim en el cas de les ciutats portuàries. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l'agreujament de patologies cardiovasculars.
L'OMS estima en 1.800 les defuncions prematures anuals a Espanya produïts per l'exposició a nivells d'ozó com els registrats en bona part d'Espanya. L'ozó, a més de para les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.
