Dura sentència contra la falta de protecció dels espais naturals

  Sumari  

 Valencià

El TSJ anul·la les normes de gestió de 10 espais naturals valencians de la Xarxa Europea Natura 2000. La sentència al recurs d’Ecologistes en Acció considera que la protecció aprovada era insuficient i constata el poc interés de l’administració en la protecció d’aquestes àrees especialment significatives i sensibles.

Sentència anul·lació normes gestió 10 espais de la Xarxa Natura 2000

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat sentència en el recurs contenciós administratiu promogut per Ecologistes en Acció del País Valencià contra el Decret 192/2014. Amb aquest Decret el Govern valencià va aprovar les normes de gestió de 10 espais naturals de la Xarxa Natura 2000 que, a més d’estar acollits a la protecció de la Unió Europea, també gaudien d’una figura de protecció autonòmica d’espais naturals. Aquestos espais són la desembocadura del riu Millars, el Desert de les Palmes, el Fondo d’Elx-Crevillent, la marjal de Pego-Oliva, les llacunes de La Mata i Torrevella, les serres de Mariola i el Carrascal de la Font Roja, la serra Calderona, les salines de Santa Pola, la serra d’Espadà i les Gorges del Cabriol.

La sentència constata clarament el mínim interés de la Conselleria dirigida per Isabel Bonig en la protecció d’aquestos valuosos espais de la Xarxa Natura 2000:

"...volvemos a observar la falta de un programa de actuación lo que en principio parece que inhabilita al decreto y patentiza el poco interés que tiene la administración en la protección y cuidado de estas áreas especialmente significativas y sensibles."

"No hay estudio económico, porque no hay ningún gasto que hacer, lo que demuestra el perfil absolutamente bajo del interés de la administración en este decreto."

Però el Tribunal declara la nul·litat del Decret, impugnat pels ecologistes, per dos motius: perquè es va aprovar sense l’obligatòria avaluació ambiental i perquè la normativa aprovada és manifestament insuficient per a la protecció d’aquestos valuosos espais naturals.

Una primera mostra de la insuficient protecció és l’existència de superfícies de la Xarxa Natura 2000 objecte del Decret que, encara que mereixen ser protegides, van quedar sense cap norma, ni mecanisme de protecció o regulació, per a la seua defensa.

No obstant això, l’incompliment més destacable era la situació en què van quedar les superfícies de la Xarxa Natura 2000 que coincideixen amb les zones perifèriques dels parcs naturals afectats (les conegudes com a àrees d’amortiment d’impactes), a les quals s’aplicava una regulació que la sentència qualifica de "manifestament insuficient":

"Obviamente, esta norma no respeta los contenidos mínimos, que debe exigirse para un decreto como el que estamos examinando, y queda muy lejos del horizonte que señala el artº 47 ter de la Ley Valenciana 11/1994, (según redacción del artº 66 de la ley 16/2010, de 27 de diciembre), que anteriormente hemos transcrito, ya que no recoge ninguno de los elementos, requisitos y condicionantes de esta norma determinante.
Esto añade un nuevo motivo de nulidad al decreto impugnado, ya que las zonas de las ZEC que forman parte de las de amortiguación de impacto de los Espacios Naturales, tienen una regulación manifiestamente insuficiente desde la perspectiva 47 citado."

La importància d’aquesta falta o insuficiència de mesures protectores és cabdal, ja que afectava 43.350 hectàrees, la major part de les quals es concentren en la serra d’Espadà i en les serres de Mariola i de la Font Roja.

Espais de la Xarxa Natura 2000Superfície amb una protecció insuficient Superfície sense cap norma de gestió o regulació
ZEC Serres de Mariola i del Carrascal de la Font Roja 4.711 hectàrees 416 hectàrees
ZEPA Serres de Mariola i del Carrascal de la Font Roja 7.460 hectàrees 673 hectàrees
ZEPA Serra Calderona 682 hectàrees - - -
ZEPA Hoces del Cabriel 381 hectàrees - - -
ZEPA Serra d’Espadà 31.420 hectàrees 2.734 hectàrees
Superfície total: 39.943 hectàrees * 3.407 hectàrees *
* No s’inclou en el total les superfícies corresponents a la ZEC Mariola/Font Roja, ja que el seu territori es troba englobat en el de la ZEPA homònima

Ecologistes en Acció del País Valencià considera molt satisfactòria la sentència del TSJ, que demostra la il·legalitat d’una política de gestió dels espais naturals al servei de determinats interessos particulars. Els ecologistes esperen que el Govern valencià en prenga nota i treballe activament per a elaborar unes autèntiques normes de gestió que aprofiten per a regular i protegir adequadament aquestos valuosos espais naturals.

Altre exemple de la política de desregulació dels espais naturals durant el mandat de l’exconsellera Bonig és la modificació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals dels parcs naturals amb la Llei 5/2013, que va suposar la pràctica desprotecció de totes les zones d’amortiment d’impactes dels parcs naturals valencians. Contra aquesta actuació, la federació ecologista va presentar una petició al Parlament Europeu i una queixa a la Comissió Europea, que continua oberta.

Encara que l’actual Govern valencià va recuperar en desembre de 2015 la protecció prèvia de què gaudien les àrees d’amortiment d’impactes dels parcs naturals, no ha adoptat cap tipus de resolució per tractar de mitigar els efectes dels dos anys de desprotecció (de gener de 2014 a desembre de 2015); és el cas del pla de l’ATE Alcoinnova, projecte urbanístic promogut per La Española al terme municipal d’Alcoi, en l’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la Font Roja (en terrenys que també formen part de la Xarxa Natura 2000 europea). Contra aquest projecte, que a més amenaça el principal aqüífer que subministra aigua potable a la ciutat, estan pendents de resolució els recursos contenciosos presentats per l’Ajuntament d’Alcoi i pels col·lectius ecologistes.




Visitants connectats: 423