Pel dret humà a l’aigua i al sanejament. Per la gestió pública de l’aigua

Davant el Dia Mundial de l’Aigua

Pel dret humà a l’aigua i al sanejament. Per la gestió pública de l’aigua.

L’aigua és essencial per a la vida. La comunitat científica alerta, des de fa anys, del deteriorament de les aigües superficials i subterrànies i de la pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes dependents de l’aigua dolça. Entre els usos que fem de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics, el més fonamental i directe és el de disposar d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per a cobrir les nostres necessitats bàsiques com a essers humans. El fet que l’aigua dolça al planeta siga limitada i renovada a través del cicle hidrològic, exigeix el sanejament de les aigües després de l’ús per tal de mantenir els ecosistemes dels qual depenem en bon estat i protegir la salut humana.

Restaurar i protegir els rius, barrancs, llacs, brolladors, zones humides i aqüífers és fonamental per a frenar la pèrdua de biodiversitat, així com per garantir un subministrament adequat i sostenible a llarg termini d’aigua per a beure i portar a terme les activitats humanes. Uns ecosistemes aquàtics en bon estat ens faran menys vulnerables davant els efectes previstos del canvi climàtic, especialment preocupants a la Mediterrània.

En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans" i emplaçà a tots els Estats a garantir-ho.

Les polítiques de precarització de les condicions laborals, de retallades de les administracions en serveis públics essencials, així com la privatització parcial o total de la seua gestió ha donat lloc a un increment de la vulnerabilitat de la població davant la pobresa, arribant a la impossibilitat de moltes persones de pagar pels serveis d’accés a l’aigua potable i el sanejament i, en molts casos, els talls de subministrament d’aquests serveis.

Davant d’aquesta situació, al llarg de l’última dècada ha crescut un moviment ciutadà de reivindicació del dret humà a l’aigua i la gestió pública del cicle urbà de l’aigua a escala europea. Així, el poble italià es va pronunciar en referèndum (vinculant) contra la privatització de la gestió de l’aigua a l’any 2011; Berlín, Grenoble o París han recuperat la gestió pública directa de l’aigua, arran de les experiències negatives de la gestió privada; la primera iniciativa ciutadana europea (ICE) exitosa, celebrada en la Unió Europea en 2013, aconseguí més d’un milió i mig de signatures per reclamar a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que legislen i garantisquen el dret humà a l’aigua, fora de la lògica mercantilista; finalment, a l’estat espanyol, han sorgit moviments ciutadans a diverses ciutats i pobles en defensa de la gestió pública dels serveis d’abastiment i sanejament d’aigua potable i la recuperació de la seua gestió pública, majoritàriament aglutinats en torn a la “Red Agua Pública”.

En el nostre ordenament jurídic, els ajuntaments són els titulars dels serveis d’abastiment d’aigua potable i de sanejament d’aigües residuals, que tenen la consideració de serveis públics essencials. En novembre passat es va celebrar a Madrid la primera trobada de Ciutats per l’Aigua Pública, que va reunir experts, gestors públics, moviments ciutadans i responsables polítics municipals de tot l’estat, per avançar en els seus compromisos amb el dret a l’aigua potable i el sanejament i la gestió pública de l’aigua. En eixe encontre, s’abordaren, entre altres, qüestions com ara la necessitat d’una regulació adequada dels serveis del cicle de l’aigua urbana per propiciar la seua gestió pública, eficaç, eficient, justa, transparent i participativa; la necessitat d’instruments de col·laboració pública-pública; o la identificació de les oportunitats i les dificultats dels processos de recuperació de la gestió pública d’aquests serveis essencials.

Al territori valencià la presència dels gestors privats als serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament és majoritària i està dominada, bàsicament, per tres grans empreses amb concessions de molt llarga durada (de 25 a 50 anys, segons els casos) que operen en solitari o participen en empreses mixtes. Sovint, els controls de les autoritats municipals, titulars del servei, s’han demostrat insuficients i febles, tot permetent situacions d’escassa transparència i rendició de comptes respecte als costos, qualitat del servei o gestió de les inversions. Tot això ha propiciat abusos i pujades injustificades de tarifes, generant una situació d’indefensió de les persones com a consumidors, però també com a ciutadans.

És palesa l’absència d’informació comparable a disposició dels ciutadans respecte a la qualitat, eficàcia i costos dels serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament, els marges empresarials, la destinació dels cànons concessionals o les inversions necessàries. Aquest és un obstacle amb el qual s’han trobat plataformes ciutadanes i també responsables polítics a l’hora de plantejar alternatives a la gestió existent en pobles i ciutats del nostre territori. Fa uns mesos, Les Corts Valencianes varen aprovar per unanimitat instar al Consell a reconèixer l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà i a realitzar un diagnòstic sobre les modalitats i característiques de la gestió de les prestacions d’aquests serveis a les persones residents al nostre territori, en relació amb la qualitat de l’aigua subministrada i de l’aigua tractada, accés o cobertura dels serveis, assequibilitat, sostenibilitat ambiental i econòmica, equitat, eficàcia i eficiència dels serveis, transparència i participació ciutadana.

En el Dia Mundial de l’Aigua, les entitats sotasignants:

  1. Reivindiquem l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà essencial i la gestió d’aquests serveis com a serveis públics essencials guiats per l’interès general i aliens a la seua mercantilització.
  2. Instem a les autoritats estatals, autonòmiques i locals valencianes a la recuperació de la gestió pública de l’aigua, garantint el dret humà de totes les persones a l’aigua i al sanejament, utilitzant l’aigua de millor qualitat disponible per la producció d’aigua potable, protegint les fonts d’aigua i els ecosistemes aquàtics, fent un ús sostenible de l’aigua i prevenint la contaminació de les aigües.
  3. Demanem a les autoritats autonòmiques i municipals valencianes l’elaboració i publicació d’informació sistematitzada, periòdica i comparable sobre els models de gestió d’aquests serveis, la seua qualitat, cobertura, accessibilitat, assequibilitat, sostenibilitat ambiental, repercussió de costos, equitat, eficiència, transparència, i participació ciutadana.
  4. Demanem a les autoritats autonòmiques valencianes que aborden de manera immediata el procés d’elaboració d’un marc regulador i de definició d’un ens públic de regulació i control que ordene les prestacions dels serveis vinculats al cicle urbà de l’aigua per garantir el dret humà a l’aigua potable i el sanejament, i done suport a les autoritats locals per avançar decididament cap a una gestió pública sostenible, eficaç, transparent i participativa de l’aigua.

Entitats sotasignants: Acció Ecologista Agró, AEMS Ríos con Vida, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, SEO Birdlife, Xúquer Viu, CC OO i Intersindical Valenciana.




Visitants connectats: 463